Quan atendre emergències és un negoci

Publicidad

La crisi del coronavirus ha posat damunt de la taula les condicions laborals del personal que atén els telèfons d’emergències i d’urgències mèdiques públics de Catalunya, el 112 i el 061. Al cap de pocs dies de l’esclat de l’epidèmia, el govern català decidia assumir el cost de les trucades a causa de les llargues esperes que s’hi produïen. La plantilla denuncia tota mena de mancances, en personal, formació, i en mesures sanitàries durant el brot infecciós, i ha reclamat per la via judicial un conveni propi. Es tracta de serveis externalitzats a grans grups privats especialitzats en la licitació en adjudicacions públiques, el Grupo Norte i Ferrovial, implicat en el Cas Palau de la Música.

Un servei d’emergència bàsic externalitzat amb condicions de treball temporal. Aquesta és la situació que denuncien diverses veus des de les plantilles que s’encarreguen de la gestió del 112 i el 061, els dos telèfons d’emergències que concentren el gruix de trucades d’aquest tipus a Catalunya, un panorama que, segons aquestes treballadores, comporta precarietat laboral i mancances en els espais i les eines de treball. “No són conscients que estem rebent trucades d’emergències”, explica un treballador del 061, que prefereix mantenir l’anonimat per por a represàlies per part de l’empresa. Treballar en aquestes condicions, segons aquest empleat, “desmotiva”, ja que “quan tens trucades d’emergències a tu et posen un temps de trucada que no et pots excedir”, detalla. “No ens han considerat, ni ara ni mai, personal que fa un servei públic essencial per a la població”, conclou aquest treballador.

Tot i tractar-se de telèfons de servei públic, la gestió d’ambdós terminals està externalitzada per part de la Generalitat de Catalunya a grups privats. El 112, dedicat a centralitzar l’atenció de tota mena d’emergències, és gestionat per Grupo Norte, mentre que el 061 (centrat en les urgències sanitàries, més conegut com CatSalut Respon) és a mans de Ferrovial, i les plantilles d’aquests serveis estan dins del conveni del call center de telemàrqueting, el mateix al qual s’acullen les empreses dedicades a la venda telefònica. Des de fa anys, treballadores i sindicats reclamen un conveni propi, que s’ajusti a les particularitats específiques de les emergències en el territori i en el qual se’ls consideri serveis essencials.

Des de la representació sindical del 061 s’ha denunciat Ferrovial a Inspecció de Treball pel model de contracte eventual que es formalitza amb les noves treballadores del servei, que anteriorment era de dos anys de durada i actualment és d’un. És un model contractual segons el qual el personal pot ser acomiadat d’un dia per l’altre i sense justificació i tampoc preveu dies de vacances. Segons fonts de la plantilla, les treballadores “se senten maltractats” i “tenen por que els facin fora” per demanar un permís retribuït justificat o agafar-se la baixa.

Des de fa anys, treballadores i sindicats reclamen un conveni propi, que s’ajusti a les particularitats específiques de les emergències en el territori i en el qual se’ls consideri serveis essencials

Per exemplificar-ho, plantilla i sindicats posen un exemple: el dret a vaga. A diferència d’altres sectors com els bombers, el transport o els sanitaris, per a les gestores d’emergències és pràcticament impossible exercir aquest dret. El 112 té establert uns serveis mínims del 85% de la plantilla, i el 061 del 100%.

Fa anys que diversos sindicats han expressat l’evident la manca de personal per gestionar els telèfons d’uns serveis públics assignats a une empreses que han guanyat el concurs d’adjudicació pel fet d’haver presentat el pla de viabilitat més assequible. Fonts sindicals de Ferrovial denuncien que l’empresa “va sota mínims, cada cop es retallen més els pressupostos”. L’any 2017, va sortir per darrer cop a concurs la gestió del telèfon 061, només s’hi va presentar Ferrovial i va tornar a guanyar, però amb un pressupost 2 milions d’euros inferior a l’anterior per fer exactament el mateix que havia fet fins aleshores.

Els atemptats de La Rambla de Barcelona i Cambrils del 2017, o els recents episodis dels temporal Gloria i DANA o l’explosió de la petroquímica a la Canonja generen un excepcional volum de trucades. Amb la crisi sanitària desfermada amb l’arribada del coronavirus han arribat a triplicar-se les trucades totals rebudes, generant llargues cues de trucada en espera.

Amb la crisi sanitària desfermada amb l’arribada del coronavirus han arribat a triplicar-se les trucades totals rebudes, generant llargues cues de trucada en espera

Fonts internes del 112 asseguren que “el servei mai ha estat ben dimensionat” i que això ha suposat que se saturin les trucades: “es col·lapsa el telèfon per vendavals i la gent que realment té una emergència, com un infart, no li entra la trucada. I són persones que necessiten ajuda”, explica un treballador.


Col·lapse amb el coronavirus

Segons aquesta mateixa font, “ha estat ara, amb la crisi de la COVID-19, que han contractat més persones i estem més bé, però amb totes les empreses el dimensionament sempre ha estat malament”. Fora de casos excepcionals, des de la plantilla s’assenyala que segueix mancant mà d’obra en determinades franges horàries en què hi sol haver igualment trucades d’emergència en espera. Tot perquè, segons fonts de la plantilla, “el que li interessa a l’empresa, al 112, són les estadístiques”.

Es calcula que el 112 ha rebut entre 7.000 i 10.000 trucades de persones amb símptomes de la COVID-19 a les quals, segons diverses treballadores, no s’atenia correctament. “Es deia a la gent: prenem nota i li trucaran els serveis mèdics; però ens feien mentir perquè a aquestes persones no se les trucava. Durant aquesta crisi, el volum de trucades diàries s’ha arribat a triplicar, una realitat que Núria Torres, cap de l’Àrea d’Atenció No Presencial del SEM, va negar inicialment, però que posteriorment s’ha reconegut.

Els dies de més trucades al 061 moltes restaven en cues d’espera d’una hora i mitja, la qual cosa els podia representar un cost d’entre 7,20 euros i 13,50 euros 

No va ser fins al 13 de març, quan l’alarma sanitària ja era un fet públic i amb un augment exponencial del volum de trucades al 061, que aquest telèfon va passar a ser gratuïta per a totes les usuàries amb indiferència de l’operadora mòbil contractada. Això, però, no ha suposat cap pèrdua d’ingressos per als grups privats operadors del servei, ja que el cost de les trucades va passar a assumir-lo l’administració catalana. Els dies de més trucades moltes restaven en cues d’espera d’una hora i mitja, la qual cosa els podia representar un cost d’entre 7,20 euros i 13,50 euros abans d’arribar a parlar amb cap professional. Posteriorment, la trucada sol derivar-se a un metge o infermer del SEM, la qual cosa torna a suposar cues i temps d’espera que poden elevar el cost de la trucada fins als 20 euros.


Protocols insuficients davant el coronavirus

Treballadores del 112 i el 061 han denunciat que, dins del personal del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) –que manté un contacte directe amb pacients i persones malaltes, en molts casos amb positius o possibles positius per la COVID-19– hi ha hagut personal infectat i l’empresa ho ha amagat no notificant-ho a la seva plantilla. Una situació que consideren de risc, tenint en compte que tot aquest personal sanitari treballa al mateix edifici o sala que operàries del 112 i el 061, amb qui mantenen un contacte directe.

Segons aquestes treballadores, no s’ha fet una correcta ni eficaç aplicació de protocols de prevenció pel coronavirus. Al principi de la crisi, el servei del 061 no sempre disposava de mascaretes, no es proporcionaven prou guants de làtex ni tampoc s’aplicava la distància de separació entre punts de treball. Aquestes mesures van arribar a destemps a causa que Grupo Norte es negava a proporcionar-los material amb l’argument hi havia hagut cap treballadora infectada per coronavirus, segons expliquen fonts de la plantilla.

La primera reunió per tractar les mesures de prevenció al 061 no es va celebrar fins al 16 de març, i aquella mateixa tarda les mascaretes ja estaven esgotades, segons expliquen fonts internes del personal. Des d’aquell dia l’equip no disposen de material propi: les taules, cadires, telèfons, pantalles, teclats… tot es comparteix. I al 061, fins fa poc, fins i tot es compartien els auriculars i micròfon. Les mateixes treballadores avisen que els protocols s’estan modificant constantment i no hi ha pautes clares, ni per a treballadores, cossos operatius ni ciutadania que truca, i en algunes sales del 061 no hi havia prou cadires.

Més d’un cop la plantilla ha hagut de deixar de treballar amb els ordinadors i atendre les trucades amb paper i llapis perquè havia caigut temporalment la xarxa informàtica

L’elevat volum de trucades ja ha provocat alguna falla en el sistema informàtic del 061, i no és la primera vegada que la plantilla ha hagut de deixar de treballar amb els ordinadors i atendre les trucades amb paper i llapis perquè havia caigut temporalment la xarxa informàtica, tant en el 112 com en el 061. La plantilla denuncia que el programari informàtic està molt antiquat i funciona amb lentitud, i totes aquestes són situacions excepcionals a les quals les treballadores no estan acostumades a enfrontar-s’hi. Segons fonts de l’equip de treball del 061, ni el personal ni el programari informàtic estava preparat aquests dies per rebre tantes trucades.

L’arribada de nou personal tampoc s’ha adaptat a aquesta realitat. Les noves gestores d’urgències del 061 s’estan uns dies escoltant les trucades en directe de les treballadores més experimentades per adquirir habilitats i recursos abans d’atendre les seves primeres trucades sense adaptar mesures per mantenir unes distàncies entre aprenent i formadora. Les noves formacions s’han fet a correcuita: les del 112, amb una durada de dues setmanes, s’han dut a terme en cinc dies, mentre que les del 061, que habitualment es fan en tres setmanes, amb la crisi s’han fet en tres dies. A cap de les noves treballadores del 112 contractades amb l’esclat de la crisi sanitària se’ls ha renovat el contracte i, actualment, la plantilla és inferior que abans de l’epidèmia a conseqüència del personal de baixa per possible contagi de la COVID-19.


Qui gestiona els serveis d’emergències 061 i 112?

El maig del 2017, el Grupo Norte va rebre l’adjudicació del telèfon 112 de Catalunya (CAT 112) per valor de 8,6 milions d’euros en un contracte de dos anys. Aquell any, malgrat augmentar la seva facturació més d’un 1000%, va tancar amb un balanç negatiu de 4,1 milions, la qual cosa obligava a l’empresa a reduir les inversions i despeses als mateixos serveis que gestiona, com el 112. El deute bancari de Grupo Norte és de 28,7 milions d’euros, un fet que el va oblicar a renenegociar el seu refinançament amb Abanca, l’equatorià Banco Pichincha, la Caja Rural de Burgos, Fuentepelayo o Segovia y Castelldans, entre altres grups financers, i amb el suport del Banc Santander, Caixabank i Unicaja, les entitats bancàries amb les quals Grupo Norte sostenia un major deute.

José Rolando Álvarez Valbuena, president de Grupo Norte i actual president de la principal societat d’avals a l’Estat espanyol, Iberval, està directament relacionat en un pressumpte cas de frau que amenaça amb una possible i imminent extinció de la Cambra de Comerç de Valladolid per inviabilitat dels comptes dels últims anys, la qual compta amb més de 133 anys d’història.

José Rolando Álvarez Valbuena, president del Grupo Norte, està sent investigat per en l’anomenada Trama Eòlica, pel qual Fiscalia Anticorrupció rastreja comissions de fins a 80 milions d’euros a la Junta de Castella i Lleó

Actualment, el president de Grupo Norte és investigat igualment en l’anomenada Trama Eòlica, un cas de frau pel qual Anticorrupció va destapar comissions de fins a 80 milions d’euros a la Junta de Castella i Lleó. Álvarez Valbuena està investigat per la gestió de les oficines del govern autonòmic a l’estranger en qualitat de president de Dinter S.L., una pressumpta delegació opaca a la Junta de Castella i Lleó a Xile, gestionada per ell mateix. Aquestes oficines, sorgides d’un pacte amb la Cambra de  Comerç de Xile i la mateixa Junta castellana, foren construïdes, segons la investigació, per valor de 250.000 euros anuals, a través d’acords amb empreses privades i ocultant-ne els comptes oficials mitjançant Dinter S.L., empresa de la qual l’actual president de Grupo Norte n’era conseller delegat al mateix temps que presidia la Càmbra de Comerç de Valladolid. Tanmateix, Álvarez Valbuena segueix mantenint vincles amb Xile a través del Grupo Norte, on compta amb una plantilla de més de 1.600 treballadores en diferents àmbits de prestació de serveis.

Segons fonts sindicals del 061, el concurs públic pel qual Ferrovial es va adjudicar el servei el 2015 presentava “clares anomalies”, perquè el grup multinacional va ser l’única empresa que s’hi va presentar. Aquest contracte va ser aprovat dos mesos després que el jutge hagués tancat la instrucció del cas Palau de la Música, on s’hi indicava que, a través de donacions a la institució cultural que presidia Fèlix Millet, el grup Ferrovial havia pagat comissions encobertes a les arques de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya, a canvi de l’adjudicació de la construcció de la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del Metro de Barcelona. El febrer de 2018, l’Audiència de Barcelona, en una sentència posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem, va declarar provada la trama corrupta, amb condemnes  de presó per a les principals responsables del Palau en el moments dels fets, això com a l’excap de finances de CDC Daniel Osàcar. També es condemava a una multa al mateix partit, però s’absolia als dos exdirectius de Ferrovial processats, en entendre que els seus delictes ja havien prescrit.

Dos exdirectius de Ferrovial han estat absolts en el judici del cas Palau de la Música, per la prescripció dels delictes, tot i que la sentència dona per provat el pagament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública

Ferrovial és una de les empreses que cotitzen al selectiu  borsari IBEX-35 i va ser fundada en plena dictadura franquista, el 1952. És l’herència empresarial de la família Calvo-Sotelo, amb Rafael del Pino Calvo-Sotelo, nebot de l’expresident espanyol Leopoldo Calvo-Sotelo i fill del fundador de Ferrovial, com a president de la multinacional des del 1999. Rafael del Pino Calvo-Sotelo és la segona persona més rica de l’Estat espanyol, just per darrere de la família Ortega, propietaria de l’imperi textil Inditex. La família del Pino compta amb el 43,6% de l’accionariat de Ferrovial i el Union Bank of Switzerland compta amb el 33%. El 23,4% restant se’l reparteixen grups com les gestores d’inversions BlackRock o Southeastern Asset Management.

Des del 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) investiga diverses línies que apunten que Ferrovial va participar en “pràctiques anticompetitives en els sectors de construcció, explotació, conservació i manteniment de carreteres d’Espanya, a través de la manipulació de licitacions realitzades per Administracions Públiques des d’almenys l’any 2014”. Ferrovial, gestiona actius privats en autopistes dels EUA, Canadà, l’Estat espanyol, Xile, Regne Unit i Austràlia i els aeroports de Londres, Glasgow, Aberdeen i Southampton. També és propietari de la petroliera Cepsa, Amey, Budimex, Webber, Siemsa, Broadspectrum i Tecpresa, entre altres empreses, i s’ha encarregat de la construcció de grans infraestructures i equipaments, com l’hotel de luxe Marqués de Riscal, l’aeroport de Màlaga, el museu Guggenheim de Bilbao o el centre cultural Caixa Forum de Madrid.

 

Font: Directa

 

 

 

 

 

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More