Un treballador orgullós d’haver dit no a aquests pressupostos de la Generalitat

Publicidad

Hi ha molts motius per dir no als pressupostos que ens presenta el Govern Puigdemont-Junqueras, i n’exposo uns quants del debat que hem fet a Lluita Internacionalista:

1. Ens fan més dependents i ens lliguen més a l’Estat. Augmenten l’endeutament en més de 8.000 milions i la major part d’aquest és a compte de FLA i del Govern central. Ens fan més dependents i no més independents. Tampoc no veiem cap voluntat política de desenvolupar lleis i estructures d’estat compromeses per la declaració del 9N i en canvi se subordinen a les decisions del Tribunal Constitucional, que boicoteja sistemàticament les lleis sorgides del Parlament, algunes tan sensibles com la de la pobresa energètica. El Govern dissol l’esperit de la resolució del 9N.

2.- No són uns pressupostos socials i les partides que hi ha disponibles es poden fer servir igualment amb la pròrroga. Convergència amb el vist i plau d’ERC ens volen fer creure que els ases volen. Ens diuen que amb els pressupostos prorrogats no podran gastar en despesa social entre 800 i 1.100 milions disponibles per l’abaratiment dels interessos del deute, i que aniran a eixugar directament el dèficit. Però, per què? Mas Culell va modificar en 3.000 milions els ingressos i la despesa executada en els pressupostos prorrogats del 2012. Aleshores era Junqueras, que acabava de pactar «l’acord de governabilitat de la desena legislatura” amb en Mas, qui es negava a aprovar-ne uns de nous a CiU, i ningú va fer cap escàndol! Els mateixos recursos emprats per Mas Cullell estan a l’abast de Junqueras. Tampoc res impedeix que JxS, amb la CUP-CC i fins i tot amb CSQEP modifiquin la llei d’estabilitat pressupostària per permetre un major diferencial de dèficit.

3. Més privatitzacions i retallades cròniques. El que no acceptem és que amb el suposat argument d’avançar cap a la independència (el President ja ha aclarit que els terminis no són inamovibles), Puigdemont i Junqueras ens imposin més privatitzacions, la cronificació de les retallades en la sanitat i educació pública en benefici dels concerts privats; la manca de solució per a milers de famílies treballadores que estan amenaçades de desnonament, la inexistència de plans d’ocupació públics per apaivagar l’atur als barris, que colpeja especialment la nostra joventut. Ja hem vist com, malgrat la resolució del Parlament que no es tanquessin grups de P3 a l’escola pública, el Govern n’ha tancat, mentre votaven amb el PP per mantenir el finançament a les escoles d’elit que segreguen per sexe.

I senyor Puigdemont: com gosa acusar-nos de desestabilitzar el procés, de votar amb els grups que neguen el dret a decidir, vostè que va convertir Girona en una riota lamentable amb la seva substitució a l’alcaldia, amb el cas Ballesta i els acords amb l’espanyolisme més ranci de PP i Cs, i finalment signant l’acord CiU i PSC en el govern actual de la ciutat. No, vostè no ens pot donar lliçons!

Si el procés cap a la República catalana no avança no és per la CUP-CC sinó per què el Govern Puigdemont avantposa els interessos de la burgesia catalana als del nostre país que vol trencar les cadenes. Perquè no es pot fer una truita sense trencar els ous. La patronal catalana no vol ni sentir a parlar de desobeir les lleis i tribunals de l’estat, no sigui que aquesta desobediència s’encomani també als i les treballadores catalanes que hem carregat sobre les seves esquenes tot el pes de la crisi.

Jo soc treballador de fàbrica i sé que molts dels meus companys i companyes miren amb dubtes el procés que impulsem per a una República Catalana. I jo els hi dic «no hi teniu res a perdre i tot a guanyar lluitant amb nosaltres per construir una nova república». Que fins i tot és la millor contribució que podem fer a d’altres pobles de l’estat, amb qui compartim molts lligams afectius i familiars, perquè també ells han de deslliurar-se d’aquest Estat monàrquic, de l’estat de la falsa transició del 78. I rebutjant aquests comptes els deixem clar que nosaltres no oblidem la sanitat i l’escola dels fills i filles, dels problemes de vivenda, de l’atur… tots aquests també són els nostres problemes per construir la nova república catalana. Com deia en Busqueta a TV3, cal reivindicar el rebuig als pressupostos com una expressió de la resistència de les classes populars. Una república que no demostri que les coses poden canviar, no arribarà mai.

Girona 9 de juny de 2016

Toni Granados

Regidor de Girona per CUP-Crida per Girona, militant de Lluita Internacionalista.

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More