[Top-Manta] Lamentable article de Salvador Cardús

Publicidad

Una vegada més el senyor Cardús, l’economista i “eminent” professor de sociologia de la UAB bastant reconegut en l’àmbit acadèmic, els mitjans de comunicació de Catalunya i alguns petits sectors dels moviments socials transformadors, ens regala als lectors del Diari Terrassa una altra carta a l’editorial d’aquest, on vomita des de la lògica “progre hipòcrita” de la classe-mitja terrassenca, atrapada en el passat i completament aïllada dels problemes del carrer, les seves reflexions sobre el debat per la despenalització del Top-manta, on reconeguts juristes, artistes, moviments socials, polítics i fins i tot entitats de gestió han qüestionat la duresa del codi penal que permet una condemna fins a dos anys de presó per vendre material protegit per copyright al carrer sense permís. Sembla ser també que el senyor Cardús passa per alt el debat sobre la gestió dels drets d’autor on importants comunitats d’internautes, polítics, moviments socials i cada vegada més artistes qüestionen de forma més contundent l’actuació de la SGAE i altres entitats de gestió. Finalment, la perplexitat que em desperten les reflexions de l’amic Cardús sobre les fronteres interiors i el paper de la policia que a molts ens indigna i que veiem cada dia a la nostra ciutat. Segons ell aquesta persecució policial ha de ser menys ingènua i més contundent. Un cop més, aquest prestigiós pensador s’oblida que l’estat de dret és sempre un producte de la conquesta social i no a la inversa. Suposo que després d’aquesta carta hem de deduir que el senyor Cardús (a diferencia de la resta de mortals) paga totes les llicències del software que fa servir als ordinadors de casa seva, demana permís als autors per descarregar-se qualsevol cosa d’Internet (P2P, webs, descarregues directes…), paga les taxes corresponents a les entitats de gestió de drets d’autor per el material que utilitza en les seves classes a la universitat, no compra en el top manta… perquè sinó segons ell seria un delinqüent i com deia al principi, estaríem davant d’un cas més, d’un progre hipòcrita que encara viu de batalles passades. Espero que les dues associacions que fa referència responguin ràpidament a aquest personatge. Us passo l’escaneig de l’article en qüestió i un intent de transcripció per OCR i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.

Un mal favor

per Salvador Cardús

Columna 1

_D

EAR coherència a

Ies noses opinions so-

cis i poIítiques és com

. dem que un cirerer

faci pomes. a bé, senm

se pretendre que la coherència sii

tot, sí que cdria esper una cea

raciontat, més enà de dec-nos

a defens els noses interessos p-

ticulars o a defensar posicions con-

aòjes segons ens conn Ho

dic a la sta de Ies denúncies que h

fet els dos collecus locs, l’Ocina

de Drets Socis i l’Associació de Sen-

se pers de Teassa, a propòsit de les

acacions contra el top-mta.

Per començ, el fet que es denunci’i

que l’actuació polici és indiscrimi-

nada, ja és absurda. És cl que ha de

ser indiscrinada l’acció polici! Si

no, voldria dir que la policia escuIl

b criteris discriminadors els indi-

dus a q c obg a complir la ei.

I la àcia de la ei és que s’apca a tot-

hom amb el mateix criteri, és a dir,

sense discriminar, de mera ‘indis-

criminada’. Però és que, després,

aquestes associacions es queixen que

la poIicia va actuar am astúcia per

enxp eIs qui trsgredien Ia ei

perquè venen sense permís còpies de

Columna 2

materi àudio-su copiat .leg-

ment. Tots els ciutadans ens hem fet

ps de veure com Ia bona orgia-

ció d’aquestes bdes de delinqüents

fa que, en gener, es rifin de la poli-

cia. El que a adverteix de l’iba-

da de la poIicia i els venedors legs

s’escapoleixen dels conols. El res-

tat és que la policia fa riure de tta

genuïtat, i el ciutadà acaba penst

que la presència dels venedors bu-

lts sense permís, en el fons, és toIe-

rada. Per tt, qu la pocia comen-

ça a fer bé el seu paper i dea de ju-

g gat i la rata, li podem r de tot

menys que actua abusivent.

Com ja he comentat en a a

ocasió, eI que més em costa d’enten-

e en aquest asspte del top-m-

ta és que hi ha gent que eIs compri

materi sabent perfectent que és

iIleg, que lnera els drets dels –

stes i de les empreses que s’h ha-

t d’riscar per pos aquell prom

ducte a la venda, que no paga els im-

postos que seeixen per fer escoles o

Columa 3

hospits i que fa una competència

deslleial als establiments que com-

pleixen totes les normaves. Per tt,

tot i que ja sé que és impossible, el –

n del negoci illeg del top-mta

passia, sobretot, per empt i de-

tenir els compradors de materi ro-

bat. Però, mene ò no si’ ‘ les

autotats tenen l’obgació de no des-

mor els q tenen bones pràc-

ques ciutades, paguen impostos i

demanen els permisos adients per

vene b totes les ges de qua-

tat.

Diu que les org’acions abs es-

mentades justinquen l’actuació .Ie-

g d’aquestes persones pel fet que són

»eIs ciutadans més desfavorits", que

»se’ls complica la da» i que se’ls dei-

»desempats». I demen la des-

peniació del top-mta. En reali-

tat, aquesta posici6 sí que és absolu-

tent discriminadora i injusta. Per-

què, si es poden vene CD i D .le-

g s, sense pag impos tos, sens, e sa4

ber d’on proced la mercaderia,

sense te’ ges de qutat ni sa-

ber on a recl en cas de pro-

ductes defecosos, sense atendre els

ets d’autor, el que no s’entendria és

per què la resta de societat hauria de

complir Ies esctes noaves ser-

vei del respecte dels productors i dels

consumidors3 I sí, són ciutads poc

avorits. Però fer-Ias Fac Ia a de la

deIinqüència no crec que es pugui

consider que és fer-los un favor.

Subtítol

El finaI deI negoci

illegal del topm

manta passaria

per empaitar

i denir els

compdor5 de

material obat

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More