Sábado 6 de abril: gran manifestación en Barcelona contra los alquileres abusivos
Lo han anunciado diversas entidades este martes en rueda de prensa, donde han defendido la necesidad de actuar contra las leyes que «permiten» los desahucios y la especulación con la vivienda, en una jornada que prevé movilizaciones similares en 35 ciudades de Europa como Madrid o Londres.
Los convocantes han alertado de que en España hubo en 2018 una media de 165 desahucios diarios, uno cada cinco minutos, y han apuntado que Catalunya es la comunidad que los lidera.
Con la movilización esperan unificar fuerzas para exigir medidas políticas fiscales para adecuar los alquileres a las rentas y para que los contratos de alquiler no se puedan terminar de forma injustificada ni unilateral: «Se tienen que renovar automáticamente a no ser que el propietario demuestre que necesita la vivienda para uso personal o de un familiar».
Asimismo, que se aumente el parque público de la ciudad y que se expulsen los fondos buitres que a su parecer disfrutan de los privilegios fiscales y que el Gobierno «deja que especulen masivamente», o bien terminar con la gestión de las inmobiliarias y que los contratos de alquiler sean gestionados por oficinas de vivienda y el Ayuntamiento.
Desde el Sindicat de Llogaters, Alex Reig ha criticado que los propietarios de pisos «expulsan» a los vecinos terminando los contratos o subiendo los alquileres a unos niveles abusivos, lo que impide que cualquier persona pueda desarrollar cualquier proyecto de vida si tiene que estar cambiando de vida cada cinco años, ha sostenido.
La portavoz de la PAH, Lucía Delgado, ha dicho que con esta manifestación también exigirán que grandes bancos y empresas inmobiliarias que tienen pisos vacíos, los den al Ayuntamiento para aumentar la vivienda pública, y para pedir «voluntad política» a los representantes del consistorio para hacerlo posible.
Víctor Muñoz, del colectivo 500×200, ha asegurado que sin una vivienda digna es imposible una vida digna, y ha defendido la acción de parar desahucios «porque pararlos es defender la dignidad».
Desde Fem Sant, Antoni Xavier Cavaller ha situado el aumento del modelo turístico como causa de la privatización del espacio público y de la falta de vivienda de la población local, y ha apuntado que en el barrio Sant Antoni -en el distrito del Eixample- hay hasta 1.000 pisos turísticos, «lo que implica 1.000 familias menos».
«Nuestra propuesta es que la vivienda esté fuera del mercado», ha concluido Axel Altadill, del Sindicat d’Habitatge del Raval, que ha señalado al sistema capitalista como culpable de la situación y ha alertado que ocuparán los pisos vacíos que pertenezcan a fondos buitre.
Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer
El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.
Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sensedonar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.
Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fonsvoltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hemarribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.
Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:
- Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.
- Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.
- Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.
- Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.
- Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.
- Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).
- Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.
- Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges «especulatives» que no siguin per a primera residència.
- Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.
- Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.
- Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.
Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.