Los mecenas de la aznarista FAES

Por Moisés Pérez / El Temps

Constructoras, multinacionales tecnológicas, casinos, entidades financieras, energéticas, firmas de telecomunicaciones, grandes almacenes, tabacaleras, laboratorios médicos … La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), antiguamente think tank oficial del PP y ahora centro de pensamiento del neoconservadurismo que pregona el expresidente José María Aznar, recibió donaciones de las principales empresas de España entre […]

Constructoras, multinacionales tecnológicas, casinos, entidades financieras, energéticas, firmas de telecomunicaciones, grandes almacenes, tabacaleras, laboratorios médicos … La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), antiguamente think tank oficial del PP y ahora centro de pensamiento del neoconservadurismo que pregona el expresidente José María Aznar, recibió donaciones de las principales empresas de España entre 2012 y 2015. EL TEMPS detalla los financiadores de FAES a partir de la documentación obtenida por el senador de Compromis, Carles Mulet , después de una pregunta parlamentaria.

El expresidente español José María Aznar se convirtió durante años en aquel padre que despotricaba de su hijo heredero. El habitual de la puerta giratoria sentía que Mariano Rajoy había traicionado su legado al frente del PP. Y aprovechaba cada conferencia o acto público para mostrar sus diferencias. Pero con el desahucio de Rajoy de La Moncloa y el ascenso de Pablo Casado el liderazgo de los populares, Aznar vuelve a ser feliz. Casado se ha convertido en el limpio político que adula el abuelo. Aún más, el ex presidente español se ha erigido en el ideólogo de los tres partidos de la derecha española: desde Ciudadanos al ultra y radical Vox . Se trata de una nueva etapa dorada del aznarismo.

El instrumento ideológico a través del cual ha propagado su pensamiento neoconservador ha sido la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales ( FAES ). Un think tank que actuó durante muchos años de fundación oficial del PP, pero que se separó de la formación conservadora a la vez que la relación entre Rajoy y Aznar se enfriaba más y más. No en vano, en el año 2016 el centro de pensamiento presidido por Aznar y el partido derechista rompieron pajitas.

Aun con el distanciamiento entre la fundación y el partido de la gaviota, FAES obtuvo entre 2012 y 2015 más de tres millones de euros en aportaciones privadas de empresas. Según la documentación conseguida por el senador de Compromis Carles Mulet , y a la que ha accedido este semanario, constructoras como ACS, OHL y Ferrovial, bancos como Santander y BBVA, firmas alimentarias como Mercadona , tabacaleras como Philip Morris o tecnológicas como Google financiaron actividades de la fundación aznarista. A partir de esta información, EL TEMPS detalla los principales mecenas del think tank neocon . 

Como se expone en el anexo facilitado desde FAES al parlamentario valencianista 2012 fue el año en el que se produjeron más «donaciones irrevocables de ayuda económica para la financiación de las actividades de tipo social y cultural en cumplimiento de sus fines fundacionales », según la terminología que emplea el think tank . Con una inyección de 150.000 euros, Banco Santander ostenta el honor de haber aportado más dinero durante ese ejercicio.

La Fundación ACS, ligada a la compañía que dirige el presidente del Real Madrid Florentino Pérez , se queda cerca de esta cifra con una entrega de 100.000 euros. Según la declaración hecha en sede judicial por Francisco Correa , cabecilla de la trama Gürtel , la constructora del magnate había pagado comisiones a cambio de contratos. También está salpicada por la ‘Operación Púnica .

ACS, con todo, no es la única firma del sector del azulejo que aparece como financiadora de FAES en 2012. Sacyr, también manchada por las supuestas entregas a la caja B del partido de la gaviota, dio 100.000 euros a la fundación conservadora. Y OHL, presidida entonces por el amigo del monarca emérito Juan Carlos I y ex ministro de Hacienda durante la transición española,  Juan Miguel Villar Mir , aportó 45.000 euros a FAES. Contaminada por los casos de corrupción, esta constructora está implicada en causas judiciales en México, aparece como donante supuestamente irregular del PP a los Papeles de Bárcenas y está involucrada en las tramas Lezo y Púnica .

El magnate y presidente del Real Madrid aparece en todos los anexos que ofrece FAES como financiador del centro de pensamiento a través de la Fundación ACS | EFE

En ese mismo año, la empresa del magnate valenciano Juan Roig, Mercadona, contribuyó con 50.000 euros. La firma alimentaria aparece, a su vez, como presunta dando de la caja B del PP de acuerdo con los Papeles de Bárcenas . Estas anotaciones escritas por el ex tesorero de la formación de la gaviota y cabecilla de la red Gürtel , Luis Bárcenas, indican que Mercadona abonó supuestamente al PP 90.000 euros en 2004 y 150.000 euros en 2008, dos años con citas electorales en el Estado español. 

Acciona, con 70.000 euros, La Caixa con 50.000 euros, Gas Natural con dos donaciones de 60.000 euros, Ferrovial con 30.000 euros y Google Spain con 25.000 completan la lista de mecenas de FAES del año 2012. A su vez, la Fundación Ramon Areces, ligada al Corte Inglés, destinó 90.000 euros.

Según la documentación publicada por Compromis, destacan las aportaciones de mercantiles ligadas al juego como Cirsa Gaming Corporation SA con 15.000 euros, el Gran Casino de Ceuta con 5.000 euros, el Grupo Acrismatic con 22.000 euros, el Casino Juego Gran Madrid con 15.000 euros y el Casino de Mallorca con 5.000 euros. Incluso, la misma Asociación Española de Casinos de Juego dio 15.000 euros a la fundación presidida por Aznar. Empresas tecnológicas tales como Global Network Services con 25.000 euros, laboratorios como Esteve Farma con sólo 5.000 euros o Equipos Médicos Biológicos SA con 33.000 euros son otras de las empresas que contribuyeron al sostenimiento económico de FAES.

Sin embargo, el número de empresas donantes se reduce el año 2013. Ahora bien, FAES suma nuevos mecenas como la tabacalera Philip Morris Spain con 30.000 euros, la inmobiliaria Elerco con 200.000 euros o Protecciones Plásticas con 100.000 euros. Gas Natural con 60.000 euros, Ferrovial con 30.000 euros, la Fundación Ramón Areces con 75.000 euros, Sacyr con 50.000 euros, la Fundación ACS con 100.000 euros y la Fundación Juan Miguel Villar Mir, relacionada con OHL que lleva el nombre del ex ministro que dirigió la compañía, con 45.000 euros mantienen su contribución económica en el laboratorio de ideas neoconservadoras.

También lo hacen Global Network Services con 25.000 euros, el Casino del Juego Gran Madrid con 15.000 euros, el Grupo Acrismatic con 12.000 euros, los laboratorios Esteve con 5.000 euros o DCI Group con 12.000 euros. El listado de financiadores recoge, a su vez, las aportaciones de Equipos Médicos Biológicos SA con 15.000 euros.

Con 200.000 euros, Produban Servicios Informáticos, propiedad del Banco Santader, se erige en la empresa que más dinero entrega a FAES 2014. En este ejercicio, se mantienen fieles grandes firmas españolas como Ferrovial con 30.000 euros, la Fundación Juan Miguel Villar Mir con 45.000 euros, la Fundación ACS con 100.000 euros o la Fundación Ramón Areces con 75.000 euros. En el año 2014, sin embargo, se suma otra entidad ligada al Ibex 35: la Fundación Iberdrola con 75.000 euros. La tabacalera Philip Morris con 30.000 euros, Gas Natural con 60.000 euros, la compañía de juego Grupo Acrismatic con 12.000 euros, Protección Plasticos con 100.000 euros y Google Spain con 25.000 también aportan al think tank . De hecho, hay una curiosa entrega de Cuñado SA cifrada en 20.000 euros.

Cuadro en el que aparecen algunos de los mecenas de FAES del año 2015 | EL TEMPS

Los diferentes documentos publicados por el senador de Compromis Carles Mulet , y a los que ha accedido este semanario, muestran que en 2015 FAES suma dos nuevos mecenas de peso: Telefónica con 120.000 euros y BBVA con 50.000 euros. La Fundación Iberdrola con 45.000 euros, la Fundación ACS con 100.000 euros, Ferrovial con 30.000 euros, la Fundación Juan Miguel Villar Mir con 45.000 euros o la Fundación Ramón Areces con 75.000 son los grandes nombres de la empresa española que aportan dinero al centro pensamiento presidido por Aznar. Los mecenas de un baluarte ideológico con el que Aznar ha recuperado la influencia sobre los tres partidos que conforman la derecha española: PP, Ciudadanos y el ultraderechista Vox. Y que actúan como tres nietos políticos orgullosos de su abuelo.


Els mecenes de l’aznarista FAES

Constructores, multinacionals tecnològiques, casinos, entitats financeres, energètiques, firmes de telecomunicacions, grans magatzems, tabaqueres, laboratoris mèdics… La Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), antigament think tank oficial del PP i ara centre de pensament del neoconservadorisme que pregona l’expresident José María Aznar, va rebre donacions de les principals empreses de l’Estat espanyol entre 2012 i 2015. EL TEMPS detalla els finançadors de FAES a partir de la documentació obtinguda pel senador de Compromís, Carles Mulet, després d’una pregunta parlamentària.

L’expresident espanyol José María Aznar va convertir-se durant anys en aquell pare que malparlava del seu fill hereu. L’habitual de la porta giratòria sentia que Mariano Rajoy havia traït el seu llegat al capdavant del PP. I aprofitava cada conferència o acte públic per mostrar les seues diferències. Però amb el desnonament de Rajoy de La Moncloa i l’ascens de Pablo Casado al lideratge dels populars, Aznar torna a ser feliç. Casado s’ha convertit en el net polític que adula l’avi. Encara més, l’expresident espanyol s’ha erigit en l’ideòleg dels tres partits de la dreta espanyola: des de Ciutadans a l’ultra i radical Vox. Es tracta d’una nova etapa daurada de l’aznarisme.

L’instrument ideològic a través del qual ha propagat el seu pensament neoconservador ha sigut la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES). Un think tank que va actuar durant molts anys de fundació oficial del PP, però que va separar-se de la formació conservadora al mateix temps que la relació entre Rajoy i Aznar es refredava més i més. No debades, l’any 2016 el centre de pensament presidit per Aznar i el partit dretà van trencar palletes.

Tot i el distanciament entre la fundació i el partit de la gavina, FAES va obtenir entre 2012 i 2015 més de tres milions d’euros en aportacions privades d’empreses. Segons la documentació aconseguida pel senador de Compromís Carles Mulet, i a la qual ha accedit aquest setmanari, constructores com ACS, OHL i Ferrovial, bancs com ara Santander i BBVA, firmes alimentàries com Mercadona, tabaqueres com Philip Morris o tecnològiques com Google van finançar les activitats de la fundació aznarista. A partir d’aquesta informació, EL TEMPS detalla els principals mecenes del think tank neocon.

Tal com s’exposa en l’annex facilitat des de FAES al parlamentari valencianista, 2012 fou l’any en el qual van produir-se més «donacions irrevocables d’ajuda econòmica per al finançament de les activitats de tipus social i cultural en compliment de les seues finalitats fundacionals», segons la terminologia que empra el think tank. Amb una injecció de 150.000 euros, Banc Santander ostenta l’honor d’haver aportat més diners durant aquell exercici.

La Fundació ACS, lligada a la companyia que dirigeix el president del Reial Madrid Florentino Pérez, es queda a tocar d’aquesta xifra amb una entrega de 100.000 euros. Segons la declaració feta en seu judicial per Francisco Correa, capitost de la trama Gürtel, la constructora del magnat havia pagat comissions a canvi de contractes. També està esquitxada per l‘Operació Púnica.

ACS, amb tot, no és l’única firma del sector de la rajola que apareix com a finançadora de FAES l’any 2012. Sacyr, també tacada per les suposades entregues a la caixa B del partit de la gavina, va donar 100.000 euros a la fundació conservadora. I OHL, presidida aleshores per l’amic del monarca emèrit Joan Carles I i exministre d’Hisenda durant la transició espanyola, Juan Miguel Villar Mir, va aportar 45.000 euros a FAES. Contaminada pels casos de corrupció, aquesta constructora està implicada en causes judicials a Mèxic, apareix com a donant suposadament irregular del PP als Papers de Bárcenas i està involucrada en les trames Lezo i Púnica.

El magnat i president del Reial Madrid apareix a tots els annexos que ofereix FAES com a finançador del centre de pensament a través de la Fundació ACS| EFE
Subscripció al butlletí

Rep les novetats d’El Temps al teu correu:

En aquell mateix any, l’empresa del magnat valencià Juan Roig, Mercadona, hi va contribuir amb 50.000 euros. La firma alimentària apareix, al seu torn, com a presumpta donant de la caixa B del PP d’acord amb els Papers deBárcenas. Aquestes anotacions escrites per l’extresorer de la formació de la gavina i capitost de la xarxa Gürtel, Luis Bárcenas, indiquen que Mercadona va abonar suposadament al PP 90.000 euros en 2004 i 150.000 euros en 2008, dos anys amb cites electorals a l’Estat espanyol.

Acciona, amb 70.000 euros, La Caixa amb 50.000 euros, Gas Natural amb dues donacions de 60.000 euros, Ferrovial amb 30.000 euros i Google Spain amb 25.000 completen la llista de mecenes de FAES de l’any 2012. Al seu torn, la Fundació Ramon Areces, lligada al Corte Inglés, hi va destinar 90.000 euros.

Segons la documentació publicada per Compromís, destaquen les aportacions de mercantils lligades al joc com ara Cirsa Gaming Corporation SA amb 15.000 euros, el Gran Casino de Ceuta amb 5.000 euros, el Grup Acrismatic amb 22.000 euros, el Casino Juego Gran Madrid amb 15.000 euros i el Casino de Mallorca amb 5.000 euros. Fins i tot, la mateixa Associació Espanyola de Casinos de Joc va donar 15.000 euros a la fundació presidida per Aznar. Empreses tecnològiques com ara Global Network Services amb 25.000 euros, laboratoris com ara Esteve Farma amb només 5.000 euros o Equipos Médicos Biológicos SA amb 33.000 euros són altres de les empreses que van contribuir al sosteniment econòmic de FAES.

Tanmateix, el nombre d’empreses donants es redueix l’any 2013. Ara bé, FAES suma nous mecenes com ara la tabaquera Philip Morris Spain amb 30.000 euros, la immobiliària Elerco amb 200.000 euros o Protecciones Plásticas amb 100.000 euros. Gas Natural amb 60.000 euros, Ferrovial amb 30.000 euros, la Fundació Ramon Areces amb 75.000 euros, Sacyr amb 50.000 euros, la Fundació ACS amb 100.000 euros i la Fundació Juan Miguel Villar Mir, relacionada amb OHL per dur el nom de l’exministre que va dirigir la companyia, amb 45.000 euros mantenen la seua contribució econòmica al laboratori d’idees neoconservador.

També ho fan Global Network Services amb 25.000 euros, el Casino del Joc Gran Madrid amb 15.000 euros, el Grup Acrismatic amb 12.000 euros, els laboratoris Esteve amb 5.000 euros o DCI Group amb 12.000 euros. El llistat de finançadors recull, al seu torn, les aportacions d’Equipos Médicos Biológicos SA amb 15.000 euros.

Amb 200.000 euros, Produban Servicios Informáticos, propietat del Banc Santader, s’erigeix en l’empresa que més diners entrega a FAES l’any 2014. En aquest exercici, es mantenen fidels grans firmes espanyoles com ara Ferrovial amb 30.000 euros, la Fundació Juan Miguel Villar Mir amb 45.000 euros, la Fundació ACS amb 100.000 euros o la Fundació Ramon Areces amb 75.000 euros. L’any 2014, però, s’hi suma una altra entitat lligada al Íbex-35: la Fundació Iberdrola amb 75.000 euros. La tabaquera Philip Morris amb 30.000 euros, Gas Natural amb 60.000 euros, la companyia de joc Grup Acrismatic amb 12.000 euros, Protección Plasticos amb 100.000 euros i Google Spain amb 25.000 també aporten al think tank. De fet, hi ha una curiosa entrega de Cuñado SA xifrada en 20.000 euros.

Quadre en el qual apareixen alguns dels mecenes de FAES de l’any 2015| EL TEMPS

Els diferents documents publicats pel senador de Compromís Carles Mulet, i als quals ha accedit aquest setmanari, mostren que l’any 2015 FAES suma dos nous mecenes de pes: Telefònica amb 120.000 euros i BBVA amb 50.000 euros. La Fundació Iberdrola amb 45.000 euros, la Fundació ACS amb 100.000 euros, Ferrovial amb 30.000 euros, la Fundació Juan Miguel Villar Mir amb 45.000 euros o la Fundació Ramon Areces amb 75.000 són els grans noms de l’empresa espanyola que aporten diners al centre de pensament presidit per Aznar. Els mecenes d’un baluard ideològic amb el qual Aznar ha recuperat la influència sobre els tres partits que conformen la dreta espanyola: PP, Ciutadans i l’ultradretà Vox. I que actuen com a tres néts polítics orgullosos del seu avi.

https://www.eltemps.cat/article/6032/els-mecenes-de-laznarista-faes

COLABORA CON KAOS