Resum de la jornada comarcal: Un altre Vallès és possible

Resum dels tallers i propostes de treball

Albert Díez, Virginia Domínguez, Àngel Gastón, Margarida Massot, Antoni Pijuan

 

Com sabeu, Entesa per Sabadell (ES), Alternativa d'Esquerres per Badia (AEB), Col·lectiu Obrer Popular de Ripollet (COP), Participació Activa i Social de Cerdanyola (PAS) i Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) vam convocar el passat 24 de gener una jornada de treball amb la pretensió d'anar descobrint les afinitats que hi ha entre nosaltres. En concret amb aquesta jornada preteníem bàsicament ampliar el coneixement mutu a totes les persones que fos possible de cadascuna de les organitzacions, posar en comú experiències de treball i començar a fer conegut el nostre espai polític a la comarca.

Vam aplegar prop de 100 persones, entre d’elles membres d’altres grups de Santa Perpètua, Barberà o Badalona que es van distribuir en quatre tallers per debatre temes concrets. A continuació us fem arribar el resum del que van donar de si aquests tallers, així com el plenari final sobre perspectives de treball conjunt.

Taller sobre habitatge

Abans de començar, cal constatar alguns aspectes importants:

-Actualment els ajuntaments estan donant més edificabilitat que en l’època franquista.

-El creixement urbanístic del Vallès en els darrers anys és en part conseqüència de la política d’habitatge que s’ha fet a Barcelona ciutat.

-Les realitats en el problema de l’habitatge són diverses a la comarca. Des de municipis que han exhaurit pràcticament el seu terme municipal i que no disposen d’espai lliure (Ripollet, Badia, Barberà), d’altres que encara els en resta, fins al cas de Badiaamb un patrimoni d’habitatges dominat per les VPO. D’aquí que sigui molt important conèixer la realitat de l’habitatge en cada municipi per endegar plans d’actuació.

A partir del document elaborat, vàrem constatar:

1r. Cal que els Ajuntaments es comprometin en promoure polítiques públiques actives d’habitatge al seu municipi, més enllà d’oferir sòl pel mercat lliure.

2n. La Planificació és fonamental per definir la política d’habitatge en un municipi. Aquesta planificació ha de definir el creixement i les noves necessitats que d’aquest se’n deriven (mobilitat, serveis, equipaments…). La política d’habitatge s’ha de determinar a partir de l’elaboració dels Plans Estratègics de cada municipi. D’aquesta manera s’articularà amb altres polítiques locals: immigració, joventut, urbanística…

3r. És evident que el redreçament de l’actual disbauxa immobiliària i poder fer realitat el dret universal a un habitatge digne,no ho podrem aconseguir deixant-ho en mans del mercat. Cal una intervenció pública decidida en cada municipi.

4t. Aquesta intervenció pública cal articular-la a partir de la creació d’ens municipals dedicats a l’habitatge: empreses municipals, oficines…

A partir d’aquestes constatacions, hi ha un seguit de propostes concretes per tirar endavant.

-Cal endegar nous instruments impositius per tal d’afavorir una nova política d’habitatge:

§Gravar fiscalment els pisos buits; cal recordar els 40.000 pisos buits que es calcula que hi ha a la Comarca.

§Afavorir fiscalment la rehabilitació d’habitatges (reducció d’IBI, supressió de taxes per llicències d’obres).

-Cal plantejar-se no ocupar nous espais lliures, dels quals cada cop n’estem més faltats a la comarca. Per això cal definir prioritats en l’ocupació:

§Treure indústries del casc urbà.

§Utilitzar l’espai generat per esponjar el casc urbà i per a noves construccions, amb l’objectiu de consolidar el nucli urbà.

-El fet de supeditar la política urbanística i d’habitatges a un Planejament integral que en la majoria dels municipis està per fer, fa que calgui plantejar una moratòria urbanística a nivell comarcal en el sentit que ho demana la Plataforma Salvem el Vallès.

-L’elevat nombre de pisos buits a la comarca i la manca d’espai lliure per a noves edificacions, fa que calgui potenciar les polítiques de rehabilitació de vivendes, mitjançant reduccions d’impostos, com les que s’han esmentat, o fins i tot ajuts directes dels ajuntaments.

-Cal articular polítiques de foment del lloguer de pisos a preus assequibles. Aquí hi ha diferents propostes:

§Actuació de l’Ajuntament com un intermediari en el lloguer d’habitatges, tot donant garanties als propietaris per sobre de les que ofereixen les immobiliàries del mercat (assegurances, garanties de cobrament…) i destinant-los al lloguer al col·lectius amb més dificultats d’accés a la vivenda (joves, immigrants…)Hi ha experiències al respecte en alguns municipis.

§El paper de les empreses públiques d’habitatges pot ser important en el camp del lloguer. És possible oferir pisos de nova promoció o rehabilitats entre 30.000 i 50.000 ptes mensuals de lloguer.

-En el taller es discuteix el paper de les empreses municipals dedicades a la promoció d’habitatges, de les quals n’hi diferents exemples en els municipis. Al respecte constatem:

§Sovint el paper d’aquestes empreses és qüestionat donat alguns escàndols que hi ha hagut.

§Tot i això, amb una adequada gestió, podem ser instruments útils per afavorir l’accés a la vivenda de molts sectors de la població.

§Poden actuar reinvertint els beneficis de la venda del sòl en la compra d’habitatges en les mateixes promocions. La reinversió dels beneficis pot ser un instrument per tal que l’ajuntament es faci amb un patrimoni municipal d’habitatges.

§Malgrat tot això, es dubta que aquestes empreses públiques puguin solucionar l’accés a l’habitatge del col·lectius més desfavorits, pel qual caldria articular altre tipus de propostes.

-Es discuteix la idoneïtat de la proposta que els ajuntaments comprin habitatges directament en els barris més desfavorits per a rehabilitar-los i posar-los al mercat com a lloguer. Alguns integrants del taller ho veuen pressupostàriament difícil. De tota manera es constata que sense fórmules semblants serà difícil intervenir en la millora dels barris més degradats de la primera immigració

-Es planteja també que cal lluitar contra l’especulació en la venda il·legal d’habitatges de protecció oficial. S’està donant en tots els municipis, però és especialment greu en el cas de Badia, donat l’enorme parc d’aquest tipus d’habitatges que hi ha en aquest municipi.

-Es constata també que cal fer front a la gran desinformació que hi ha respecte al tema i als drets que tenen els ciutadans en l’adquisició d’habitatge. Per això cal dotar de punts d’informació específics les oficines municipals d’habitatge.

-Finalment dues propostes més es van apuntar:

§Crear xarxes d’habitatges de lloguer des de la societat civil.

§Establir consorcis entre ajuntaments per tal de solucionar els problemes d’aquells municipis que no tenen sòl lliure.

Taller sobre mobilitat sostenible

Temes d’interès

Constatació de la coincidència en una sèrie de preocupacions respecte de la mobilitat i el territori com ara:

-Necessitat de canviar el model de mobilitat, tot buscant alternatives que tinguin en compte la dimensió humana i cívica de les infraestructures.

-Reflexió sobre el conflicte entre els interessos econòmics i la mobilitat sostenible.

-No només cal inversió en transport públic, també cal definir quin tipus de transport públic és el més adequat per a les necessitats de la població del Vallès.

-Defensa d’una xarxa comarcal de comunicacions per donar servei a la relació comercial i de serveis que hi ha entre els diferents municipis.

-Garantir vies segures per a la comunicació en bicicleta o a peu entre poblacions.

-Necessitat d’establir lligams entre els grups polítics i les entitats locals i supralocals.

Què podem fer?

-Treball amb grups i entitats, per tal d’aconseguir força social: a) nivell local i supralocal; b) treball sobre el model

-Proposta per treballar en tres línies principals:

1 – Xarxa de ferrocarril

2 – Espais lliures

3 – Carreteres: a) propostes per completar la xarxa secundària; b) humanitzar les carreteres (camins per passejar i per anar en bici).

-Els temes es poden agrupar per corredors:

1 – Corredor del Ripoll (operació de Sant Pau de Riu Sec, Centre Direccional, Can Gambús…)

2 – Corredor de la Riera de les Arenes/Rubí (Sant Cugat-Rubí- B-30, Castellbisbal)

-Estratègia a partir d’estudis ja fets, però també estudiant noves problema+atieques, com ara l’entorn de la B-30 (Rubí, Sant Cugat).

Com treballem?

1 – Buscar un tema supramunicipal i estudiar-lo.

2 – Fer propostes, treballant amb les entitats socials.

3 – Buscar aliances i col·laboracions, prioritzant l’adhesió d’entitats clau a nivell local

Com ens organitzem?

-Establir coordinació permanent sobre mobilitat.

-Trobades aproximadament cada dos mesos per treballar temes concrets.

Quines són les nostres prioritats immediates?

-Espais lliures: proposta sobre una nova via verda (Farell-Marina)

-Sessió de treball sobre Rubí-Sant Cugat

-Propostes sobre ferrocarril

Taller sobre agressions urbanístiques

Situació actual:

Per la situació i les característiques geogràfiques que presenta el Vallès occidental ha estat una comarca en el punt de mira urbanístic i d’infrastructures, especialment de vials i ferrocarrils. Any darrera any la taca urbanitzadora i l’ampliació viària fruït de les pròpies necessitats generades i les de comunicació amb d’altres comarques, han esquarterati ocupat el territori de forma preocupant.

Malgrat això, encara existeixen zones representades pels tres eixos com el corredor de Rubí, la Via Verda i el corredor de Llevant. Aquest tres eixos, tot i que tenen una petita part actual d’ocupació, representen diverses funcions importants:

-Són espais agroforestals que han reactivat la seva importància pel mateix fet de quedar més aïllats

-Representen espais de connectivitat biològica que segueixen la mateixa direcció dels rius.

-Representen una important zona de recarrega dels aqüífersdavant de les tones de formigó que impermeabilitzen el sòl.

-Les zones boscoses que resten aporten qualitat de l’aire

-L’agricultura establerta acosta els productes als consumidors

-Representen uns valors socials, culturals, patrimonials i paisatgístics de primer ordre

Els agressors al territori o­n predominen els inversors utilitzen criteris com “el que l’augment d’habitatge abarateix el seu preu” i “cal fer més vials per evitar la congestió” premisses falses comja coneixem. Cal esmentar la presència d’uns 40.000 habitatges buits a la nostra comarca.

Les agressions actuals:

L’aeroport de Sabadell per la seva contaminació sonora i la proximitat als habitatges (Barberà i Badia especialment)

Les línies elèctriques que travessen el territori

El creixement urbanístic principalment d’habitatge i la reducció de zones d’equipaments i zones verdes i naturals

La contaminació sonora de la C –58 al seu pas per Ripollet i Badia principalment

Les pedreres, bòbiles i extraccions d’àrids.

La situació degradada dels nostres rius i torrents

La gestió dels residus i els Ecoparcs

 

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS