Quim Arrufat (CUP): “La deriva que agafa la UE ens està estimbant”

5

La CUP va decidir aquest cap de setmana no presentar-se a les eleccions europees. El diputat Quim Arrufat n’explica els motius.

 

Per què el no a anar a Europa?
La resposta més senzilla és perquè ho va decidir la nostra gent. S’ha fet un procés en què hi ha hagut documents a favor i en contra, que ha baixat a les bases, que ha celebrat assemblees territorials obertes i que ha tingut un consell polític en què, tot i que de manera bastant empatada, es va decidir no anar-hi.
 
Per quines raons?
Bàsicament perquè no hi ha ni una demanda ni una agenda política i social construïda ni per la CUP ni per l’esquerra independentista ni pels moviments socials per ser a Europa. Per tant, no hi ha una petició explícita d’intervenir ni en el procés electoral ni en les institucions europees. Nosaltres prioritzem la construcció de la consciència crítica i de les aliances socials al carrer més que no pas l’electoralisme. Que no es doni aquest entorn per anar a Europa és representatiu de quines eleccions són i de quines institucions representen o de la utilitat que tenen per a la transformació dels Països Catalans.
 
Vol dir que no es creu en Europa ni en el que pot aportar?
Europa no es creu a si mateixa com a espai democràtic. I aquesta percepció traspassa a la població. Qualsevol que prioritzi un canvi social i nacional cada cop és més conscient de la inutilitat de les institucions europees. Aquest és un procés electoral que està enormement devaluat i d’un projecte econòmic que no és el nostre.
 
Però, tot i això, es van obrir converses amb Bildu.
Sí. La proposta d’anar amb el BNG i Bildu era una bona opció, que ens situava en una bona lliga política que no era de tercera divisió i que generava expectatives i il·lusions. Però no va ser suficient per fer el pas.
 
Fins a quin punt les converses que tenia Bildu amb ERC han estat determinants per prendre la decisió?
Entenem que Bildu, després del procés que ha fet al País Basc, anés a buscar ERC per un interès propi. Però és obvi que al final li ha jugat en contra. Ha estat aguantant les converses amb ERC molts mesos i aquests a última hora se’n va desdir. La proposta ja va arribar molt desgastada a la CUP i es va desgastar més… Tot i que l’entenem i respectem des del seu punt de vista.
 
La sintonia era suficient?
Penso que era un bon acord, tot i que hi ha un punt programàtic en què ens diferenciem. Ens sembla que som l’única força parlamentària de l’esquerra social al sud d’Europa que entén com a irreformable la UE i advoca per sortir-ne per crear una Europa de més igualtat, de major repartiment de la riquesa i de més justícia. Cada vegada caminem més en aquesta direcció. Ara s’està normalitzant molt el debat de plantejar-se sense por si ens interessa o no ser-hi, perquè la deriva que està agafant la UE ens està estimbant. I un cop d’atenció com es fa? Fa 30 anys que es parla de la reforma de la UE, i no s’ha aconseguit. La UE no respon al seu Parlament, sinó a altres dinàmiques que poc tenen a veure amb l’elecció democràtica, i entenem que la millor Europa o la millor crítica es fa des de fora de la UE.
 
El fet de no anar-hi no és perdre una oportunitat per defensar la consulta i la independència?
No. Pedagogia des de dins ja se n’ha fet. Què hi hauria? Un eurodiputat independentista més? Seria un canvi? Es va valorar aquest aspecte, òbviament.
 
Els partits pro consulta que sí que hi concorren no han pogut consensuar un punt comú. La CUP hi hauria estat?
No em sembla tan greu, perquè tothom a la seva manera i en el seu llenguatge defensa la consulta. Si hi haguéssim anat no crec que haguéssim tingut problema per consensuar aquest punt.