Proposta clara per a sortir de la crisi

De tota manera jo penso que cal canviar de sistema. Per un que primer de tot representi els interessos generals de la major part de Lapoblación que no són ni els bancs ni els rics, ni els aristòcrates ni aquesta casta anomenada polítics que només serveixen per gestionar en nom de qui els acull al seu si.
Primer de tot nacionalitzar la banca, que no vol dir quedar-se amb el 51% de les accions i la resta en mans privades, i després de sanejar els forats produïts per aquests lladres, tornar a vendre per menys del seu valor perquè segueixin robant sense perill ia canvi una bona «mossegada, suborn, premi o compensació» per als polítics de torn.
No tota la banca excepte la realment social i cooperativa de petits estalviadors, no surt ni un cèntim del país a cap paradís. Els càrrecs per dirigir poden ser revocats i renovats en cada junta d’accionistes i aquests seran els representants dels sectors més grans organitzats de la població, el que es doni, no té perquè ser igual que el que hi ha ara.
Per a què?, El mètode perquè hi hagi autèntica trasnparencia i ningú es sineta amo del dels altres per que li hagin encarregat gestionar-lo.
L’objectiu:
per donar crèdit a la producció, no per instal · lar maquiles vingudes d’altres països perquè els nostres treballadors estiguin més predisposats a l’esclavitud que en altres latituds.
Això crearà fonts i llocs de treball, això permetrà recaptar impostos en forma d’IRPF, SS, etc.
Però com els estats han estat buidats pel IV º Reich ordenant-los donar-li tot als bancs i després surt la prima de risc, i el cunyat interventor!
Així l’única manera de pagar el que els deixin per seguir salvant bancs i omplint-lso butxaques, l’haurem de pagar els únics que vam crear riquesa, ELS TREBALLADORS.
Així que donant un bon empenta sa i sense duplicitats, al servei de la població i no per inventar mil trames burocràtiques, ampliar els funcionaris al servei de la gestió directa de la qüestió pública, i no només «carguitos de confiança» que no sabia d’ que va la cosa en el millor dels casos, només vénen a cobrar i així el seu partit els paga o els compra.
No som inútils els funcionaris, però caldrà tornar a reciclar perquè no seguim pensant que passi el que passi som intocables i no tenim posició política. Perquè d’aquests és ple l’INEM i les cues per cobrar comissions, transvasaments d’influències i vots comprats. Primer de tot, TO-DOS estan d’acord en el primer ple després de ser elegits, per pujar el sou una enormitat menyspreant les necessitats que els envolten i la voluntat dels que els van votar. Que s’expliqui ICV-EUiA sinó.
Hi ha més però si aquests impostos recaptats en lloc d’anar-se’n per la hisenda de Madrid i perquè després d’agafar cada un les seves comissions i fer els seus arranjaments quan torni la part autonòmica sigui només una 4 ª part del enviat, ja em diràs d’ on neix el dèficit d’aquesta Espanya anèmica i vampírica sinó és de les seves despeses a compte de les «insolidàries autonomies» sent Catalunya i el País Basc les que tenen unes balances de pagaments  mes sanejades o amb més superàvit.
Fer tot això és possible, si a Espanya no estan per la feina i segueixen les seves batalletes entre republicans i nacionals amagant l’essència de la confrontació bàsica entre treballadors que produeixen i especuladors que s’apropien ja no només del valor agregat per la mà d’obra ( plusvàlua del treball) sinó ja de nostres salaris; doncs llavors la independència, però no perquè segueixin els pujols, mases, durans, laportes i cia. Sinó que els organismes col · lectius designin els seus representants i quan la caguin els canviïn per altres.
 
És possible, com si no és ara possible que hi hagi gent que sense haver nascut aquí vegi positivament la independència? Doncs perquè no són ximples.
 
Quants més siguem, i no deixem que siguin aquests laportes, durans socis de l’opus de Madrid, ni els pujols nacionalistes sionistes capitalistes, terratinents i banquers que saben que els diners no tenen pàtria, serà l’única sortida, la que ens busquem nosaltres mateixos.
Fins em quedaven 20 euros perquè cobrem la paga d’estiu, però els senyors que manen i s’emparen en les lleis que per a ells, ells mateixos i els seus representants ens apliquen, em van deixar al descobert per una assegurança habitatge de 400 euros que ni sabia que tenia però que «és obligatori per llei», segons Bankia, i una assegurança de vida que li vaig discutir amb dades i vaig aconseguir que el tirés enrere que era de 155 euros.
A més tot això abans desgravava, però ara no. NO ENS SERVEIX PER RES ALS QUE ENS OBLIGUEN A PAGAR-HO
Quant a l’habitatge, mai cobreixen el desperfecte encara hagin dit que donen la tranquil·litat de tenir-ho tot cobert. El llegeixes i «tenen raó», si et cau una nau espacial amb quatre tripulants i un d’ells és gai, et cobreixen al 100%, però si hi ha una filtració des de la terrassa, no vénen a reparar-lo i després s’encarreguen de reclamar-li a la comunitat, NO SERVEIX.
I l’assegurança de vida????
 
Si et mors es cobren tot el valor de la hipoteca i encara teus hereus segueixen havent les plusvàlues que es generen perquè l’immoble passa a ser definitivament «de propietat», que no vol dir teu, perquè has de seguir pagant impostos, cobrint als veïns de sota per si el teu pis dolent i podrit els fa alguna mala passada, però ningú et cobreix si és el veí de dalt o la comunitat la que et fan la mala passada a tu.
 
En un altre ordre de coses. L’assegurança d’automòbils:
 
Més de 25 anys sense passar un sinistre on jo com a titular va ser responsable «culpable», quan em xoca una altra es passen els parts, l’altre canvia dues dades i reverteix la versió, i entren en litigi, així que no rep diners a ningú perquè les dues assegurances són a tercers, jo per poder fer alguna cosa he d’anar a judici amb testimonis, encara que siguin falsos.
És la llei de l’engany, passaran i sortejaran obstacles els més ladins i tramposos, per menys delinqüents que siguin. Però és l’única manera més d’estar d’acord amb l’agent, amb el responsable de la companyia etc, perquè si ho intentes fer amb un altre propietari per que sigui un cop tu i una altra vegada jo, al cap i a la fi acabaràs a la presó.
 
Però
no pots sortir al carrer sense assegurança. No pots tenir una hipoteca sense assegurança. Tenim i paguem des de sempre la S.S. però ve un mes o un rajoi i t’ho treu perquè Espanya no va bé, i perquè ho demanen els mercats, i el capital financer i en nom la primera consellera del IV º Reich, la grassa Merckel.  I nosaltres, a callar, i com diu la DGT: de casa a la feina i la feina a casa, mentre hi hagi treball, per ficar més por i que no es faci res.
Els miners van ser un exemple de dignitat, a part de aplaudir, perquè no els imitem. Si l’1 d’agost paren els taxistes pels seus interessos, si paréssim l’administració, venint però sent impossible treballar, però posant al nostre favor als que des del poble poguessin sortir perjudicats aquell dia perquè no vagin i no perdin el temps o per que es manifestin amb nosaltres …..
Si no hi ha feina (ho destrueixen), no hi ha diners, i sense diners no hi ha consum i els grans estocs acumulats no surten de cap manera, llavors per a ells, millor és apostar en borsa i seguir guanyant, i guanyant, i si es posa difícil, una guerra convencional que és l’únic que li donarà sortida momentània a tota la gran producció d’armament, eliminarà milers de boques famolenques que ja no seran agressives demanant menjar, i destruiran milers de productes que hauran de ser reposats, i el que guanyi la guerra cobrarà indemnitzacions per haver-ne vist obligat a matar els pobladors i destruir les seves casa dels perdedors, i els governants que ni han patit una rascada perquè la van veure des d’una illa tropical, signaran el emprèstit i el que guanyi prestarà diners per reconstruir (com deia el germanet de Busch quan va venir amb el texà ansar), Així tornaran a crear mitjans de producció, començaran de nou a acumular reserves, i hauran llocs de treball, fins que els banquers decideixin una altra vegada jugar sense produir.
Dic jo! Fins quan els hi seguirem deixant fer el que els hi roti sense com a mínim dir alguna cosa!
Si ara que hi ha condicions, que la gent ho veu clar, però encara no veuen bé la direcció que cal prendre o el camí a seguir, no creem aquesta majoria que tiri cap endavant, a la meva edat ja no veuré altra nova possibilitat de portar la justícia i els DDHH a la gran majoria de la població d’aquest i de molts altres països. Però encara que l’equilibri de justícia mundial no es donarà si no hi ha un sistema similar en tots els territoris, això no pot ser excusa per no fer res quan es pot, a casa nostra i si per fer cal desconèixer a la mare que ens maltracta, anem-nos de la casa on ens van ficar per la força des de 1714, que Catalunya no és només aquesta comunitat autònoma, sinó les terres del ponent i el Rosselló a més de les illes. Qui digui el contrari només amb arguments de conquesta, no deixarà amagat el seu esperit de rapinya sobre la base del dret romà.

¡Botí de Guerra! i ara: a emborratxar-se, matar els homes i violar a les dones i als nens.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS