Per què estem en contra del Quart Cinturó? ¿Per què (per a qui) la MAT i el Quart Cinturó?

Full del mes de Revolta Global
¿Per què (per a qui) la MAT i el Quart Cinturó?

Les grans infraestructures com ara la MAT i el Quart Cinturó, són un cas típic de submissió de les prioritats d’inversió pública als interessos del gran capital privat. Com és habitual sota la globalització neoliberal, els poders públics són empesos a socialitzar costos i privatitzar guanys: tots els contribuents han de pagar unes infraestructures que només beneficien una minoria de la població… amb unes temibles conseqüències mediambientals. El Quart Cinturó està vinculat a un seguit de megaprojectes desenrollistes i ultracapitalistes: ampliació del port de Barcelona, de l’Aeroport del Prat, enllaç per carretera del Baix Llobregat i dels dos Vallès (les dues zones més industrialitzades de la demarcació de Barcelona) etc., i representa una prioritat estratègica de la patronal catalana. També respon al pla megalòman de construir la “Gran Barcelona”: ciutats com ara Sant Cugat, Sabadell o Terrassa s’hi integrarien com a “barris” i Collserola esdevindria una mena de “Central Park”. Aquest és un model d’àrea metropolitana insostenible. Com també ho és la construcció de la MAT. La lògica de fons és la d’atreure noves inversions de les multinacionals, les principals beneficiàries d’aquestes monumentals inversions públiques. I, com veiem cada mes, quan s’han beneficiat de les infraestructures i subvencions públiques, les mateixes empreses marxen com van arribar: enbutxacant-se els diners, acomiadant als i les treballadores i deixant un rastre de destrucció ambiental i urbanística.

Inversions públiques per a transport privat; desinversió en transports públics Aquestes inversions faraòniques es fan mentre la xarxa de trens de rodalies (¡la que utilitza la gent pencaire !) només fa que enpitjorar el seu servei, augmentar els preus i arrossegar una desinversió crònica (que contrasta amb la despesa milionària que representa la construcció del TGV), com s’ha pogut comprovar últimament amb el funcionament escandalós de la RENFE. També hi ha hagut problemes greus de gestió i funcionament a l’Aeroport del Prat. Tots això té a veure amb dos dèficits democràtics de fons:

a) Es gestionen els serveis públics amb lògica empresarial i amb l’objectiu d’anar-los privatitzant progressivament (com ja ha estat el cas de l’aigua, l’energia, la telefonia…)

b) Es gestionen amb una lògica centralista, discriminatòria pel que fa a l’assignació de recursos, i que no respecta la sobirania de Catalunya pel que fa a la gestió dels seus serveis públics i infraestructures bàsiques.

En aquest sentit, cal estar alerta pel que fa a les polítiques del nou govern presidit per Montilla. Si hem estat nombrosos i nombroses a alegrar-nos que CiU, plenament identificada amb tots aquests plans, no tornés a la Generalitat, el programa del gabinet “d’entesa” és inquietant, tant pel que diu com pel que evita esmentar. Ha “desaparegut” qualsevol referència al tancament de les nuclears. Tampoc es parla de la MAT ni del cinturó. Però el govern sembla voler remetre’s a les decisions de Brussel·les i del Ministeri de Foment… I cal recordar que les forces que s’hi havien oposat – ICV-EUiA i ERC – i que ara prometen “evitar sorolls” estan sotmeses a la severa disciplina d’una presidència que aposta per tirar endavant els projectes en qüestió…

Cal canviar de lògica social i ambiental

El que defensa l’esquerra anticapitalista és una ruptura amb aquesta lògica de gestió dels interessos privats. Cal començar a oposar les prioritats socials i ambientals als interessos industrials i financers privats. Cal començar una transició cap a un sistema de transport públic integrat que permeti reduïr dràsticament l’ús del cotxe privat per a anar al centre de feina o d’estudi. Com amb l’aigua, cal una nova cultura de l’energia que aturi el malbaratament, que incorpori ecotaxes, que impulsi l’estalvi, que inverteixi en energies alternatives, etc. Al mateix temps, cal combatre el model urbanístic que subjau al projecte del 4t Cinturó: casa unifamiliar als afores+ús compulsiu de l’automòbil. A aquest “malson americà” d’especulació urbanística, de corrupció i de vivenda inaccessible per als joves, cal oposar la recuperació dels barris, la rehabilitació, l’equipament públic, la reconstrucció del teixit social. En fi, cal socialitzar els guanys del capital i fer que les principals inversions públiques satisfaguin les necessitats de la majoria de la ciutadania i no les ambicions d’una minoria privilegiada.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS