No és tan sols Greta Thumberg. Per què ignorem les propostes dels activistes dels països en desenvolupament?

Publicidad

Por Chika Unigwe

No és tan sols Greta Thumberg. Per què ignorem les propostes dels activistes dels països en desenvolupament?

Els joves en el sur global han estat ocupant-se de la crisi climàtica des de fa anys. A ells també se’ls hauria de reconèixer.

Ridhima Pandey tenia només nou anys el 2017 quan va presentar una demanda contra el govern indi per no haver pres mesures contra el canvi climàtic. La passió ferotge i sorprenent de Pandey pel medi ambient no és casual. La seva mare és guarda forestal i el seu pare activista mediambiental;  tota la família va ser desplaçada per les inundacions d’Uttarakhand del 2013, que es varen cobrar centenars de vides.
A Kenya, Kaluki Paul Mutuku ha participat activament en la conservació del medi ambient des de l’època universitària, quan era membre d’un club de sensibilització ambiental, i és membre de la Iniciativa Juvenil Africana sobre el Canvi Climàtic des del 2015. Criat a la Kenya rural per una mare soltera, el vigorós activisme de Mutuku, al igual que Pandey, es va inspirar en els reptes directes que va afrontar la seva família (i la comunitat més àmplia) dels efectes del canvi climàtic: "Quan era nina, vaig veure que les mares havien de recórrer quilòmetres per buscar aigua", afirma. Des de fa anys, joves de tot el món porten campanyes per atreure l’atenció sobre la crisi que el nostre planeta fa front, i per a intentar resoldre-la. Tot i així, sembla que als mitjans només els interessa una determinada jove activista contra el canvi climàtic.
Sens dubte, la notable Greta Thunberg és una superestrella. En només un any ha passat de ser una adolescent desconeguda, vivint en  la comoditat d’una casa de classe mitjana a Suècia, a ser una de les cares més reconegudes del planeta. És temerosa, sincera, apassionada per salvar el planeta i decidida.
També ho són els seus companys. Nascuts en un país ric, amb pares que es poden permetre acollir-se a les conviccions de la seva filla, i en una cultura on els nens s’atreveixen a parlar, Thunberg té privilegis interrelacionats. És conscient d’això i esmenta periòdicament els seus companys activistes juvenils en els seus discursos, per recordar als periodistes que hi ha altres que treballen al seu costat.
Persones com l’adolescent Aditya Mukarji, que el març del 2018 va iniciar una campanya contra les palletes de plàstic. En només cinc mesos, ja havia ajudat a substituir més de 500.000 en restaurants i hotels a Nova Delhi. "La gent escolta més els nens que es preocupen el medi ambient", afirma.
L'any passat, Nina Gualinga, una activista indígena de l'Amazònia equatoriana des dels vuit anys, va guanyar el premi de conservació juvenil del WWF. Als 15 anys, Autumn Peltier del poble indígena d'Anishinaabe al Canadà, és un veterana defensora de l'aigua neta i el clima. I Leah Namugerwa és una activista ugandesa de 15 anys.
Hi ha molts més els noms dels quals rares vegades sentim, si mai sentim. Tanmateix, de manera frustrant per a aquests altres activistes, se’ls fa referència sovint als mitjans de comunicació com la “Greta Thunberg” del seu país o es diu que segueixen els seus passos, fins i tot en els casos en què van iniciar el seu activisme públic molt abans que ella comencés. Identitats pròpies i treballs gairebé completament esborrats per uns mitjans occidentals que rarament reconeixen el progrés fora de la seva pròpia part del món.
Aquesta tendència dels mitjans de comunicació de presentar na Greta Thunberg com qui crida, mentre els altres existeixen només per  parar atenció a la seva trucada és problemàtica, especialment per a aquells activistes de color, la invisibilitat mediàtica dels quals  condueix a la invisibilitat de las organitzacions que podrien beneficiar-se enormement  de la seua ajuda. Aquesta narració de “salvadors blancs” invalida l’impacte dels locals que treballen a les seves comunitats i perpetua l’estereotip de “el nadiu sense agenda” que no pot ajudar-se a si mateix. Al igual que a l’Africà, trobo aquests retrats profundament ofensius. És insultant presentar els membres de les comunitats més amenaçades pel canvi climàtic com a espectadors passius que ara només estan sent esperonats per l '"efecte Thunberg".
Per què va cridar l’ONU Thumberg per a organitzar la seva primera cimera juvenil sobre clima? El més afectats no s’haurien d’excloure del debat. A aquests altres activistes se'ls explica allò que han de fer, les seves aportacions no importen. El privilegi de la narració d’una activista sobre d’altres crea un món on Namugerwa esmentaria  com a font d’inspiració una adolescent sueca que només va conèixer fa un any. En canvi, no va conèixer  Wangari Maathai, l’ambientalista de la veïna Kenya que va guanyar el premi Nobel de la pau el 2004. Es podria argüir que és normal que Namugerwa trobi inspiració en una jove propera a ella en edat, així mateix també potser que el Moviment del Cinturó Verd de Maathai hagi influït en ella i en els seus companys que celebren el seu aniversari plantant arbres per ajudar el medi ambient.
Planten arbres, recullen  restos de fem,  Criden pel medi ambient. Estic aterrat per la situació que pateixen tants  joves que criden l’atenció sobre un problema molt real i urgent. Els aplaudeixo per haver fet el que poden, de grans i petites maneres, per combatre el canvi climàtic. També he de reconèixer els nens petits de Kenya, Nigèria i d’altres parts del tercer món que fabriquen joguines amb plàstic i metall reciclat, i que probablement ni tan sols saben que són defensors del medi ambient.
Fel·licite Bangla Desh per ser el primer país que va prohibir les bosses de plàstic el 2002, a Rwanda per la prohibició del plàstic no biodegradable el 2008 (i a Kigali per haver estat nomenat per l’ONU com a ciutat més neta d’Àfrica). Un dia a la vegada, els nostres esforços col·lectius podran salvar el planeta.

I mentre continuen treballant per aconseguir aquest objectiu, el que  han de fer els mitjans occidentals és ressaltar també les aportacions dels activistes de raça negra i pell fosca que s’esforcen per salvar el planeta, de manera que quan les generacions futures parlin d’això, no hi hagi un únic relat sobre sobre la lluita per salvar el planeta.

Traducció Jonatan Garrido

• Chika Unigwe és una escriptora nigeriana. El seu darrer llibre és Better Never Than Late
Article original en:https://www.theguardian.com/commentisfree/2019/oct/05/greta-thunberg-developing-world-activists?CMP=Share_iOSApp_Other&fbclid=IwAR06CyKUBxkisfsNN1DCrXEvhe1fleEubK0Q6dXY9VZtcx_rZ908iAYK-Vg
También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More