Presupuestos 2023: Tres de cada diez euros de las inversiones del Estado español irán dirigidos a armamentos

 

Los PGE2023 destinan a la investigación militar cinco veces más que a la investigación sanitaria y más de dieciséis veces lo que a la energética, medioambiental y tecnológica.

El gasto militar real español alcanzará en 2023 los 27.617 millones de euros y supera ya el 2% del PIB.

El presupuesto del Ministerio de Defensa en los PGE 2032 es el que más aumenta respecto a 2022, casi el doble que el de la Seguridad Social.

Según el ritmo de crecimiento actual, el gasto militar real español sobrepasaría los 40.000 millones en 2029.

“Desde el Gobierno se han anunciado como los presupuestos más sociales de la historia. Pero también son los presupuestos más militares. No sólo han crecido de forma desmedida en las partidas directas del Ministerio de Defensa, sino que también lo han hecho en el capítulo de inversiones y en las aportaciones a I+D para las industrias militares”


Los presupuestos recientemente aprobados para 2023 asignan al Ministerio de Defensa 12.827 millones, lo que representa un crecimiento del 26,3% respecto a 2022, situándose entre los ministerios que más crecen. Este aumento quiere dar cumplimiento al compromiso adquirido por Pedro Sánchez durante la cumbre de la OTAN del pasado mes de junio en Madrid para aumentar el gasto en defensa en 2.500 millones el año próximo, con el argumento de acercar a España al objetivo del 2% del PIB que pide la Alianza Atlántica y que se pretende alcanzar en los próximos 5 años.

El cálculo del Centre Delàs, no obstante, arroja una cifra diferente: España ya sobrepasará en 2023 el objetivo de gasto de la OTAN, dedicando el 2,17% de su PIB a gastos de carácter militar. El gasto militar real para 2023 será de 27.617,43 millones de euros, más del doble de lo asignado al Ministerio de Defensa, y el equivalente a 75,7 millones de euros diarios, datos que tienen en cuenta, aparte del presupuesto consolidado del Ministerio de Defensa, el resto de partidas de carácter militar repartidas en otros ministerios (siguiendo el criterio que aconseja la OTAN a sus países miembros), así como aquellas que se imputan año tras año al Fondo de Contingencias y la proporción de los intereses de la Deuda Pública que corresponden a Defensa.

3 de cada 10 euros de las inversiones del Estado irán dirigidos a armamentos

Casi un 30% (29,88%) de los recursos totales en inversiones del Estado español (inversiones reales más créditos en I+D) para 2023 estarán dirigidos a inversiones en armamento. O lo que es lo mismo, 7.742,97 millones de los 25.912,82 millones de euros totales que el Estado central destinará a inversiones, sin contar las de las comunidades autónomas. Si comparamos esta cifra con el total de inversiones militares presupuestadas en 2022 (4.583,56 M€), el incremento en esta partida será de 68,92%.

Cabe destacar el aumento aplicado a los créditos de I+D militar del Ministerio de Industria, que crecen un 126,09%; es decir, son más del doble de los 708,20 millones de euros de 2022, alcanzando los 1.601,15 millones. Los créditos a la I+D militar están destinados a empresas de armamento como Navantia, Indra, Airbus, Santa Bárbara/General Dynamics o Boeing, para la investigación, creación y posterior compra por parte del Estado de los Programas Especiales de Armamento (PEAs).

La I+D militar (con un presupuesto agregado de 1.833 M€) representa el 11,2% del total destinado a investigación en los PGE 2023 (16.327 M€). Este porcentaje fue del 7,1% en los presupuestos de 2022, por lo que el peso de la investigación militar aumenta de modo significativo en el total de la I+D+i+Digitalización. Si no tenemos en cuenta los fondos europeos (7.655 M€), y sólo consideramos los fondos estatales (8.673 M€), el porcentaje destinado a la investigación militar se eleva hasta el 21,1%. “Si destinar más del 11% a investigación militar nos parece excesivo, destinar un 21% ya nos parece escandaloso. Además, estos porcentajes de la I+D militar son engañosos, pues se refieren a las previsiones de gasto. Para tener una visión más realista del peso de la investigación militar en las cuentas del Estado, deberíamos fijarnos en las cantidades que se liquidan finalmente”, apunta el investigador del Centre Delàs y coautor del informe, Xavier Bohigas.
Los ejercicios anteriores indican que las cantidades realmente ejecutadas en I+D civil no alcanzan nunca el 100% de su presupuesto, mientras que la liquidación de la parte militar se acerca o alcanza el máximo presupuestado. Esto quiere decir que el porcentaje de los recursos realmente utilizados en I+D militar superará con toda probabilidad el porcentaje de las previsiones de gasto que reflejan los presupuestos. Y es que las cifras de no ejecución en la I+D civil han alcanzado muchos años valores superiores al 40% de los recursos disponibles.

Las previsiones de inversión en investigación están agrupadas en grandes programas de gasto, alguno asignado a un solo ministerio y otros repartidos en varios ministerios, programas que incluyen muchas áreas de investigación. Existen un par de programas más específicos, el 465A “Investigación sanitaria” con una asignación de 328 M€ y el 467H “Investigación energética, medioambiental y tecnológica” con un presupuesto de 115 M€. Es sorprendente que los recursos destinados a la investigación militar (1.833 M€) sean más de cinco veces superiores a los destinados a la investigación sanitaria y más de dieciséis veces superiores a los destinados a la energética, medioambiental y tecnológica. “Teniendo en cuenta que nos encontramos en medio de una crisis medioambiental de grandes proporciones y que debemos afrontar nuevos retos sanitarios, nuestros esfuerzos deberían concentrarse precisamente en estos ámbitos y no en el militar, para poder satisfacer las necesidades y prioridades de la población”, afirma el investigador del Centre Delàs i coautor del informe, Xema Moya.

Evolución del presupuesto de I+D militar en los PGE desde 2013 hasta 2023*

Este incremento del gasto militar también supone un agravio comparativo si lo comparamos con los ministerios de ámbito social. Estas carteras también aumentan sus presupuestos por encima de la inflación subyacente de 2022, con incrementos importantes en Derechos Sociales (17%), Cultura (15,9%), Clases pasivas (13,9%), Seguridad Social (12,9%) e Inclusión, Seguridad social y Migraciones (12,9%). Pero ningún ministerio alcanza un aumento tan pronunciado como el del Ministerio de Defensa que, como ya se ha señalado, crece un 26,3%, mucho más que los de tipo social, y pone en duda el cariz social de estos presupuestos, del que presume el Gobierno de coalición PSOE / Unidas Podemos.

Los autores leen en clave OTAN este aumento del presupuesto de defensa, entendiendo que inequívocamente responde al objetivo del 2% del PIB que exige la Alianza Atlántica a propuesta de los EEUU. Que sus socios europeos adquieran más capacidades militares en primera instancia favorece a la potencia norteamericana, que es de lejos la primera productora de armas del mundo y tiene al resto de países miembro de la OTAN como clientes preferenciales.

“El Estado español, en lugar de apostar por una política exterior enfocada en rebajar las tensiones a través de una diplomacia activa de la neutralidad, de la seguridad compartida y del desarme que puedan conducir a un mundo regido por la cooperación, aboga por incrementar su gasto militar y las inversiones en armamentos para alcanzar el tan manido y arbitrario objetivo 2% del PIB, sin argumentar de modo alguno cómo contribuye a la seguridad del Estado alcanzar tales niveles de gasto”, apunta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs y también autor del informe.

          _______________________

______________________________________________________________

Versió en català

Els PGE2023 destinen a la investigació militar cinc vegades més que a la investigació sanitària i més de setze vegades que a l’energètica, mediambiental i tecnològica

 

  • La despesa militar real espanyola arribarà al 2023 als 27.617 milions d’euros i ja supera el 2% del PIB.
  • El pressupost del Ministeri de Defensa als PGE 2032 és el que més augmenta respecte al 2022, gairebé el doble que el de la Seguretat Social.
  • Segons el ritme de creixement actual, la despesa militar real espanyola sobrepassaria els 40.000 milions el 2029.
  • “Des del Govern espanyol s’han anunciat com els pressupostos més socials de la història. Però també són els pressupostos més militars de la història. No només han crescut de manera desmesurada a les partides directes del Ministeri de Defensa, sinó que també ho han fet al capítol d’inversions i a les aportacions a la R+D per a les indústries militars”

 

Barcelona, 13 de desembre de 2022. Els pressupostos recentment aprovats per al 2023 assignen al Ministeri de Defensa 12.827 milions, cosa que representa un creixement del 26,3% respecte al 2022, situant-se entre els ministeris que més creixen. Aquest augment vol donar compliment al compromís adquirit per Pedro Sánchez durant la cimera de l’OTAN del mes de juny passat a Madrid per augmentar la despesa en defensa en 2.500 milions l’any que ve, amb l’argument d’apropar Espanya a l’objectiu del 2% de l’OTAN PIB que demana l’Aliança Atlàntica i que es pretén assolir en els propers 5 anys.

Tot i això, el càlcul del Centre Delàs dóna una xifra diferent: Espanya ja sobrepassarà el 2023 l’objectiu de despesa de l’OTAN, dedicant el 2,17% del seu PIB a despeses de caràcter militar. La despesa militar real per al 2023 serà de 27.617,43 milions d’euros, més del doble del que s’assigna al Ministeri de Defensa, i l’equivalent a 75,7 milions d’euros diaris, dades que tenen en compte, a banda del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, la resta de partides de caràcter militar repartides en altres ministeris (seguint el criteri que aconsella l’OTAN als seus països membres), així com les que s’imputen any rere any al Fons de Contingències i la proporció dels interessos del deute Pública que corresponen a Defensa.

3 de cada 10 euros de les inversions de l’Estat aniran adreçades a armaments

Gairebé un 30% (29,88%) dels recursos totals en inversions de l’Estat espanyol (inversions reals més crèdits en R+D) per al 2023 estaran dirigits a inversions en armament. O el que és el mateix, 7.742,97 milions dels 25.912,82 milions d’euros totals que l’Estat central destinarà a inversions, sense comptar les inversions a les comunitats autònomes. Si comparem aquesta xifra amb el total d’inversions militars pressupostades el 2022 (4.583,56 M€), l’increment en aquesta partida serà de 68,92%.

Cal destacar l’augment aplicat als crèdits d’R+D militar del Ministeri d’Indústria, que creixen un 126,09%; és a dir, són més del doble dels 708,20 milions d’euros del 2022, i arriben als 1.601,15 milions. Els crèdits a la R+D militar estan destinats a empreses d’armament com Navantia, Indra, Airbus, Santa Bárbara/General Dynamics o Boeing, per a la investigació, creació i posterior compra per part de l’Estat dels Programes Especials d’Armament (PEAs).

La R+D militar (amb un pressupost de 1.833 M€) representa l’11,2% del total destinat a recerca als PGE 2023 (16.327 M€). Aquest percentatge va ser el 7,1% en el pressupost del 2022, per la qual cosa el pes de la investigació militar augmenta de manera significativa en el total de la R+D+i+Digitalització. Si no tenim en compte els fons europeus (7.655 M€), i només considerem els fons estatals (8.673 M€), el percentatge destinat a la investigació militar puja fins al 21,1%. “Si destinar més de l’11% a investigació militar ens sembla excessiu, destinar-ne un 21% ja ens sembla escandalós. A més, aquests percentatges de la R+D militar són enganyosos, ja que es refereixen a les previsions de despesa. Per tenir una visió més realista del pes de la investigació militar als comptes de l’Estat, ens hauríem de fixar en les quantitats que es liquiden finalment”, apunta l’investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe, Xavier Bohigas.

Els exercicis anteriors indiquen que les quantitats realment executades en R+D civil no arriben mai al 100% del pressupost, mentre que la liquidació de la part militar s’acosta o arriba al màxim pressupostat. Això vol dir que el percentatge dels recursos realment utilitzats en R+D militar superarà amb tota probabilitat el percentatge de les previsions de despesa que reflecteixen els pressupostos. I és que les xifres de no execució a la R+D civil han assolit molts anys valors superiors al 40% dels recursos disponibles.

Les previsions d’inversió en recerca estan agrupades en grans programes de despesa, algun dels quals assignat a un sol ministeri i d’altres repartits en diversos ministeris, programes que inclouen moltes àrees de recerca. Hi ha un parell de programes més específics, el 465A “Recerca sanitària” amb una assignació de 328 M€ i el 467H “Recerca energètica, mediambiental i tecnològica” amb un pressupost de 115 M€. És sorprenent que els recursos destinats a la investigació militar (1.833 M€) siguin més de cinc vegades superiors als destinats a la investigació sanitària i més de setze vegades superiors als destinats a l’energètica, mediambiental i tecnològica. “Tenint en compte que ens trobem enmig d’una crisi mediambiental de grans proporcions i que hem d’afrontar nous reptes sanitaris, els nostres esforços haurien de concentrar-se precisament en aquests àmbits i no pas en el militar, per poder satisfer les necessitats i prioritats de la població”, afirma l’investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe, Xema Moya.

Evolució del pressupost d’R+D militar als PGE des del 2013 fins al 2023*

tabla1

*S’ha segregat l’assignació al programa 464A del programa 464B

Aquest increment de la despesa militar també suposa un greuge comparatiu si ho comparem amb els ministeris d’àmbit social. Aquestes carteres també augmenten els seus pressupostos per sobre de la inflació subjacent del 2022, amb increments importants en Drets Socials (17%), Cultura (15,9%), Classes passives (13,9%), Seguretat Social (12,9%) i Inclusió, Seguretat social i Migracions (12,9%). Però cap ministeri no arriba a un augment tan pronunciat com el del Ministeri de Defensa que, com ja s’ha assenyalat, creix un 26,3%, molt més que els de tipus social, i posa en dubte el caire social d’aquests pressupostos, del qual presumeix el Govern de coalició PSOE/Unidas Podemos.

Els autors llegeixen en clau OTAN aquest augment del pressupost de defensa, entenent que respon inequívocament a l’objectiu del 2% del PIB que exigeix ​​l’Aliança Atlàntica a proposta dels EUA. Que els seus socis europeus adquireixin més capacitats militars en primera instància afavoreixen la potència nord-americana, que és de lluny la primera productora d’armes del món i té la resta de països membres de l’OTAN com a clients preferencials.

“L’Estat espanyol, en lloc d’apostar per una política exterior enfocada a rebaixar les tensions a través d’una diplomàcia activa de la neutralitat, de la seguretat compartida i del desarmament que puguin conduir a un món regit per la cooperació, advoca per incrementar-ne la despesa militar i les inversions en armaments per assolir el tan manat i arbitrari objectiu del 2% del PIB, sense argumentar de cap manera com contribueix a la seguretat de l’Estat assolir aquests nivells de despesa”, apunta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs i també autor de l’informe.

          _______________________

 

 

Compartir
Ir al contenido