Reflexions sobre el document de la CUP: Processisme 2.0

Publicidad

Per Josep Cónsola

Es preocupant sentir a parlar de dèficit Penso que nosaltres hauríem de defensar de totes totes un pressupost sense dèficit: despeses igual a ingressos i treballar el tema d’on han de sortir els ingressos, qui ha de pagar, quan ha de pagar, quin ha de ser l’impost respectes les rendes reals, en especial el de societats, i els moviments de capitals, quan ha de pagar l’església, quina progressió ha de tenir l’IRPF, quins l’IVAs – respecte als tipus d’articles i transaccions no materials- i cóm relativitzar la seva cada vegada major preponderància fiscal, pel fet de seguir els dictats de la Unió Europea de mercats, fer abolir l’estafa de les SICAV,s, integrant-les dins les rendes convencionals, fer el mateix amb les SOCIMI,s,… explicar tot això, arreu, quotidianament. No pot ser que les grans empreses i la banca amb resultats multimilionaris gairebé no paguin impostos (un 7% de pro-mig), en fi defensar que qui més tingui i obtingui més pagui, en lloc de defensar la capacitat d’endeutament, que ineludiblement deriva en unes obligacions de retorn que parteixen d’una fiscalitat injusta.

Obligacions, no oblidem, que requereixen d’una remuneració d’interessos als capitals que ho financien, que poc acostumen a provindre dels sectors populars, amb el que es retrò-alimenta al mateix capital que gaudeix dels privilegis d’una fiscalitat injusta.

 Només quatre dades del 2016 – les darreres generals conegudes – que són prou il·lustratives:

– L’IVA suposa un 4% més de recaptació que l’Impost sobre la renda.

– L’impost de Societats sols significa el 10’5% del total de recaptació impositiva a Catalunya, incloent també la fiscalitat d’Ajuntaments i Diputacions.

– Cal tenir present que era del 2016 abans de la fugida dels estatites, ara deu ser més baix el percentatge.

– La recaptació directa de la Generalitat suposa sols un 6’45 % del total de tots els  ingressos fiscal a Catalunya.

– Ajuntaments i Diputacions, la seva recaptació fiscal pròpia significa el 7’2 % del total general.

Si la fiscalitat és injusta, la política de promoure més realitzacions públiques basades en l’endeutament, encara permet  que es perpetuí  la injustícia i quedi diluïda en el debat.

Quan en el seu moment estudiava els pressupostos dels països socialistes (URSS, RDA,etc.) era inexistent una partida de préstecs per compensar una desviació pressupostària. Curiós el cas de Romania que, incloïa un dèficit compensat per préstecs del Banc Mundial a finals dels anys 70 i començaments dels 80, fins que varen donar-se compte que això portava a la ruïna i van donar un gir de 180 graus i en sis anys van amortitzar tots els crèdits (que per cert va representar un empitjorament del nivell de vida), però a partir de 1986 Romania no devia un cèntim a  ningú i va apostar per una economia socialista auto-regulada, autogestionada i autosuficient.

Va ser l’únic país del bloc socialista que va emprendre aquest camí i per això Ceusescu va ser l’únic assassinat de tots els cap d’estat dels països socialistes europeus. No fos cas que l’exemple s’escampés, va ser una de les campanyes de difamació més brutals que recordo doncs anys enrere havia estat la nineta dels ulls de l’anomenat eurocomunisme i els Gorbachov, Berlingers, Carrillos, Marchais, es van veure “traïts” doncs quan tots apostaven ja descaradament pel capitalisme, el Partit Comunista de Romania (a semblança del cubà) apostava pel socialisme. Imperdonable.

  • Processisme 2.0 és quan es segueix parlant de república i de pressupostos quan aquest estiu es tanquen llits als hospitals catalans, quan es segueixen fent subhastes de pisos en comptes de promoure habitatge social, i quan no es fa res per aturar una saturació turística que no reverteix en les classes populars

Cal no utilitzar el victimisme, a Catalunya, els ingressos per turisme l’any passat van representar gairebé vint mil milions i una ocupació del 14% del total de treballadors afiliats (sense comptar els que s’anomenen treballadors de l’economia submergida, que són molts en aquest sector -començant per les llarguíssimes jornades no declarades-). Al costat de la crítica al turisme s’ha de aclarir què es vol fer, quina alternativa a aquests ingressos i a aquest tipus d’ocupació.

Per altra banda cal agafar el bou per les banyes d’una vegada amb el tema sanitari i no tractar només la forma sinó el contingut, és a dir, el tipus de medicina existent i el tipus d’assistència a la salut que volem. Al costat d’això, cóm abordar un element altament preocupant de la deshumanització de la societat catalana, ja que a l’estiu els hospitals s’omplen sobretot de persones grans (l’experiència de la meva companya en els anys de treball als hospitals constata que quan els fills se’n van de vacances engalten amb qualsevol excusa als pares i avis a l’hospital, perquè els surt més econòmic que una residència o una persona cuidant-los nit i dia). Repensar tot això per una societat diferent.

Si es vol fer una “crítica radical” com la que s’intenta amb el document Processisme2 cal fer un treball pedagògic d’explicació a fons i no tan sols dir quatre slogans per “marcar diferències”, amb ben be no se sap què, ni qui. S’hauria de començar per aclarir que sobiranisme o independència en primer lloc vol dir fronteres i aranzels per tal de protegir la població i la economia, encara que això no encaixi amb les proclames farisaiques de “volem acollir”.

En segon lloc unes preguntes cabdals: Què fer, cóm fer-ho, quines conseqüències, qui està disposat a patir-les i de quines forces es disposa, tenint en compte que:

a) Catalunya no disposa de gairebé cap mena de recurs financer propi, les despeses de sanitat, educació, transport, energia, sous del funcionariat, infraestructures, … provenen de les transferències que des del Ministerio de Hacienda fan regularment, doncs els ingressos els recapta l’estat (IRPF, S.S., IVA, Impost de societats, impostos especials sobre licors, tabac i alcohol,…) Catalunya tan sols ingressa directament uns pocs impostos sobre taxa turística, begudes ensucrades, grans superfícies, taxes ambientals i taxa de protecció civil; la resta d’impostos son cessions de l’Estat (transmissions patrimonials, successions i donacions, patrimoni i joc).

b) La pregunta és: si un mes deixen d’arribar les transferències, Cóm es cobreixen les despeses?

c) Hipòtesi 1.- la policia bloqueja, intervé i confisca totes les entitats bancàries i els seus comptes. Hipòtesi 2.- es destitueixen tots els aparells judicials per tal que no puguin emetre cap mena de sentència contrària a les decisions polítiques. Hipòtesi 3.- comprovar les reserves de petroli i gas existents a Catalunya i preveure la seva compra. Hipòtesi 4.- Intervenir policialment o a través de comitès obrers la totalitat de les empreses per tal que ingressin els tributs corresponents a la Generalitat (seg. social, IRPF, IVA, Imp. societats). Hipòtesi 4.- intervenir i confiscar les centrals de producció d’energia i telecomunicacions per tal d’assegurar el subministrament. Hipòtesi 5.- Intervenir i confiscar els mitjans de transport public col·lectiu per tal d’assegurar la mobilitat. Hipòtesi 6.- Intervenir i confiscar tots els habitatges propietat de la banca, fons d’inversió i immobiliàries que estiguin buits; convertir els contractes de lloguer en indefinits i el lloguer conceptualitzat com a quantitat a compte del dret a compra; establir un topall màxim de lloguer que no sobrepassi el 20% dels ingressos salarials del nucli habitacional; conversió de les hipoteques en quotes mensuals que no sobrepassin el 20% dels ingressos familiars.

d) Automàticament després de prendre aquestes mesures intervindrà l’exèrcit espanyol, empresonarà el govern i tots aquells que li donin suport i organitzarà un govern autonòmic.

e) Veure la disposició a paralitzar el país indefinidament fins aconseguir les fites anunciades (vaga general indefinida de la industria, agricultura i els serveis –a excepció; d’urgències hospitalàries, serveis de manteniment, policia, bombers i transport bàsic urgent-). Tenir previst la prèvia confiscació de subministrament alimentari suficient per tal de poder racionar-lo a la població durant la vaga general indefinida.

Tot això i segurament moltes coses mes s’haurien de posar a debat per tal que els slogans com: independència ara; ho volem tot; desobeïm, etc., deixin de ser paraules buides i es vegi la necessitat d’estructurar una organització política fermament disciplinada, coherent, decidida i arriscada.

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More