Una vaga de tots i totes en defensa de l’educació publica i la llibertat

[Traducción al castellano]

Una amiga, de gairebé 70 anys, amb un nivell de formació acadèmic exigu, que va venir a Catalunya a guanyar-se la vida ja que al seu lloc d’origen era impossible, i més essent filla de "rojos", però una dona que des de fa uns anys intenta posar remei a aquesta situació de poca formació gràcies a l’escola d’adults del nostre barri, m’ha dit: “Però, Manel, ja estàs una altra vegada preparant gresca?”. &nbsp &nbsp

Li dic: “Carme, i m’ho dius tu, que de lluitar pels teus drets i rebre cops de porra del "grisos" en saps alguna cosa més que molts dels nostres dirigents polítics, suposadament antifranquistes? La meva tornada és la mateixa des de fa anys, ja em coneixeu, no tinc solució, però ara puc afegir: aquesta vegada no sóc pas l’únic; per cert, vindràs amb nosaltres com l’altra vegada?”.&nbsp &nbsp

Ella és votant d’aquestes esquerres aigualides que ens malgovernen, crec que per respecte al seu marit, que milità al PSUC, quan aquest partit era el que tots sabem, un grup de persones que se la jugaven pel que pensaven sense dubtar a perdre ni el sou, ni la feina, ni la integritat física per tal de mantenir la dignitat. Gent senzilla com aquesta va obrir pas a la democràcia que ara tenim i no els espavilats que s’amagaven darrere el llit quan venien magres; de tota manera res de nou, com sempre, com ara. D’interessats cercant el benefici personal, i de covards, sempre n’hi ha i n’hi haurà, d’aquests no n’hem de fer cas. &nbsp &nbsp

La conversa continua i ella em recorda com era l’escola per la qual lluitaren al barri, un barri terrassenc de lluita, fill de la negra nit de la immigració, lluita per la qual reberen cops i més cops per part d’unes autoritats criminals tant en el vessant administratiu com policial, sempre gossos fidels dels poderosos, del capital dèiem en aquell anys. I com que l’escola que hi havia era insuficient en tots els terrenys, l’arribada de nous mestres i de gent amb ganes de "gresca" va fer que la cosa canviés fins arribar a tenir fins i tot escoles per a la gent gran. Però ella no hi va poder anar, treballava durament, com el seu marit, per tirar endavant els fills, fills que ara treballen en feines que ella mai no hauria ni somniat, no tots, però sí els dos que ho van voler fer: un és mestre i l’altra infermera.&nbsp &nbsp &nbsp

Reconeixem tots dos que aquesta escola de què ara gaudim és bona, malgrat que té moltes mancances materials, que s’haurien de destinar més diners per millorar-la encara&nbsp &nbsp més, però que no té comparació amb la vella escola franquista (al servei del règim feixista i del capital), i que el millor d’aquesta escola són les persones que hi treballen (els professors i les professores, els mestres i les mestres, les associacions de pares i mares, el personal no docent). Què havia de dir, jo? Que sí, que és veritat, que tots dediquem moltes hores a aquesta feina, que és molt dura, que és molt estressant, però que és la nostra i ens acaba enganxant, ens acaba agradant, que no hem de fugir vers cap despatx de cap administració i que el contacte amb les noves i/o velles generacions ens alegra la vida i ens dóna vida, ens manté vius, en contacte amb la realitat. Realitat que moltes vegades no ens agrada però realitat en la qual volem influir; ja sabem que és difícil, que nosaltres no som més que un petit tros del temps d’aquest joves, ja ho sabem! Però què voleu, som fills del pensament lliure, del pensament il·lustrat, del pensament progressista que creu que alguna cosa es pot fer amb la societat si millorem l’educació dels seu fills.&nbsp &nbsp

La Carme m’ha demanat que li expliqui per què tornem de nou als carrers i de nou a la vaga, “i les que calguin”, afegeixo jo en to militant!! I, si us plau, de forma senzilla, que no semblis un polític d’aquests que després d’hores de xerrameca no diuen res o, pitjor,&nbsp diuen el que ja vam sentir a d’altres en uns moments que no vull ni recordar!! &nbsp &nbsp

Carme, som molts els que pensem que els polítics que governen no estan a l’alçada del moment (els anteriors encara menys), i no tenim més remei que protestar i esperar que s’adonin del seu error. Cosa difícil: molt pocs polítics –i de tots els temps– accepten la veu dels treballadors o del seu poble. Per ells no som res més que nombres,&nbsp res més que los nadie, en paraules d’Eduardo Galeano; te’n recordes, del text que em vas dir que treballareu a l’escola?&nbsp &nbsp

Mira, t’ho diré clar i català, volen introduir el capitalisme a l’escola de forma brutal, volen mercantilitzar l’educació. Sí, ara que el neoliberalisme i el seu capitalisme d’executius fastigosos se’n va a l’altre barri i tots els hem de pagar la festa a aquests miserables que ens han arruïnat !! &nbsp &nbsp

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és la privatització dels serveis educatius, és afavorir clarament l’escola privada concertada i convertir l’escola pública en una escola de segona on els fills del treballadors i de la gent amb menys recursos sigui segregada. Carme, no és pas aquesta una idea d’esquerres, oi?&nbsp &nbsp

Volen destruir la llibertat, l’autonomia i la capacitat d’autogestió dels centres substituint-les, com a l’escola franquista, per un cap d’empresa que deixi sense possibilitat d’incidència al professorat (claustres), pares, alumnes i personal no docent. Volen el ordeno y mando. &nbsp &nbsp

Carme, volen convertir-nos en empreses privades, jerarquitzar tota la capacitat de decisió en la figura de la direcció del centre, com durant el franquisme. Si aprovem, ens paguen més, però no si ensenyem millor, no!! S’han oblidat que les classes populars sembla que no coneixen la relació entre resultats acadèmics i classe social, i que un govern d’esquerres hauria de destinar els diners i els recursos a les classes populars, als fills dels seus votants!! Les empreses, i en educació igual, tenen com a objectiu fer negoci, no educar.

Sí, Carme, ara ens faran fora del centre si no agradem a les direccions, per ser socialistes, comunistes, anarquistes o independentistes, o potser simplement per ser professors de més de 50 anys, o una mica grassos, o una mica seriosos, vés a saber!!&nbsp &nbsp

Però les aules les tenim massificades, treballem tots a "tope" i aquesta LEC no parla en cap moment de rebaixar el nombre d’alumnes per classe (hem començat amb grups de 28 i 30 nens quan haurien de tenir-ne 25), ni d’un compromís d’augmentar el finançament públic de l’escola pública, mesures que sí que garantirien una millora qualitativa del sistema. Quines esquerres, semblen dretes !!&nbsp &nbsp &nbsp

Per tenir una escola pública de qualitat, hauríem de tenir un finançament com la mitjana de la resta de països europeus, proper al 6% del PIB i no del 2,4 % del nostre país. Carme, Catalunya se’ns està quedant a la cua d’Espanya. I a sobre diuen que és una llei catalana!!&nbsp &nbsp

Per això, Carme, nosaltres –professors i mestres– donarem una resposta digna el 13 de novembre, i us demanem a tots, mares, pares, avis, alumnes, associacions, partits polítics, sindicats i AMPAS, que rebutgeu aquest projecte de llei i ens doneu suport en les mobilitzacions perquè el que defensem és una educació pública de qualitat i en aquesta lluita hem ser-hi tots i totes.&nbsp &nbsp

Un petó, i t’espero el dia 13, i els que calguin, ja saps, com dèiem fa anys: &nbsp &nbsp

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.&nbsp &nbsp

Si jo l’estiro fort per aquí

i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS