Salvar el planeta, salvar la humanitat

Publicidad

 

Segons el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès), òrgan de les Nacions Unides encarregat d’avaluar els coneixements científics relatius a aquest greu problema, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tots els sectors és l’única manera de mantenir l’escalfament global clarament per sota del 2°C. L’informe afirma que veurem diferents efectes en funció dels territoris però que, si no ho evitem, les conseqüències seran més dràstiques en els països menys desenvolupats d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib. Avui, al voltant de 500 milions de persones viuen en zones afectades per la desertificació, les més vulnerables al canvi climàtic, situació que l’augment de la població mundial farà agreujar. (1)

Cal que tots i cadascú de nosaltres canviem en molts aspectes la nostra forma de vida: Reduir i reciclar el 100 % o gairebé dels residus, reutilitzant al màxim tot el que sigui possible, reduir el consum de carn d’una manera important, molt especialment la procedent de la ramaderia industrial, evitar els productes “sobre-envasats”, consumir productes de proximitat, que requereixen menys transport, comprar estrictament la roba que necessitem, perllongar al màxim la vida útil dels aparells electrònics i dels electrodomèstics, contractar l’energia a empreses que garanteixen un origen 100 % renovable, utilitzar si ens ho podem permetre un vehicle híbrid o elèctric, viatjar sempre que sigui possible en transport públic, reduir viatges de treball a través de videoconferències, utilitzar el teletreball quan sigui possible, reduir els viatges de plaer a l’altra extrem del món, ja sigui en creuers o vols intercontinentals, prioritzar el tren per sobre de l’avió en els trajectes on això sigui factible, anar en bicicleta o caminant per moure’ns pel centre de les ciutats…

Però, com ens explica Juan López de Uralde, ex-director de Greenpeace a Espanya i actual diputat al Congrés, el problema del canvi climàtic va molt més enllà de les d’actituds personals, és imprescindible la lluita col·lectiva i la mobilització social. Encara hi som a temps, però hem d’aprendre dels errors per ser eficaços en les lluites que tenim per davant. El diagnòstic no és fàcil, ens diu, però hi ha alguns fets que podem destacar sense por d’equivocar-nos i que expliquen al menys en part la dificultat d’avançar. És el cas del paper entorpidor de les corporacions energètiques, del finançament públic dels combustibles fòssils, de l’escassa voluntat política dels governs, o del negacionisme finançat per les grans corporacions (2).

Evitar ultrapassar en un grau i mig o dos l’increment de la temperatura mitjana respecte a la de l’any 1850, una data important que s’obvia massa sovint, no és una tasca fàcil. L’anomenat “capitalisme verd”, incloent el mercat de drets d’emissió i altres mecanismes similars de compensació no resoldran el problema mentre no ens allunyem del model de creixement descontrolat i de la priorització dels beneficis a qualsevol preu. No es pot pretendre, per altra banda, que els estats que contaminen des que va començar la revolució industrial (1780-1840), reclamin el mateix ritme de reducció d’emissions per part dels nous països emergents o altres de menys desenvolupats. Avui dia Xina, Estats Units (EUA), Índia, Rússia i Japó, juntament amb la Unió Europea (UE) si es considera en el seu conjunt, són clarament els més contaminants, però aquells que porten prop de dos segles fent-ho en grans proporcions, bàsicament una bona part de la UE, els EUA i el Japó, són els que haurien d’encapçalar la cursa per l’anomenada «descarbonització».

No és fàcil ser optimistes en un objectiu com aquest. Ja fa alguns anys, l’escriptor i periodista Ignacio Ramonet ens recordava que existeix una greu contradicció entre la lògica del capitalisme, amb el seu creixement ininterromput, l’avidesa de guanys, l’explotació sense fronteres i la nova austeritat indispensable per evitar el cataclisme climàtic (3). També Joaquim Sempere incideix en aquesta via, quan ens recorda que la història de les relacions entre desenvolupament capitalista i medi ambient natural, on les iniciatives ambientalistes apareixen com l’excepció i no com a regla, en la seva recerca sistemàtica de taxes màximes de guany en el termini mes curt, són el que ha portat a que els capitals hagin saquejat la terra, buidant el subsòl, destruint els boscos, sobre-explotant terres de cultiu, bombejant aqüífers fins a esgotar-los, i desplaçant a les poblacions “molestes” (4). Segons Sempere, càlculs solvents basats en les millors fonts disponibles situen cap a l’any 2060 l’esgotament conjunt de carbó, gas i petroli. (5)

També diferents autors crítics amb el sistema ens recorden els tres grans reptes que amenacen el futur de la humanitat. Un d’ells és, sens dubte, l’escalfament global i l’amenaça de fallida ecològica al que estem fent referència. Els altres dos, igualment greus i que tractarem en una altra ocasió són, per una banda, les armes nuclears, la cursa d’armaments i l’increment de la capacitat de destrucció massiva i per altra, però no menys important, les desigualtats creixents, tant entre classes i sectors socials com entre països i regions del planeta. La solució d’aquests grans reptes no pot ser altra que la superació de l’actual sistema neoliberal i de capitalisme salvatge, i l’avenç cap a un nou socialisme ecològic.

Notes:

  1. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) – Climate Change and Land – An IPCC Special Report on climate change, desertification, land degradation, sustainable land management, food security, and greenhouse gas fluxes in terrestrial ecosystems – IPCC – 2019
  2. Juan López de Uralde – COP25: ¿Por qué estamos perdiendo la guerra contra el cambio climático ? – Público – 02/12/2019
  3. Ignacio Ramonet – Ultimatum a la tierra – Le Monde diplomatique – Diciembre 2009
  4. Joaquim Sempere – Las cenizas de prometeo – Transición energética y socialismo -Ediciones Pasado y Presente – 2018
  5. Joaquim Sempere – El «Manifiesto ecosocialista» treinta años después – Mientras Tanto – 20/9/2019
También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More