Manifiesto de la Marxa de la Dignitat de Catalunya (cat/cast)
Les Marxes de la Dignitat volem ser protagonistes en aquesta nova etapa, començant per la mobilització estatal del 27 de maig a Madrid.
Manifest de la Marxa de la Dignitat de Catalunya
PA, TREBALL, SOSTRE, IGUALTAT, AUTODETERMINACIÓ
Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou cicle de lluites i mostren que és possible recuperar el carrer i plantar cara als governs i a la UE. Les Marxes de la Dignitat volem ser protagonistes en aquesta nova etapa, començant per la mobilització estatal del 27 de maig a Madrid.
Enmig d’una corrupció insuportable, ens parlen d’una “recuperació econòmica” que no és tal per a la gran majoria treballadora. Des que va esclatar la crisi en 2008, l’estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE en desigualtat social, al punt que l’1% més ric posseeix el 20% de la riquesa social.
Les últimes reformes laborals han suposat un gravíssim atac a la classe treballadora, facilitant encara més els acomiadaments i provocant la generalització de la precarietat, les dobles escales, la subcontractació i els baixos salaris, en molts casos miserables.
Ell govern amb la «llei mordassa» i les empreses amb la por a l’acomiadament i la repressió sindical, tracten de frenar les lluites. Els casos més flagrants són els d’Andrés Bódalo, Alfon, Sidil Moctar i Rafa Díez, tots ells empresonats.
El govern del PP, amb el suport imprescindible del PSOE que l’aguanta, ha «augmentat» les pensions un 0,25% quan la inflació interanual està en un 3%. Des de l’esclat de la crisi, les pensiones han perdut 7 punts i ara diuen que en cinc anys en perdran 7 més. Això succeeix quan més de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari mínim i el 34% de les famílies depenen de les pensions; quan les noves pensions empitjoren cada any per la implantació de les reformes de Zapatero i Rajoy.
Després de saquejar el fons de reserva de les pensions, ara preparen una nova andanada, justificant-la en un “dèficit” que no existeix per rescatar bancs ni per a la Casa Reial, l’exèrcit, l’Església o els privilegis de la classe política. Volen destruir el sistema públic de pensions per afavorir el negoci privat de bancs y asseguradores.
L’estat espanyol destina oficialment a «Defensa» el 0,9% del PIB. Ara, sota pressió de Trump i l’OTAN, volen augmentar la despesa al 2%. Els mateixos que parlen del «dèficit insostenible» de les pensions pretenen apujar la despesa militar en més d’11.000 milions! No volem una Europa fortalesa i imperialista, que alimenta i fa negoci amb la guerra i el patiment dels pobles. No volem OTAN ni bases. No a la despesa militar i a la guerra!
Repudiem els tractats de lliure comerç com el CETA (subscrit per la UE i Canadà), TTIP i TISA, que són un atemptat contra els serveis públics, els drets socials, la salut i la sobirania alimentària, en benefici de les grans multinacionals.
La situació catalana
La població catalana en risc de pobresa arriba al 25%. L’atur afecta a 560.000 persones i més de dos terços no cobren prestacions. Les famílies on cap membre no treballa són 200.000. Tenim 20 desnonaments diaris només a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes -escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs.
El govern de Junts pel Sí diu que els seus pressupostos són «els més socials de la història», però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics ni es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim que ens ofega. Les úniques concessions fetes, en Ensenyament, han estat fruit de la mobilització.
En Educació, la inversió segueix a la cua de l’estat i d’Europa: no passa del 2’8 del PIB, quan per llei hauria d’arribar al 6%. Patim unes polítiques regressives que afavoreixen la concertada i l’equiparen amb la pública, alhora que introdueixen models de gestió empresarial en la xarxa pública. No acceptem aquesta política privatitzadora ni la perpetuació de les retallades (16% des de 2010). Cal revertir-les amb urgència.
El govern també perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat i segueix afavorint els negocis privats. És urgent revertir les retallades i recuperar les plantilles, posar fi a la precarietat, reforçar l’atenció primària, reduir les llistes d’espera i recuperar els serveis privatitzats, llits, plantes i serveis tancats el 2011. No acceptem el model d’un CatSalut organitzat en benefici de la sanitat concertada. Lluitem per un Servei Nacional de Salut públic, gratuït, universal i de qualitat.
Reprenent la lluita al carrer
Les mobilitzacions de les Marxes del 25 i 28 de febrer, les grans manifestacions del 8 de Març, les mobilitzacions de l’Educació i les lluites en curs, entre les que destaquen les Marees Pensionistes i els estibadors, sense oblidar les Kellys i els manters, obren el camí a un nou cicle de lluites.
El 18 de febrer a Barcelona, 200.000 persones reclamàvem una acollida digna als refugiats. Mentrestant, la Comissió Europea crida a deportar un milió d’immigrants i a augmentar el temps de detenció als CIEs. Hem de desemmascarar la hipocresia de les administracions i posar fi a la política racista de la UE i els governs. Volem acollir en condicions dignes, amb plens drets i llibertats: als que busquen refugi i als immigrants que ja hi són, per als que exigim Papers per a Tothom.
El moviment feminista ha irromput amb força aquest 8 de març, lluitant contra la involució de drets i la discriminació. Les dones són les primeres a ser retallades o privatitzades, són invisibilitzades i assassinades, són doblement explotades i oprimides, davant la indiferència de les administracions. Exigim recursos per frenar la violència masclista! Prou violència masclista, ens volem vives! Igualtat de drets real i efectiva!
Més que mai, la defensa de les pensions y dels serveis públics exigeix anteposar les necessitats socials de la immensa majoria, urgents i inajornables, al pagament del Deute i al compliment dels Dèficits imposats per la Unió Europea i garantits a través de l’article 135 de la Constitució.
La Unió Europea ha deixat en evidència a Grècia, aquí i arreu, que és una màquina de guerra contra la classe treballadora i els pobles d’Europa. La tràgica experiència grega ha demostrat que dins de la UE és impossible trobar sortida a la greu situació de la immensa majoria. Front l’Europa del capital i la guerra, defensem una Europa dels Treballador@s i dels pobles.
El poble català no pot identificar-se amb un estat espanyol emparat en una Constitució que li nega el dret a decidir, exigit pel 80%. El dret d’autodeterminació és inalienable i el seu exercici no pot estar supeditat a la voluntat de l’Estat. El poble català ha de poder decidir el seu destí nacional en tots els àmbits, en tant que lluita de manera solidària amb els pobles de l’Estat.
La crisi del règim del 78 fa aparèixer l’oportunitat i la necessitat d’un procés constituent català des de baix, sobirà i alhora associat als dels altres pobles de l’estat, que posi en valor les aportacions dels diferents moviments: des de la lluita per les pensions, l’educació i la sanitat públiques, al «compromís de les escales», la ILP d’habitatge i de la renda bàsica, la lluita ecologista, per un nou model energètic i contra els transgènics, el maltractament animal o processos com el multireferèndum. En resum, donar potència constituent a les lluites de la classe treballadora i els moviments socials.
Volem construir una Carta de Drets Socials que reculli les reivindicacions dels diferent moviments i lluites, sigui un instrument per a la seva unificació i es converteixi en referència social en el debat del país que volem.
Des de les lluites: Construïm la marxa a Madrid del 27 de maig.
La por, la resignació i la passivitat no han conquistat mai cap dret, ni servit per defensar els que teníem. No hem d’esperar solucions dels parlaments. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar.
Per això, les organitzacions, col·lectius i persones de la Marxa de la Dignitat impulsem la marxa a Madrid del 27 de Maig. Aquesta marxa s’ha de convertir en una gran jornada que unifiqui la lluita social i concentri totes les forces contra el govern corrupte i els seus amos: la UE, el FMI, els banquers i grans empresaris. Una jornada per sortir plegats pel Pa, Treball i Sostre i Igualtat
- Pensions públiques dignes garantides pels Pressupostos. No al Pacte de Toledo.
- Pel treball estable, salaris dignes i renda bàsica. Derogació de les reformes laborals i de pensions a partir de 2010 (PP y PSOE). Sou i pensió mínimes de 1080 €/mes
· Pel repartiment del treball i la riquesa. Reducció de la jornada laboral (35h)sense retallar sous
- Per la llibertat dels pres@s i process@ts per lluitar. Amnistia
- Pel no pagament del deute. UE i FMI fora d’aquí
- Per la defensa dels Serveis Públics com drets essencials
- Contra el feminicidi: Ens volem vives, ni una menys
Volem construir el 27 de Maig amb les marees pensionistes i els treballador@s que enfronten acomiadaments, convenis de misèria i EROs, amb els treballador@s sense feina en lluita pel dret a un treball digne, amb el moviment contra els desnonaments, el moviment feminista, els estudiants, els moviments en defensa de l’Educació i la Sanitat pública, els companys immigrants i refugiats…
Assemblea de la Marxa de la Dignitat
Barcelona, 29 d’abril de 2017
Manifiesto de la Marcha de la Dignidad de Cataluña
PAN, TRABAJO, TECHO, IGUALDAD, AUTODETERMINACIÓN
Después de un largo ciclo electoral y de retroceso de las movilizaciones, aparecen signos de reanimación que apuntan al inicio de un nuevo ciclo de luchas y muestran que es posible recuperar la calle y hacer frente en los gobiernos y a la UE. Las Marchas de la Dignidad queremos ser protagonistas en esta nueva etapa, empezando por la movilización estatal del 27 de mayo en Madrid.
En medio de una corrupción insoportable, nos hablan de una “recuperación económica” que no es tal para la gran mayoría trabajadora. Desde que estalló la crisis en 2008, el estado español se ha consolidado como el segundo país de la UE en desigualdad social, al punto que el 1% más rico posee el 20% de la riqueza social.
Las últimas reformas laborales han supuesto un gravísimo ataque en la clase trabajadora, facilitando todavía más los despidos y provocando la generalización de la precariedad, las dobles escalas, la subcontratación y los bajos salarios, en muchos casos miserables.
Él gobierno con la «ley mordaza» y las empresas con el miedo al despido y la represión sindical, tratan de frenar las luchas. Los casos más flagrantes son los de Andrés Bódalo, Alfon, Sidil Moctar y Rafa Díez, todos ellos encarcelados.
El gobierno del PP, con el apoyo imprescindible del PSOE que lo aguanta, ha «aumentado» las pensiones un 0,25% cuando la inflación interanual está en un 3%. Desde el estallido de la crisis, las pensiones han perdido 7 puntos y ahora dicen que en cinco años perderán 7 más. Esto sucede cuando más de la mitad de los pensionistas cobra por debajo del salario mínimo y el 34% de las familias dependen de las pensiones; cuando las nuevas pensiones empeoran cada año por la implantación de las reformas de Zapatero y Rajoy.
Después de saquear el fondo de reserva de las pensiones, ahora preparan una nueva andanada, justificándola en un “déficit” que no existe para rescatar bancos ni para la Casa Real, el ejército, la Iglesia o los privilegios de la clase política. Quieren destruir el sistema público de pensiones para favorecer el negocio privado de bancos y aseguradoras.
El estado español destina oficialmente a «Defensa» el 0,9% del PIB. Ahora, bajo presión de Trump y la OTAN, quieren aumentar el gasto al 2%. Los mismos que hablan del «déficit insostenible» de las pensiones pretenden subir el gasto militar en más de 11.000 millones! No queremos una Europa fortaleza e imperialista, que alimenta y hace negocio con la guerra y el sufrimiento de los pueblos. No queremos OTAN ni bases. No al gasto militar y a la guerra!
Repudiamos los tratados de libre comercio como el CETA (subscrito por la UE y Canadá), TTIP y TISA, que son un atentado contra los servicios públicos, los derechos sociales, la salud y la soberanía alimentaria, en beneficio de las grandes multinacionales.
La situación catalana
La población catalana en riesgo de pobreza llega al 25%. El paro afecta a 560.000 personas y más de dos tercios no cobran prestaciones. Las familias donde ningún miembro no trabaja son 200.000. Tenemos 20 desahucios diarios sólo en Barcelona, mientras se disparan los alquileres. Los gobiernos afirman que se crea empleo, pero la gran mayoría son contratos – basura con sueldos indignos. Los inmigrantes son tratados de manera inhumana, sin regularizar, y todavía peor en los CIEs.
El gobierno de Juntos por el Sí dice que sus presupuestos son «los más sociales de la historia», pero el gasto social queda muy lejos de la de 2010, mientras los impuestos a los ricos ni se tocan, aceptan las imposiciones de la UE y de Montoro y siguen pagando una deuda ilegítima que nos ahoga. Las únicas concesiones hechas, en Enseñanza, han sido fruto de la movilización.
En Educación, la inversión sigue a la cola del estado y de Europa: no pasa del 2’8 del PIB, cuando por ley tendría que llegar al 6%. Sufrimos unas políticas regresivas que favorecen la concertada y lo equiparon con la pública, a la vez que introducen modelos de gestión empresarial en la red pública. No aceptamos esta política privatitzadora ni la perpetuación de los recortes (16% desde 2010). Hay que revertirlas con urgencia.
El gobierno también perpetúa el recorte del 14% en el gasto público en Sanidad y sigue favoreciendo los negocios privados. Es urgente revertir los recortes y recuperar las plantillas, poner fin a la precariedad, reforzar la atención primaria, reducir las listas de espera y recuperar los servicios privatizados, camas, plantas y servicios cerrados el 2011. No aceptamos el modelo de un CatSalut organizado en beneficio de la sanidad concertada. Luchamos por un Servicio Nacional de Salud público, gratuito, universal y de calidad.
Retomando la lucha en la calle
Las movilizaciones de las Marchas del 25 y 28 de febrero, las grandes manifestaciones del 8 de Marzo, las movilizaciones de la Educación y las luchas en curso, entre las que destacan las Mareas Pensionistas y los estibadores, sin olvidar las Kellys y los manteros, abren el camino a un nuevo ciclo de luchas.
El 18 de febrero en Barcelona, 200.000 personas reclamábamos una acogida digna a los refugiados. Mientras tanto, la Comisión Europea acordaba deportar a un millón de inmigrantes y a aumentar el tiempo de detención en los CIEs. Tenemos que desenmascarar la hipocresía de las administraciones y poner fin a la política racista de la UE y los gobiernos. Queremos acoger en condiciones dignas, con plenos derechos y libertades: a los que buscan refugio y a los inmigrantes que ya están, para los que exigimos Papeles para Todos.
El movimiento feminista ha irrumpido con fuerza este 8 de marzo, luchando contra la involución de derechos y la discriminación. Las mujeres son las primeras en ser recortadas o privatizadas, son invisibilizadas y asesinadas, son doblemente explotadas y oprimidas, ante la indiferencia de las administraciones. Exigimos recursos para frenar la violencia machista! Basta de violencia machista, nos queremos vivas! Igualdad de derechos real y efectiva!
Más que nunca, la defensa de las pensiones y de los servicios públicos exige anteponer las necesidades sociales de la inmensa mayoría, urgentes e inaplazables, al pago de la Deuda y al cumplimiento de los Déficits impuestos por la Unión Europea y garantizados a través del artículo 135 de la Constitución.
La Unión Europea ha dejado en evidencia en Grecia, aquí y en todas partes, que es una máquina de guerra contra la clase trabajadora y los pueblos de Europa. La trágica experiencia griega ha demostrado que dentro de la UE es imposible encontrar salida a la grave situación de la inmensa mayoría. Frente a la Europa del capital y la guerra, defendemos una Europa de lxs Treballadorxs y de los pueblos.
El pueblo catalán no puede identificarse con un estado español amparado en una Constitución que le niega el derecho a decidir, exigido por el 80%. El derecho de autodeterminación es inalienable y su ejercicio no puede estar supeditado a la voluntad del Estado. El pueblo catalán tiene que poder decidir su destino nacional en todos los ámbitos, en cuanto que lucha de manera solidaria con los pueblos del Estado.
La crisis del régimen del 78 hace aparecer la oportunidad y la necesidad de un proceso constituyente catalán desde bajo, soberano y a la vez asociado a los de los otros pueblos del estado, que ponga en valor las aportaciones de los diferentes movimientos: desde la lucha por las pensiones, la educación y la sanidad públicas, al «compromiso de las escaleras», la ILP de vivienda y de la renta básica, la lucha ecologista, por un nuevo modelo energético y contra los transgénicos, el maltrato animal o procesos como el multireferèndum. En resumen, dar potencia constituyente a las luchas de la clase trabajadora y los movimientos sociales.
Queremos construir una Carta de Derechos Sociales que recoja las reivindicaciones de los diferente movimientos y luchas, sea un instrumento para su unificación y se convierta en referencia social en el debate del país que queremos.
Desde las luchas: Construimos la marcha en Madrid del 27 de mayo.
El miedo, la resignación y la pasividad no han conquistado nunca ningún derecho, ni servido para defender los que teníamos. No tenemos que esperar soluciones de los parlamentos. Es tiempo de luchar, de implicarnos y no delegar.
Por eso, las organizaciones, colectivos y personas de la Marcha de la Dignidad impulsamos la marcha a Madrid del 27 de Mayo. Esta marcha se tiene que convertir en una gran jornada que unifique la lucha social y concentre todas las fuerzas contra el gobierno corrupto y sus amos: la UE, el FMI, los banqueros y grandes empresarios. Una jornada para salir unios por el Pan, Trabajo y Techo e Igualdad.
Pensiones públicas dignas garantizadas por los Presupuestos. No al Pacto de Toledo.
Por el trabajo estable, salarios dignos y renta básica. Derogación de las reformas laborales y de las pensiones a partir de 2010 (PP y PSOE). Sueldo y pensión mínimas de 1080 €/mesPor el reparto del trabajo y la riqueza. Reducción de la jornada laboral (35h)sin recortar salarios
Por la libertad de los presxs procesadxs por luchar. Amnistía
Por el no pago de la deuda. UE y FMI fuera de aquí
Por la defensa de los Servicios Públicos como derechos esenciales
Contra el feminicidio: Nos queremos vivas, ni una menos
Queremos construir el 27 de Mayo con las mareas pensionistas y lxs treballadorxs que enfrentan despidos, convenios de miseria y EREs, con lxs treballadorxs sin trabajo en lucha por el derecho a un trabajo digno, con el movimiento contra los desahucios, el movimiento feminista, los estudiantes, los movimientos en defensa de la Educación y la Sanidad pública, los compañeros inmigrantes y refugiados…
Asamblea de la Marcha de la Dignidad
http://marxadeladignitat.org/