Mor Mavi Dolç, amiga de la gent de Radio Kaos i Kaosenlared des de la seva fundació.

Publicidad

[Traducción al castellano]

Estic trist, apagat, i la veritat no estic d’humor per fer un escrit llarg, que es el que m’agradaria fer i explicar com les persones tenen o tenim molts perfils i arestes i que no som només el que alguns volen fer creure o alguns, els constructors de la informació, ens volen mostrar en el seu mitjans informatius.

He estat fora i aquest matí molt d’hora he rebut la informació de la mort de l’amiga Mavi Dolç. Una persona de la que avui ens recordaran tots la seva faceta acadèmia oficial, important, digna de una vàlua considerable, a sota d’aquest escrit ho podreu llegir. Però jo us parlaré de la Mavi Dolç que vaig conèixer i que va ser una amiga i orientadora en molts aspectes del treball de fundació de kaosenlared, i com podeu imaginar &nbsp ella no ha estat pas responsable d’aquest modest mitja de comunicació alternativa ple d’errors que amb més voluntat que capacitat, intentem corregir, però si es orientador responsable del pocs encerts hem pogut tenir, i de la nostra voluntat de respecta per la veritat del sense veu, la justícia i la llibertat dels humils.

Abans de continuar, dir que Mavi era una dona d’una intel·ligència total, inclosa l’emocional de la que tan es parla avui. Són de la mateixa generació, edat i interessats en la informació alternativa, potser per això encara m’ha colpit més la seva pèrdua. No fa ni uns mesos que li preguntava a Xavier Giró (company intel·lectual de la Mavi en moltes històries, entre elles: l’Observatori de la Cobertura informativa de conflictes. Xavier i jo tornàvem de la presentació d’un llibre de Pascual Serrano en el que tots dos van ser convidats a intervenir. Xavier molt més vehement, que jo mateix, que ja es dir, però també clar com no he sentit a cap altra persona, hem deia que estava bé amb les seves activitats acadèmiques i treballant molt, va ser suficient. Coneixia la seva carrera professional i pensava que pot ser aquesta l’havia canviat un xic, car feia un any que no parlava amb ella, però res és de las dones o éssers humans que no canvien. Sempre somrient, sempre disposada a donar un cop de mà, sempre animant accions, sempre opinant de forma crítica i constructiva i amb la seva força tranquil·la !!

La vaig conèixer a la facultat de Ciències de la comunicació quan, treballava com a investigador al GRHISO a la UAB al Departament d’Història Moderna i Contemporània, i ara, fa uns mesos vaig tornar per allà convidat pels estudiants tancats per parlar de kaosenlared i vaig recordar alguna reunió amb ella, els seus consells, les seves opinions, però sobretot la celebració ara fa sis anys de les jornades sobre “Els mitjans de comunicació i la protesta antiglobalització” (març 2002), en el que vaig participar convidat per ella, quan encara no feia un any que començava aquest projecte de kaosenlared. Mavi, ja havia col·laborat amb nosaltres a Radio Kaos (fundada el 1987) amb una conferencia sobre ràdios lliures, sense demanar res tot el contraria sempre voluntària &nbsp i desinteressada. Va tornar a Terrassa de nou a fer una xerrada sobre luna perpectiva crítica sobre el mitjans de comunicació i no ens va decebre, res no ens va demanar mai i cada cop que cercàrem la seva opinió o ajuda a ja va ser-hi… com oblidar-la !![1]

Estic trits hem perdut una dona excepcional, intel·ligent&nbsp i bona persona, no se pas si tots els que es mouen per aquests mons de la comunicació o de la gestió universitària tenen la meitat qualitat humana de la nostra Mavi Dolç.

Descansa en pau companya Mavi, nosaltres l’altra realitat, la dels resistent anticapitalistes també te recordarem però en la teva tasca crítica i combativa i com eres una dona alegre i combativa.

Manel Márquez

[1] Jornades de contrainformació a Terrassa (2002) Primera sessió (04.11.02) 18.30h-20:30h. Conferència: Una perspectiva crítica entorn els mitjans de comunicació. Ponents: Mavi Dolç (Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB) i Just Casas (Professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB). Presentació: Manel Márquez (Historiador i cofundador de Ràdio Kaos i kaosenlared.net)


La meva, la nostra Mavi

Mavi Dolç (UAB): La cobertura de los conflictos en la sociedad globalizada.

Resumn: Si tenim en compte que els conflictes requereixen d’una actitud activa i compromesa dels agents implicats, no haurem de menystenir el paper que el periodisme hi pot exercir. En la resolució de conflictes, els mitjans són també actors polítics capaços d’orientar l’opinió pública, amb un ús deliberat del llenguatge polític: informant, interpretant; determinant les qüestions de primer ordre i les de segon; silenciant; contextualitzant d’acord amb una coherència interessadament construïda sobre el substrat dels coneixements, però també dels prejudicis; fent prospecció i mobilitzant cap a l’acció en determinada direcció. El periodisme és una eina eficaç per treballar amb la lògica de la cooperació i del diàleg i per a la comprensió de la complexitat.

Davant dels nous contextos comunicatius, el coneixement de les claus sobre les quals es contrueixen les lògiques dels discursos hegemònics constitueix un a aproximació a la democratització de la paraula i a la formació d’una consciència crítica necessària per comprendre les raons dels altres i per defensar amb honestedat els arguments que mouen el periodista a convertir-se en mediador favorable a la pau i a la solidaritat.

Curriculum: Mavi Dolç Gastaldo (Ciutat de València, 1961), llicenciada en Filologia Hispànica en l’especialitat de Filologia Catalana l’any 1984 per la Universitat de València. Doctora en Filologia Catalana (UAB, 1991) i professora Titular d’Universitat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1992). Professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1986 de l’Àrea de Filologia Catalana. Actualment, Delegada del Rector per a Estudiants de la UAB.

Membre de l’Observatori sobre la Cobertura Informativa de Conflictes, grup d’investigació de la UAB.

Llibres

Dolç, M, Deó, F.J. i Sanchis, V. Les ràdios lliures. Una pràctica alternativa. ed. Terranova, 1986, Barcelona.

Capítols de llibre

Dolç, Mavi i Teruel, Elvira "Anàlisi de programes informatius: Els noticiaris (TN), dins Bassols, M, Rico, A i Torrent, A. (eds) La llengua de TV3, Les Naus d’Empúries, Barcelona, 1997, pàgines 33-41.

Gómez Mompart, Josep Lluís i Dolç, Mavi "Ciutat, política lingüística i política comunicativa" dins Mollà, T. (ed) La política lingüística a la societat de la informació, Bromera, 1998, Alzira, pàgines 65-104.

Dolç, Mavi i Teruel, Elvira "Anàlisi lingüística dels programes de TV3 (1985-1993). Noticiaris", pàgines 61-65. I Dolç, Mavi, Faura, Neus i Torrent, A.M."Apèndix. Qüestionari sobre criteris lingüístics i empresarials de les televisions autonòmiques"; Dolç, Mavi i Santamaria, Laura "L’estàndard valencià en l’experiència de Canal 9" pàgines 141-148 i Dolç, Mavi "Informe del viatge a Euskal Herria (abril 1994), pàgines 157-158.

Dins La llengua de la televisió de Catalunya. Materials per a l’anàlisi. SPUAB, 1998, Bellaterra.

Dolç. Mavi i Santamaria, Laura "Els referents culturals en la subtitulació" dins Cros, A. Segarra, M. i Torrent, A. Llengua oral i llengua escrita a la televisió, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Milà i Fontanals, 37, Barcelona, 2000, pàgines 75-87.

Articles

Dolç, Mavi "De la piràmide invertida al Políticament correcte. Del significat a la connotació" dins Comunicación y estudios universitarios, Revista de Ciències de la Informació, CEU, núm. 6, 1996, Montcada de l’Horta, pàgines 169-175.

Dolç, Mavi i Teruel, Elvira "Anatomia d’una notícia", dins Anàlisi, núm.22, SPUAB, 1998, Bellaterra, 99-119

Dolç, Mavi i Santamaria, Laura "La traducció de l’oralitat i el doblatge", dins Quaderns. Revista de traducció, núm. 2, SPUAB, 1998, Bellaterra, pàgines 97-105.

Dolç, Mavi i Deó, Francesc-Josep "¿Qué televisión consumimos?" dins Comunicar, núm. 13, Grupo Comunicar, 1999, Huelva, pàgines 165-170.

Dolç, Mavi, "L’impacte social de les cultures dominades" dins el monogràfic "Cultures en resistència" Illacrua, actualitat i alternatives núm. 81, monogràfic 6, 2a. època, setembre 2000.

Dolç, Mavi, "La ciència i la tecnologia al servei de la utopia. La confiança històrica d’Onofre Parés a L’illa del gran experiment" dins Vicent Salvador (ed) Saber i comunicar. Discurs científic i comunicació social, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Revista de recerca humanística i científica, núm. IX, any 2000, pàgines 91-102.

Dolç, Mavi i Giró, Xavier "Análisis de discurso y desigualdad social. Entrevista a Teun A. van Dijk" dins Voces y culturas. Revista de Comunicación, Barcelona, núm. 16, pàgs. 133-150.

JORNADAS SOBRE PERIODISMO DE COMPLEJIDAD:
CIENCIA, TECNOLOGÍA Y SOCIEDAD

Miércoles, 14 de mayo de 2003


Es mor la professora i activista cultural Mavi Dolç

Havia impulsat nombroses iniciatives d’intercanvi entre València i Barcelona

Vilaweb.

Ahir a la tarda s’ha mort a Barcelona la professora i activista valenciana Mavi Dolç. Vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1986, actualment era la cap de l’Àrea de la Llengua de l’Institut Ramon Llull, amb la responsabilitat de portar l’ensenyament del català a tot el món. Dolç havia representat moltes voltes Acció Cultural del País Valencià i sempre havia intentat impulsar intercanvis entre València i Barcelona.

De fet, va ser una de les instigadores de la creació de l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, acompanyant l’aleshores rector de la UAB, Carles Solà, i també va impulsar Espai País Valencià, entitat que aplega els valencians que viuen al Principat.
&nbsp
Nascuda a València l’any 1961, Mavi Dolç era llicenciada en Filologia Hispànica (secció: Filologia Catalana) per la Universitat de València i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1991, amb la tesi ‘Premsa i Llengua. Ciutat de València 1836-1936’. Dolç, membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils, havia estat delegada del rector per a estudiants a la UAB i també vice-rectora d’afers culturals de multilingüisme de la UOC.
&nbsp
Com a investigadora, va formar part de dos equips d’investigació del grup Llengua i Media de la UAB que analitzaven la qualitat lingüística dels diversos espais i gèneres televisius de Televisió de Catalunya. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Giró, el grup d’investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Va publicar nombrosos articles i ponències tant en revistes científiques com en publicacions diverses sobre l’anàlisi del discurs en els mitjans de comunicació.

En aquest vídeo de VilaWeb TV, Dolç defensava, fa tres anys, que TV3 es pogués veure al País Valencià.


UN TEXT FUNDACIONAL
&nbsp
Els mitjans de comunicació, constructors de la realitat&nbsp
&nbsp
Mavi Dolç
&nbsp
Som en un moment de crisi de la raó històrica, la crisi de la raó i de la història ha estat la conseqüència d’un nou moment de pensament. L’educació que necessitem ara no pot defuig les preocupacions que tenen a veure amb la nova societat del coneixement, en relació a la finisecular societat de la comunicació. L’estat de crisi és notori, però és la conseqüència, en part, de la pèrdua d’hegemonia de la cultura europea (ho acabem de comprovar amb el paper de la UE en l’atac a l’Iraq). D’acord amb aquests pressupostos, ens ha de resultar molt productiu descriure quins són els processos d’aprenentatge a través de la visita teòrica, pràctica i especulativa que hem de fer al terreny de la transmissió, de la comunicació, donant una gran importància a la memòria col·lectiva.&nbsp

Els mitjans de comunicació no són ni volen ser ni han estat mai un mirall de la realitat. La realitat és una construcció. I en aquesta construcció del que és i del que no, del que hem de saber i del que no interessa, els mitjans de comunicació tenen i tindran més encara un paper destacat. No existeix allò que no sabem, allò que no necessitem ni allò que no té un discurs que ho formalitze. Perquè alguna cosa existisca hi ha d’haver la paraula, el concepte, el símbol, i la comprensió.

Com actuen els mitjans de comunicació?

Les ideologies no són una prerrogativa dels detentors del poder. Poden complir tant la funció de servei als que l’ocupen com als qui lluiten per apropiar-se del poder (perquè estan a l’oposició) o per defensar-se dels abusos del poder. Per tant, poden ser més o menys útils en la coordinació de les pràctiques socials del grup (de poder o contrapoder) al servei del qual estan. Aquesta és la funció social de les ideologies.

La ideologia i les opinions tenen a veure amb representacions mentals i, en la mesura que parlem d’ideologia i d’opinions dels mitjans no són representacions mentals individuals, sinó compartides per grups socials diversos, ja siguin institucionals com polítics com societals. Per organitzar les pràctiques ideològiques, es necessiten institucions ideològiques. Són les productores de sentit.

Els mitjans de comunicació són institucions orientades fonamentalment per a la producció d’informació i entreteniment, però també són les institucions més complexes per a l’expressió i posada en qüestió públics de les ideologies dels que ostenten el poder i dels que en poden, per tant, abusar.

La nostra educació com a societat té molt a veure amb els processos de simbolització de l’ésser humà. Des que hi ha món, els processos de simbolització són essencials, i en canvi, ens n’hem ocupat relativament poc. Un producte cinematogràfic és una reducció de la complexitat per trobar un sentit. Amb els mitjans de comunicació, el sentit no el troben els humans, sinó el sistema., en tant que els subjectes representats no simbolitzen persones, sinó sistemes a través dels quals es produeix la transmissió d’una determinada ideologia favorable al sistema. Un sistema que, com deia abans, s’ha apropiat de la narració històrica. I encara més, posa en evidència com la resta de cultures ens acostem amb una actitud esponjosa, i, per tant, amb una mentalitat subalterna.

Els processos d’identificació han deixat de funcionar en tots els sentits. Hi ha una crisi de la identificació, necessitaríem adonar-nos, més enllà de l’apreciació subjectiva i poc fonamentada com anem adquirint una nova identificació gràcies a la imposició d’una determinada cultura de masses, que ens homogenitza i ens fa menys lliures, menys diferents, més iguals (més homogenis).

Una educació en comunicació

Per tot això la necessitat d’educar en comunicació es fa palesa si entenem que els mitjans són actors socials i polítics, que creen la realitat d’acord amb uns paràmetres assentats en els nostres consensos. Tots els estudis sobre el paper dels mitjans de comunicació de masses mostren que són actors polítics.&nbsp

El seu llenguatge és polític. Cal comprendre’l si volem saber com intervenen a través del discurs donant una informació i no una altra, interpretant les dades que subministren; contribuint a determinar l’agenda política; interpretant el passat i projectant el futur, i finalment fent propostes d’acció.&nbsp

La natura política dels mitjans els porta a comportar-se com actors polítics interessats i compromesos amb una part. I davant d’un conflicte més que una lògica de la cooperació recorren a una lògica de la confrontació. Ser capaços de conèixer i saber analitzar la seua lògica és conèixer i comprendre la lògica del discurs del poder i poder evitar-ne els abusos.

Construir una societat veritablement democràtica i plural vol dir ser capaç de produir discursos, i de conèixer com la tecnologia els fabrica. Hem de formar emissors, no per convertir-los en periodistes, sinó per convertir-los en agents polítics de la societat que volen construir.&nbsp

Si l’audiència, el lector, el consumidor -ara passiu- dels mitjans de comunicació posseeix les eines necessàries per comprendre la lògica que mou el discurs dels mitjans; si tingués les eines intel·lectuals per comprendre que el discurs és una fabricació concreta, determinada pels objectius ara descrits; si la societat civil sigués capaç també d’oferir la possibilitat d’un discurs alternatiu d’acord amb una altra lògica; si fos capaç de veure les trampes i falsedats tal com estan presentades; si tot això passés, hauríem aconseguit ciutadants capaços de participar activament en la transformació social d’una forma molt més enèrgica i responsable.&nbsp

El canvi eventual d’actitud dels periodistes i dels mitjans no es pot esperar que vinga només dels mediadors que intenten convéncer-los. La crítica oberta i pública des de la societat civil al seu discurs-acció és fonamental. Però per què hi pugui haver crítica hi ha d’haver coneixement dels mitjans, de les seues estructures, i de les seues rutines.
&nbsp
Mavi Dolç és professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More