Per què sempre és positiu avançar en el coneixement fins i tot de les ideologies que no són la nostra?

Perquè moltes vegades ens neguem per un/s principi/s a acceptar res del que vingui d’una altra ideologia, cap mitjà que no sigui el nostre, coses que de vegades no son tant greus, o no son tant greus com el que passarà si no els acceptem&nbsp (la veritat relativa del mal menor), cosa que pot portar a divisions entre gent que ve del mateix entorn, que està d’acord en la majoría, com a mínim, de crítiques al capital.

Per exemple, es innegable que els moviments anarquista, socialdemócrata i comunista venen del moviment obrer. Son diferents interpretacions d’un mateix camí, el del moviment obrer. Per bé que és cert que necessàriament han de portar a llocs diferents, van, en molts sentits, en una mateixa direcció. Per mí, tant el moviment socialdemòcrata com el comunista s’han corromput, d’una manera diferent, en entrar en dinàmiques de poder, els seus líders s’han prostituït per a poder lluitar pel poder, però també es veritat que el moviment anarquista no ha arribat enlloc, no ha aconseguit gairebé cap canvi social real. Per aquesta divergència de visions s’ha dividit i enfrontat el moviment obrer, cosa que els feixistes i capitalistes aprofiten per a morir-se de riure i arribar al poder o mantindre’l. Divideix i venceràs. Miri’s l’ascens del nazisme a Alemanya, del feixisme a Espanya o l’hegemonia mundial del capitalisme. Què hagués passat si el moviment obrer hagués estat unit? Ho haguéssim pogut enfrontar de manera diferent? de ben segur que si, i no haguéssim arribat ni a una societat anarquista pura, ni a una societat socialdemócrata pura ni a una societat comunista pura, però haguéssim arribat a una societat de ben segur més propera als interessos dels obrers.

Com a solució a la corrupció que comporta el poder, retornar als principis, la idea de donar el poder al poble, la idea de democràcia. Per a solucionar el fet de no arribar enlloc, ser més oberts, acceptar la democràcia universal no solament dintre de la nostra organització. Per a mí el moviment obrer ha de ser totalment democràtic. Però aquesta democràcia universal és inútil sense formació, perquè sense formació de crítica social les persones són totalment manipulables davant del poder d’uns pocs. S’ha de formar a la gent sense dogmes, en tots els camps, sobre tots els perills que entranya la lluita social (tant la corrupció de la política, com la inutilitat de quedar-se solament en els principis), i que la població formada decideixi per si mateixa. Això es possible ara que tothom sap llegir i escriure, però demana d’un esforç gegantí per part d’aquells que ens creiem formats. Per un cantó per a formar la gent, per l’altre, per a formar-nos nosaltres mateixos, ja que qui creu que ho te tot clar es que està mal informat. Sinó, que em demostrin el contrari, de moment ningú ha pogut. Qui ha demostrat tenir la veritat universal? La veritat universal no existeix, existeixen veritats personals, i la democràcia (no la pseudodemocràcia lliberal actual) es la millor forma d’arribar a un consens, a una unió sense la qual, estem perduts.

Per la refundació de la primera internacional, obrers de tot el món, uniu-vos, formeu-vos i decidiu.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS