Més de 200 organitzacions exigeixen un canvi de polítiques econòmiques i socials «al servei de la vida digna»

Nou dies després de l'acte promogut per la patronal, 228 entitats i organitzacions sociopolítiques, econòmiques, sindicals i culturals presenten el manifest "Per la majoria" als jardins de les Tres Xemeneies de Barcelona per centrar el focus en les causes del malestar social i reclamar una economia al servei de les persones. La proposta també compta amb l'adhesió de 400 persones a títol individual.

57

Si el dia 4 de març, la patronal catalana reunia l’empresariat català sota el paraigua d’un manifest contra “la violència, vandalisme i saqueig”, avui entitats, col·lectius, cooperatives i sindicats han fet una demostració de força als jardins de les Tres Xemeneies per exigir la fi d’un sistema econòmic “que roba el futur a la joventut i condemna el present de les treballadores a la precarietat”. Durant la setmana, el manifest “Per la majoria. L’esperança no pot esperar” ha anat sumant unes complicitats que avui es fan visibles en un acte amb més de 600 adhesions, col·lectives i individuals.

La iniciativa neix en un moment en què s’agreugen les desigualtats, enmig d’una pandèmia global. A conseqüència de la COVID, apunta un informe d’Oxfam Intermón, hi haurà un 9,4% més persones en situació de pobresa, que equival a 93.000, una de cada set. I un informe de la Fundació Foessa afirma que la meitat de llars que ja vivien en situació precària abans de la pandèmia ja no poden pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments. De fet, les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) apunten que durant el 2020, en plena pandèmia, s’han executat 11.347 desnonaments als Països Catalans. En l’àmbit laboral, un 86,6% dels nous contractes signats són temporals i l’ocupació a temps parcial és especialment persistent entre les dones, recull l’informe Insocat d’ECAS, i amb la crisi s’han perdut fins a un 40% dels llocs de treball que ocupava el jovent. Per això, si bé és cert que l’empresonament de Pablo Hasél i la vulneració del dret a la llibertat d’expressió ha estat el detonant de les protestes de les darreres setmanes, el teixit social que impulsa el manifest amplia la mirada i vincula el malestar expressat a un “sistema econòmic desigual”.

 

La iniciativa neix en un moment en què s’agreugen les desigualtats. A conseqüència de la COVID, hi haurà un 9,4% més persones en situació de pobresa, que equival a 93.000, una de cada set

“Sofrim la pandèmia de la desigualtat, de la pobresa, de l’atur, de la manca de recursos que permetin una vida digna”, subratllen, i fan una crida a sumar “la força social necessària per posar fi a un sistema econòmic que destrueix el futur i violenta el present”. De moment, la força social va creixent i entre les signants, hi ha des de sindicats -també d’habitatge, de músics o de venedors ambulants-, fins a organitzacions ecologistes -com Fridays for Future i Ecologistes en Acció- o feministes, passant per associacions com Elite Taxi, ateneus i casals o cooperatives de diversos sectors.

En la diversitat, totes denuncien que les respostes polítiques i mediàtiques “s’han orientat a la criminalització i repressió, obviant les causes del malestar social”. Arran de les protestes, hi ha hagut més de 150 persones detingudes arreu de Catalunya i onze persones en presó preventiva, nou de les quals continuen empresonades.

Com a resposta al manifest “Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació”, les més de 200 entitats i organitzacions, i les 600 persones a títol individual es “planten” i exigeixen que tots els recursos es destinin a millorar la vida de les persones i no a reflotar un sistema econòmic fracassat. Per això defensen la “redistribució radical de la riquesa”, la supressió dels desnonaments i de la pobresa energètica, poder decidir “el nostre futur com a poble”, “la fi de la repressió als pobres i de la impunitat dels rics”.

Durant l’acte, intervenen el sociòleg i cooperativista Ivan Miró; el secretari general de la CGT de Catalunya, Ermengol Gassiot; Xavi Tarragon, de CATAC-CT; Celeste Valenzuela del moviment feminista, Clàudia Ruscalleda, portaveu del Congrés d’Habitatge de Catalunya, Nuri Soto, de RidersxDerechos; Yacine del Sindicat Manter o la filòsofa Marina Garcés, entre altres. El manifest i l’acte és un punt de partida per consolidar una aliança col·lectiva “que forci un canvi de polítiques econòmiques i socials”. Parafrasejant l’economista i activista Arcadi Oliveres, recorden que “no podem perdre mai l’esperança”.

 

 

Font: Directa

 

 

MANIFEST

“No podem perdre mai l’esperança”

Arcadi Oliveres

 

Perquè no perdem l’esperança, sortim al carrer a lluitar per una vida millor. Perquè no perdem l’esperança, creem moviments socials per revertir les polítiques econòmiques i socials que precaritzen la vida.

Perquè la nostra esperança no pot esperar, aixequem alternatives econòmiques, socials, polítiques i culturals que possibiliten l’esperança dels que arriben i concreten l’esperança dels que se’n van.

Perquè la nostra esperança no pot esperar, fem una crida a sumar la força social necessària per posar fi a un sistema econòmic que destrueix el futur i violenta el present.

Les darreres setmanes, milers de persones han sortit al carrer per la llibertat d’expressió i contra l’autoritarisme d’un sistema polític i judicial que empara monarques corruptes i empresona rapers, que promou l’ascens de l’extrema dreta i criminalitza les propostes de canvi social.

Milers de persones han expressat el malestar que provoca un sistema econòmic desigual, on les grans fortunes s’enriqueixen i les grans majories carreguen la crisi a l’esquena. Sofrim la pandèmia de la desigualtat, de la pobresa, de l’atur, de la manca de recursos que permetin una vida digna. Sofrim la pandèmia del masclisme, del racisme i la xenofòbia, d’un estat que empresona innocents als CIEs i es nega a reconèixer el dret als drets de milions de catalans. Sofrim la pandèmia de la manca de democràcia, on governs, jutges i tribunals s’encarreguen d’impedir que els drets sigui efectius: del dret a l’autodeterminació a l’accés a l’habitatge; de la llibertat d’expressió al dret a no passar fred. Aquesta és la violència que patim la majoria.

En aquest context, les respostes polítiques i mediàtiques s’han orientat a la criminalització i repressió, obviant les causes del malestar social. Han silenciat la vida de les persones rere les imatges buides de contenidors cremats. Davant de la criminalitat quotidiana d’un capitalisme que desnona i empobreix, els poderosos han pretès inocular la por per bloquejar tota proposta de canvi social.

Per això quan determinades organitzacions empresarials “es planten” per demanar la fi dels aldarulls, els de baix – els que no som rics- ens plantem per exigir la fi d’un sistema econòmic que roba el futur a la joventut i condemna el present de les treballadores a la precarietat.

Ens plantem per exigir que tots els recursos es destinin a millorar la vida de les persones i no a reflotar un sistema econòmic fracassat. Exigim la redistribució radical de la riquesa, la supressió dels desnonaments i de la pobresa energètica, poder decidir el nostre futur com a poble, la fi de la repressió als pobres i la fi de la impunitat pels rics.

Perquè la nostra esperança ja no pot esperar, ens comprometem a aixecar la força social necessària per transformar l’ordre actual de les coses. Per garantir les llibertats polítiques col·lectives i posar l’economia al servei de les persones. Per afrontar la crisi econòmica i social construint un model econòmic just, equitatiu i que no destrueixi el planeta. Per aturar la violència del sistema econòmic i polític contra les majories socials. Per construir un poder social que afebleixi als forts i enforteixi als febles.

Perquè la nostra esperança no pot esperar, proposem una gran aliança col·lectiva que forci un canvi de polítiques econòmiques i socials al servei de la vida digna de totes i tots.

 

 

Adhesions