Pel dret a una vivenda digna!! Altra cop ens volen enganyar

PEL DRET A UN HABITATGE DIGNE!

UNA ALTRA VEGADA ENS VOLEN ENGANYAR

&nbsp

COMITÈ EXECUTIU Barcelona, 16 d'octubre de 2007

&nbsp

Dilluns passat dia 8 d'octubre, la Generalitat de Catalunya, la patronal de les empreses constructores, els sindicats majoritaris, i fins a un total de 30 entitats, van signar el Pacte Nacional de l'Habitatge, acord que ha de servir de base per a la Llei que s'està tramitant al Parlament de Catalunya.&nbsp Aquesta proposta que té la intenció de “solucionar” un problema tan greu com és l'accés de la ciutadania, i especialment dels joves a l'habitatge, ve acompanyada d'una sèrie de mesures i compromisos a curt termini.

Sense entrar a valorar l'oportunitat política del pacte, pràcticament ja estan en precampanya per a les eleccions generals, des del punt de vista dels comunistes del PCPC, les mesures proposades no solucionen el problema, en tot cas, amaga alguns secrets inconfessables:

&nbsp

1r. Tots els signants tenen interessos particulars, directa o indirectament, vinculats a la construcció d'habitatge, en un moment d'una certa crisi del mercat immobiliari: els promotors per raons evidents, els sindicats i altres entitats perquè s'han convertit també en constructors mitjançant les seves cooperatives, etc.

&nbsp

2n. El pacte no pot solucionar el problema de l'habitatge, ja que el seu objecte és un altre, mitjançant el mecanisme de subvencionar al comprador, a causa de l'augment dels interessos i a la dificultat d'accés als préstecs hipotecaris, ha creat la impossibilitat de mantenir el creixement experimentat per aquest sector en els últims anys; d'aquí que l'objectiu vertader del pacte, sigui garantir el preu actual de l'habitatge, evitant una caiguda de preus i d'aquesta manera garantir la quota de benefici empresarial, donant-los algunes molles de sòl a les cooperatives perquè construeixin.

&nbsp

3r. La resta de mesures que acompanyen al pacte són simples floritures, la majoria d'aquestes ja estan sent aplicades, resultant evident el seu fracàs, ja que el problema continua existint: els pisos de lloguer per a joves durant 5 anys, s'ha demostrat ineficaç; les mesures de rehabilitació, només suposen un pegat, perquè en la majoria dels barris més degradats el problema és un altre, és estructural, s'anomena aluminosi; la proposta de posar ascensors no té objectivitat, ja que si veien als barris amb finques de menys de 125 m2 i dos pisos per planta, és materialment impossible posar l'ascensor; etc., etc.

&nbsp

4t. L'accés a l'habitatge dels col·lectius menys afavorits, no només és qüestió del preu de l'habitatge o dels lloguers, ja de per si important; sinó que hi ha altres factors que indirectament dificulten l'accés, com per exemple, els ingressos per poder pagar-la: amb salaris per sota dels mil euros mensuals, amb contractes de setmanes o de dies, amb un encariment constant dels productes de primera necessitat, etc.; es fa difícil accedir a l'habitatge independentment del preu.

&nbsp

5è. Els poders públics d'aquest país, des de la dreta fins a l'anomenada esquerra institucional, demostren la seva natura de classe al servei dels interessos capitalistes, ja que mitjançant els impostos que paguem els treballadors, volen subvencionar els guanys dels sectors especulatius privats de l'economia, mentre que d'altra banda, ens llancen globus sonda sobre la necessitat de copagament alguns serveis com la sanitat. Els comunistes creiem que el problema de l'habitatge té solució, però per a això, l'esquerra plural (tripartit) ha de deixar de socórrer als interessos econòmics de les empreses privades, cada vegada que entren en crisi a causa de la seva insaciable avarícia de guanyar cada vegada més diners.

Més li valdria a la Generalitat de Catalunya emprar tots els milions d'euros que es gasta en subvencionar, directa o indirectament a les empreses privades, a promoure ella mateixa la construcció d'habitatges de primera residència a preu taxat, garantint d'aquesta manera l'accés de tota la població a la mateixa.

&nbsp

&nbsp

&nbsp

&nbsp

¡POR EL DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA!

OTRA VEZ NOS QUIEREN ENGAÑAR

&nbsp

COMITÉ EJECUTIVO Barcelona, 16 de octubre de 2007

&nbsp

El pasado lunes día 8 de octubre, la Generalitat de Catalunya, la patronal de las empresas constructoras, los sindicatos mayoritarios, y hasta un total de 30 entidades, firmaron el Pacto Nacional de la Vivienda, acuerdo que tiene que servir de base para la Ley que se está tramitando en el Parlament de Catalunya. Esta propuesta que tiene la intención de “solucionar” un problema tan grave como es el acceso de la ciudadanía, y especialmente de los jóvenes a la vivienda, viene acompañada de una serie de medidas y compromisos a corto plazo.

&nbsp

Sin entrar a valorar la oportunidad política del pacto, prácticamente ya están en precampaña para las elecciones generales, desde el punto de vista de los comunistas del PCPC, las medidas propuestas no solucionan el problema, en todo caso, esconde algunos secretos inconfesables:

&nbsp

1º. Todos los firmantes tienen intereses particulares, directa o indirectamente, vinculados a la construcción de vivienda, en un momento de cierta crisis del mercado inmobiliario: los promotores por razones evidentes, los sindicatos y otras entidades porque se han convertido también en constructores mediante sus cooperativas, etc.

&nbsp

2º. El pacto no puede solucionar el problema de la vivienda, puesto que su objeto es otro, mediante el mecanismo de subvencionar al comprador, debido al aumento de los intereses y a la dificultad de acceso a los préstamos hipotecarios, ha creado la imposibilidad de mantener el crecimiento experimentado por este sector en los últimos años; de ahí que el objetivo verdadero del pacto, sea garantizar el precio actual de la vivienda, evitando una caída de precios y de esta manera garantizar la cuota de beneficio empresarial, dándoles algunas migajas de suelo a las cooperativas para que construyan.

3º. El resto de medidas que acompañan al pacto son simples florituras, la mayoría de estas ya están siendo aplicadas, resultando evidente su fracaso, puesto que el problema sigue existiendo: los pisos de alquiler para jóvenes durante 5 años, se ha demostrado ineficaz; las medidas de rehabilitación, sólo suponen un parche, porque en la mayoría de los barrios más degradados el problema es otro, es estructural, se llama aluminosis; la propuesta de poner ascensores carece de objetividad, puesto que si vemos los barrios con fincas de menos de 125 m2 y dos pisos por planta, es materialmente imposible poner el ascensor; etc., etc.

&nbsp

4º. El acceso a la vivienda de los colectivos menos favorecidos, no sólo es cuestión del precio de la vivienda o de los alquileres, ya de por sí importante; sino que hay otros factores que indirectamente dificultan el acceso, como por ejemplo, los ingresos para poder pagarla: con salarios por debajo de los mil euros mensuales, con contratos de semanas o de días, con un encarecimiento constante de los productos de primera necesidad, etc.; se hace difícil acceder a la vivienda independientemente del precio.

&nbsp

5º. Los poderes públicos de este país, desde la derecha hasta la llamada izquierda institucional, demuestran su naturaleza de clase al servicio de los intereses capitalistas, ya que mediante los impuestos que pagamos los trabajadores, quieren subvencionar las ganancias de los sectores especulativos privados de la economía, mientras que por otro lado, nos lanzan globos sonda sobre la necesidad de copagar algunos servicios como la sanidad.

&nbsp

Los comunistas creemos que el problema de la vivienda tiene solución, pero para ello, la izquierda plural (tripartito) tiene que dejar de socorrer a los intereses económicos de las empresas privadas, cada vez que entran en crisis debido a su insaciable avaricia de ganar cada vez más dinero.

&nbsp

Más le valdría a la Generalitat de Catalunya emplear todos los millones de euros que se gasta en subvencionar, directa o indirectamente a las empresas privadas, en promover ella misma la construcción de viviendas de primera residencia a precio tasado, garantizando de esta manera el acceso de toda la población a la misma.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS