Més de mig miler de persones assiteixen a la presentació pública de ‘Terrassa Decideix’. Plataforma pel dret a decidir sobre la independència

8

Terrassa Decideix va creixent i obrint camí per aconseguir que els ciutadans votin per si volen la Independència de Catalunya. Aquest dimarts s’ha fet l’acte de la presentació pública de la plataforma. Ha estat un èxit. El Cinema Catalunya s’ha omplert de gom a gom, hi han assistit prop de 500 persones. Però com que les places han estat limitades, al voltant de 100 persones, segons l’organització, s’han hagut de quedar al carrer. Àngel Casanovas, coordinador de la plataforma s’ha mostrat content per la resposta ciutadana i ha lamentat que moltes persones es quedessin a les portes dient que la pròxima vegada buscaran un espai més gran. Ha afegit: “Teníem previsions, potser, més modestes”.

L’actriu terrassenca Àngels Poch ha estat l’encarregada de conduir l’acte. I s’ha comptat amb les intervencions de Sílvia Alcántara, Youssef Ghazi, Manolo Márquez, Jaume Canyameres, Antonio Cazorla i Àngel Casanovas, a més, del periodista i escriptor, Vicenç Villatoro. També, s’ha fet una actuació musical a càrrec de Núria Lozano, Carol Duran i Joan Boada (La Carrau). Les paraules més escoltades durant el vespre-nit, han estat: llibertat, independència, poble, immigració, vot i Catalunya. Aquestes anaven acompanyades d’il•lusió, confiança i molt sentiment, de la seguretat que amb els ciutadans és possible. Per fer-ho possible, s’ha d’aconseguir 750 voluntaris, 30.000 euros i els espais necessaris per les consultes. La part econòmica és essencial, i per això, només entrar al recinte s’ha donat un sobre a tots els assistents perquè, els qui vulguin i puguin, posin el seu granet de sorra fent la seva aportació. Casanovas, ha demanat: “Col•laboreu econòmicament, necessitem 30.000 euros, i 750 voluntaris, segur que els tindrem, tant els euros com els voluntaris, però això s’ha de fer entre tots”.

Font: GC de Aterrassa.cat


Llibertat, amnistia i dret a la sobirania

Manel Márquez

Abans de res m’agradaria començant la meva intervenció dient-vos un parell de coses. La primera que avui aquest cinema Catalunya ple a vessar recorda els moment històrics viscuts amb&nbsp la Assamblea Democratica de Terrassa o l’Assemblea de Catalunya.

La segona que vaig arribar al nostre país amb 13 mesos, des de la franja d’Extremadura, on la nostra llengua era una variant dialectal del portuguès i dic: ¡era! perquè ara mateix està en vies d’extinció. Per això no cal que m’expliqui ningú com actiua el nacionalisme espanyol amb les cultures minoritàries. Vaig arribar per viure durant gairebé 17 anys, en uns edificis presidits per el lema “Todo por la patria”, sempre he pensat que el lema de tot edifici públic hauria de ser “Tot pel poble”. De tota manera inclús en d’aquests llocs han sortit fornades d’homes i dones que avui en dia són sense cap dubte gent de pau, llibertat i democràcia.&nbsp

Per això, cal entendre que moltes vegades a la gent d’esquerres ens vingui a la memòria la frase, que Staley Kubrik, feia dir al coronel Dax a Senders de glòria, quan s’enfronta al general francés que vol fer carrera amb la guerra: «El patriotisme és l’últim refugi dels canalles».

Per la qual cosa aprofito per recordar a molts d’aquest companys que d’esquerres democràtiques i conseqüents que encara avui no estan amb nosaltres que també hi ha un altra patriotisme el de José Martí (Apòstol de la independència de Cuba) que ens diu: La Pàtria és la humanitat, però justament … aquella porció de la humanitat que veiem més prop, i en la qual ens va tocar néixer… o viure.

Avui, l’any 2010 després de 30 anys de democràcia limitada que ilegal.litzardora i criminalitzadora de la dissidència pacifica i demoràtica; cal començar de nou i demanar un cop més a la ciutadania que es posi al costat del demòcrates i reclami ara i definitivament pel nostre poble: La llibertat, l’amnistia i el dret a la sobirania.

Els ciutadans demòcrates, en sentit profund, es a dir el que representa el poble en marxa, no podem mantenir-nos en la equidistància o estem amb la democràcia i la llibertat o estem amb un nou franquisme. El neofranquisme i el franquisme sociològic que s’amaga darrera lleis, tribunals, amnisties i monarquies imposades fa trenta anys per un regim criminal que encara avui no ens reconeix ni com a poble, ni com a ciutadans lliures.

En aquest darrers anys estem recuperant la memòria i la dignitat en molt fronts. Estem intentant recuperar el nom dels nostres desapareguts, enfrontant-nos a tribunals que no volem reconèixer el genocidi patit per aquest poble per ser d’esquerres i català. Ens estem enfrontant a tribunals constitucionals que no respecten la decisió sobirana del Parlament de Catalunya, ni del seu poble democràticament manifestada. ¡Ni del seu propi Parlament!

Estem vivint una profunda crisi econòmica, que un cop és recau sobre les esquenes del poble treballador. Pels anticapitalistes, com és el meu cas, la solució que no pot ser altra que la de construïrun model econòmic i social propi al servie del poble i en un espai de negociació plitica, economica i laboral català.

Sense la presencia dels treballadors i treballadores i dels nous catalans la nostra nació no podrà renéixer. Ens cal lluitar democràticament per que la majoria dels catalans entenguin que el nostre poble del forment tots i totes amb les nostres diferencies ideològiques però amb els nostres valors que han estat absolutament democràtics tingui el dret de decidir sobre el seu futur com a qualsevol poble lliure.

Els immigrants nouvinguts, els futurs nous catalans viuen moments molt difícils i la resposta de part de la nostra societat no pot ser el rebuig sinó l’ajuda, l’acolliment, la solidaritat tant pròpia del poble català. Poble format per l’arribada de milers pobles i cultures al llarg del segles. I es justament en aquest context de crisi econòmica i debat on l’espanyolisme més reaccionari troba el seu espai com s’ha pales a Badalona o Terrassa.

Aquest es un acte de la societat civil catalana de la societat democràtica del nostre país. Cap demòcrata pot dir que això no te res a veure amb ell o ella. Pot dir, sí o no a la independència, però no es pot dir que no està d’acord amb que es pregunti al poble la seva opinió.

La democràcia consisteix en la voluntat del poble i igual que alguns demanen un referèndum per decidir la forma de govern que ha de tenir l’estat Espanyol: monarquia o república o si una avinguda a de ser d’una determinada manera (gastant gairebé tres milions d’euros), com no podem acceptar que els catalans demanem si volem o no continuant formant part de l’estat espanyol.

Els que d’una manera o una altra s’allunyen del drets democràtics o els fan servir segons el seus interessos no poden considerar-se demòcrates.

La situació de crisi econòmica i social que pateix el nostre poble només podrà solucionar-la el mateix poble treballador (¡la majoria de nosaltres!) i en benefici d’aquest i no pas del interessos del capitalisme financer.&nbsp

Les diferencies ideològiques dels que avui estem aquí presents són evidents però la defensa del valors democràtics són el tarannà comú que ens uneix a tots i totes. Com varem demostrar en la lluita contra la dictadura franquista.

En definitiva, aquesta consulta i totes les que es facin no poden ser considerades com a actes inútils i sense futur, ans al contrari són un exercici de democràcia profund que pot posar en marxa forces vitals encara avui en formació.

Sàpiguen el tribunals constitucionals, les audiències nacionals que quan un poble es posa en marxa no hi ha força que l’aturí. I si el que és just i democràtic no es acceptat&nbsp avui per les lleis espanyoles potser més endavant s’haurà d’acceptar per la força de les lleis internacionals.

Avui més que mai necessitem tornar a cridar llibertat, amnistia i dret de sobirania.

Llibertat per poder expressar-nos sense haver de patir la persecució i la repressió de les lleis espanyoles, per poder decidir democràticament si volen o no la independència o per poder decidir sobre qualsevol qüestió que afecti al nostre país com a homes i dones lliures.

Amnistia pels nostres companys i companyes perseguits i condemnats per les seves opinions politiques i per defensar drets democràtics. Ser independentista no es cap delicte. Només cal recordar les condemnes per les protestes antiborbòniques o per la&nbsp &nbsp crema de símbols franquistes o per expressar punts de vista anticapitalistes i aquí a Terrassa tenim bons exemples.

Sobinaria per decidir democràticament sense haver d’estar sotmès a cap altre poder. Som una nació y tenim el dret a l’autodeterminació.

Avui més que mai necessitem tornar a cridar llibertat, amnistia i dret de sobirania.

Visca Catalunya!

Visca la llibertat!