Perquè volem canviar-ho tot, cal un cop de timó!

PERQUÈ VOLEM CANVIAR-HO TOT, CAL UN COP DE TIMÓ!

S’accelera una previsible situació de greu crisi política. El desembre és clau. D’un cantó s’han de tancar el comptes del 2013 i d’aprovar els pressupostos; d’altre venç el termini per la data i la pregunta de la consulta. Res no demostra que serà fàcil: la posició de l’Estat, del que s’esperava una mica d’aire a nivell econòmic i alguna sortida a nivell polític, sembla absolutament tancada. CiU i ERC hauran de moure fitxa, aprovant retallades –si més no les ja avisades als treballadors públics, però possiblement d’altres «perquè Madrid ens obliga»- i havent de triar entre complir el mandat de la Via Catalana de posar data i pregunta a la consulta o bé desobeir Rajoy i el rei, cosa molt improbable. ERC tampoc te fàcil donar suport a uns pressupostos amb retallades, quan les enquestes els somriuen i tot sembla apuntar a que la «sortida» a la consulta seran les eleccions avançades. Quin és el paper dels qui diem que «ho volem canviar tot»?

Paper clau de la CUP-AE d’aquí a desembre

Primer suport a les mobilitzacions pendents i especialment pressupostos amb una sortida clara: «Cap retallada –tampoc en els sous dels i les treballadores públiques, garantia de les beques menjador i les polítiques socials-, els diners hi són: que no es pagui el deute». Cal que la CUP-AE cridi a la unitat amb propostes clares i concretes, com ara aquesta, sense sectarismes ni llargues llistes i condicionants, treballant per la base per tal que ho facin seu els i les treballadores, perquè exigeixin la lluita que cal a les seves organitzacions polítiques, sindicals, moviments… Perquè aquesta proposta d’unitat en la lluita, serà el pas més decidit per demostrar que ho volem canviar tot. En aquest cas concret: com posem les persones per davant els mercats i els dictats de la UE.

En segon lloc, davant del tema polític nacional, posar dia i pregunta a la consulta. Abans del 14 de setembre de 2014 i amb la simple pregunta de si es vol que Catalunya sigui independent o no. Perquè aquesta va ser la voluntat expressada a la Via Catalana i igual que amb els pressupostos ha de permetre portar la lluita al carrer, – cridar les organitzacions, a les assemblees locals, organismes de l’ANC, etc… per tal que el moviment posi en primer lloc la voluntat d’autodeterminació. És la lluita la que canvia les coses, per això és tant important ajudar-les, fer propostes per a que vagin més enllà… Avui és el poble del Principat el que està més avançat en la defensa del dret d’autodeterminació. No estan tots els pobles igual en els Països Catalans, i frenar un procés perquè no està igual a tot arreu és una ajuda objectiva al règim. A aquest se’l destruirà a partir de que els qui en cada moment estan més avançats, estirin fins al final… perquè si un guanya tots guanyem. No concretar data i pregunta ens debilita per empènyer la lluita, perquè ens deixa al costat de tots aquells que tenen d’altres raons per a no fer proposta. Calen propostes concretes per la lluita que ara hi ha, i construir sobre els avenços allò que proposem, no aturar-la esperant la lluita ideal que voldríem.

Cal un cop de timó a la política de la CUP-AE

Organitzant la lluita unitària, hem d’estar en les millors condicions per a unes possibles eleccions avançades al març. Cal que a partir de les propostes per a la lluita reprenguem la situació de les anteriors eleccions. S’havia obert un espai, per què amb la CUP-AE es podien incorporar els i les lluitadores enfortint l’AE per a deixar espais de respecte per a tots els qui -amb les seves organitzacions o individualment- volguessin canviar-ho tot. No es va fer, i l’Assemblea d’Olot va tancar aquesta possibilitat i va triar el camí de l’autoproclamació esperant que els lluitadors anessin a les assemblees obertes de la CUP… No: la gent pot votar, pot lluitar amb nosaltres, però per organitzar-se té estructures, té organitzacions, o no en té i no en vol tenir… calia l’espai d’AE per donar-los espai. Per això la CUP (que era la majoria en la CUP-AE) és responsable de no haver volgut donar espais d’unitat i de facilitar que altres ocupin aquest lloc. No és possible canviar-ho tot sense la classe treballadora del cinturó industrial, i aquesta és una de les posicions febles de la CUP, però en el cinturó industrial hi ha altres organitzacions municipals, polítiques… que juguen un factor de ruptura i que també es pronuncien pel dret d’autodeterminació. Si CUP-AE no ho fa, altres ho fan i tot es complica. Aquest és el cas del Procés Constituent i l’abraçada de l’ós d’IC diluent els passos reflectits en el vot de ruptura de la CUP-AE.

Ara no tenim temps per a perdre. Cal un cop de timó, enfortir l’AE i obrir-se a forces de l’esquerra anti-capitalista, a candidatures municipalistes de ruptura – començant per les CAV i Construïm Alternatives -, per recuperar el terreny perdut i construir l’alternativa d’esquerres que cal per a canviar-ho tot, al voltant de la defensa del dret d’autoderminació i el trencament amb el règim, i amb la ruptura amb els mercats materialitzat en la UE.

Des de Lluita Internacionalista, esperem el canvi, i com fins ara, seguirem lluitant i trobant-nos en la construcció d’aquest pol de ruptura que és imprescindible.

19/10/2013

Mª Esther del Alcázar

Militant de Lluita Internacionalista

 

www.lluitainternacionalista.org

Facebook: lluitainternacionalista

 lluitaint@gmail.com

 

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS