Pels nostres drets, aturem la repressió de l’Estat: Organitzem la vaga general (Cat-cast)

Por Lucha Internacionalista

L’Estat espanyol ha desencadenat tot el seu aparell repressiu per aturar el referèndum de l’1 d’octubre: suspensió de facto de l’autonomia, trasllat de milers de policies antiavalots a Barcelona per evitar 1-O, prohibició d’actes, confiscació de material polític i de paperetes, amenaces als mitjans de comunicació, escorcolls en institucions i l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP, processaments de càrrecs públics, qualificació de les manifestacions com sedició o rebel·lió que suposen penes de presó… Aquesta bateria de mesures repressives que suposa un estat d’excepcionalitat, no només va contra el Govern català o el Parlament, ni tan sols el sector del poble que vol la independència: l’atac de l’estat és contra tot el poble català i per extensió, contra la resta de pobles de l’estat. Al poble català perquè li nega el dret a la sobirania i la decisió, a la resta de pobles perquè la repressió que avui s’exerceix contra Catalunya demà serà contra qui el qüestioni. Així ho entén cada dia més gent arreu de l’Estat, que per això també reprimeix Madrid o Saragossa prohibint actes i permetent la impunitat dels grups feixistes. Si el poble català decideix, els altres seguiran l’exemple, no només per qüestions nacionals, també socials i la Monarquia té els dies comptats. Si pel contrari és l’estat qui esclafa el moviment, aquesta mateixa violència serà una amenaça permanent pels i per les treballadores i els pobles de l’estat.

Sota la façana democràtica de l’estat, ja rovellada pel pas de 40 anys, apareix cada cop més nítid el vell aparell franquista, el de l’Espanya “una, grande y libre”, la de les prohibicions, la de connivència amb l’extrema dreta. L’anomenada Transició del franquisme, va ser la superposició de les institucions de democràcia formal i el reconeixement –perquè no tenien més remei- de les llibertats arrencades en les lluites al carrer. Per això, 40 anys després, el dilema es torna a situar entre reforma o ruptura, entre Monarquia i República, entre dret d’autodeterminació i imposició als pobles, i molts altres desitjos democràtics i socials que van quedar venuts en el 75-78. El que hi ha en joc és la continuïtat del règim del 78, el que Franco va deixar “atado i bien atado”.

Lamentablement els mateixos que, des de les files de l’esquerra van legalitzar la transició i la Monarquia, el PSOE-PSC i el PCE-PSUC, ens van imposar la bandera monàrquica i van deixar sense judici els crims del franquisme i a les cunetes a milers i milers d’assassinats, van entregar els drets dels i de les treballadores en lluita als Pactes de la Moncloa… avui donen suport a la repressió o qüestionen el referèndum, perquè diuen que no hi ha garanties! Quines garanties volen en aquest règim podrit? l’única garantia és el carrer. I ara com fa 40 anys PSC i ICV arrosseguen també les direccions de CCOO i UGT.

Sectors importants del poble català ha respost massivament al carrer en defensa de les nostres llibertats. Però el govern, els tribunals, la policia i la Guàrdia Civil s’ho juguen tot per impedir per la força el referèndum. Només l’entrada en escena de la classe treballadora i el jovent amb les seves eines de lluita pot obrir una sortida. No podem confiar que la burgesia arribi fins al final en la defensa dels drets democràtics: només cal veure el posicionament de la gran patronal. Cal aixecar l’instrument més important que té la classe obrera catalana: la vaga general. El primer exemple han estat els estibadors que es neguen a avituallar vaixells on s’allotgen policies. També ha estat molt important les vagues estudiantils convocades aquesta setmana. Sobre la taula ja hi ha la convocatòria d’una vaga general a partir del 3 d’octubre, que serà imprescindible no només contra la criminalització del referèndum sinó també per respondre de la situació repressiva que no s’acaba l’1-O.

Sense la implicació del jovent i la classe treballadora amb els seus mètodes de lluita en el pols amb l’Estat no hi haurà República catalana. I a més, el que volem no és canviar una bandera per una altra sinó canviar-ho tot d’arrel i per això cal prendre la iniciativa. No hi ha alliberament nacional sense alliberament social. La República obre les possibilitats de construir una nova situació, per revertir les retallades i les privatitzacions… que ha aplicat també el govern de JXS: és una nova oportunitat per recuperar el que no hauríem d’haver perdut mai i avançar cap una república dels i de les treballadores.

Cal garantir el referèndum des de baix, amb comitès per barris i localitats que n’organitzin la defensa urna a urna per fer possible una participació massiva i impedir la repressió policial. L’èxit de l’1 d’octubre depèn de tots i totes nosaltres i de la nostra capacitat d’organitzar-nos.

Vaga general a partir del 3 d’octubre, revisable cada dia, com a resposta a la repressió de l’estat, pel dret a l’autodeterminació del poble català. Recolzem-la amb resolucions des dels centres de treball i estudi, des d’assemblees, seccions sindicals, comitès d’empresa, i tota mena d’entitats: per reclamar a tots els sindicats, també a CCOO i UGT que la convoquin.

Lluita Internacionalista

26 de setembre de 2017

Por nuestros derechos, paremos la represión del Estado:

Organizamos la huelga general

El Estado español ha desencadenado todo su aparato represivo para parar el referéndum del 1 de octubre: suspensión de facto de la autonomía, traslado de miles de policías antidisturbios a Barcelona para evitar el 1-O, prohibición de actos, confiscación de material político y de papeletas, amenazas a los medios de comunicación, registros en instituciones y el intento de registro a la sede de la CUP, procesamientos de cargos públicos, calificación de las manifestaciones como sedición o rebelión que suponen penas de prisión… Esta batería de medidas represivas que supone un estado de excepcionalidad, no solo va contra el Gobierno catalán o el Parlamento, ni siquiera contra el sector del pueblo que quiere la independencia: el ataque del estado es contra todo el pueblo catalán y por extensión, contra el resto de pueblos del estado. Al pueblo catalán porque le niega el derecho a la soberanía y a decidir, al resto de pueblos porque la represión que hoy se ejerce contra Cataluña mañana será contra quien lo cuestione. Así lo entiende cada día más gente en todo el Estado, que por eso también reprime Madrid o Zaragoza prohibiendo actos y permitiendo la impunidad de los grupos fascistas. Si el pueblo catalán decide, los otros seguirán el ejemplo, no sólo por cuestiones nacionales, sino también sociales y la Monarquía tiene los días contados. Si por el contrario es el sido quién aplasta el movimiento, esta misma violencia será una amenaza permanente para los y por las trabajadoras y los pueblos del estado.

Bajo la fachada democrática del estado, ya enmohecida por el paso de 40 años, aparece cada vez más nítido el viejo aparato franquista, el del España “una, grande y libre”, la de las prohibiciones, la en connivencia con la extrema derecha. La llamada Transición del franquismo, fue la superposición de las instituciones de democracia formal y el reconocimiento – porque no tenían más remedio – de las libertades arrancadas en las luchas en la calle. Por eso, 40 años después, el dilema se vuelve a situar entre reforma o ruptura, entre Monarquía y República, entre derecho de autodeterminación e imposición a los pueblos, y otros muchos deseos democráticos y sociales que quedaron vendidos en el 75-78. Lo que hay en juego es la continuidad del régimen del 78, el que Franco dejó “atado y bien atado”.

Lamentablemente los mismos que, desde las filas de la izquierda legalizaron la transición y la Monarquía, el PSOE-PSC y el PCE-PSUC, nos impusieron la bandera monárquica y dejaron sin juicio los crímenes del franquismo y en las cunetas a miles y miles de personas asesinadas, entregaron los derechos de los y de las trabajadoras en lucha a los Pactos de la Moncloa… hoy apoyan a la represión o cuestionan el referéndum, porque dicen que no hay garantías! ¿Qué garantías quieren en este régimen pudrido? la única garantía es la calle. Y ahora como hace 40 años PSC e ICV arrastran también las direcciones de CCOO y UGT.

Sectores importantes del pueblo catalán ha respondido masivamente en la calle en defensa de nuestras libertades. Pero el gobierno, los tribunales, la policía y la Guardia Civil se lo juegan todo para impedir por la fuerza el referéndum. Solo la entrada en escena de la clase trabajadora y la juventud con sus herramientas de lucha puede abrir una salida. No podemos confiar que la burguesía llegue hasta el final en la defensa de los derechos democráticos: solo hay que ver el posicionamiento de la gran patronal. Hay que levantar el instrumento más importante que tiene la clase obrera catalana: la huelga general. El primer ejemplo han sido los estibadores que se niegan a avituallar barcos donde se alojan policías. También ha sido muy importante las huelgas estudiantiles convocadas esta semana. Sobre la mesa ya hay la convocatoria de una huelga general a partir del 3 de octubre, que será imprescindible no sólo contra la criminalización del referéndum sino también para responder de la situación represiva que no se acabará el 1-O.

Sin la implicación de la juventud y la clase trabajadora con sus métodos de lucha en su pulso con el Estado no habrá República catalana. Y además, lo que queremos no es cambiar una bandera por otra sino cambiarlo todo de raíz y por eso hay que tomar la iniciativa. No hay liberación nacional sin liberación social. La República abre las posibilidades de construir una nueva situación, para revertir los recortes y las privatizaciones… que ha aplicado también el gobierno de JXS: es una nueva oportunidad para recuperar el que no tendríamos que haber perdido nunca y avanzar ninguno una república de los y de las trabajadoras.

Hay que garantizar el referéndum desde bajo, con comités por barrios y localidades que organicen la defensa urna a urna para hacer posible una participación masiva e impedir la represión policial. El éxito del 1 de octubre depende de todos y todas nosotros y de nuestra capacidad de organizarnos.

Huelga general a partir del 3 de octubre, revisable cada día, como respuesta a la represión del estado, por el derecho a la autodeterminación del pueblo catalán. Apoyémosla con resoluciones desde los centros de trabajo y estudio, desde asambleas, secciones sindicales, comités de empresa, y todo tipo de entidades: para reclamar a todos los sindicatos, también a CCOO y UGT que la convoquen.

Lucha Internacionalista

26 de setiembre de 2017

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS