Los colectivos antirepresivos gallegos celebran el fin de la dispersión de los presos políticos independentistas

Más de 120 personas participaron el sábado 1 de junio en la decimotercera edición de la Marcha às Cadeias, el desfile a pie hasta las cárceles organizada por la plataforma gallega Que voltem para a casa! y la organización antirepressiva Ceivar. Este año, por primera vez desde que surgió este movimiento solidario con las presas del independentismo gallego, no hizo falta recorrer una larga distancia para llevarlo a cabo, ya que dos de los confinados fueron trasladados hace un par de meses a la cárcel coruñesa de Teixeiro, y un tercero cumple condena, a petición propia, en el penal asturiano de Villabona

Desde la organización antirepressiva Que voltem para a casa! se recuerda la importancia que tienen para los presos estas marchas, ya que según los mismos encarcelados «sentir la solidaridad y el afecto de la gente es clave para seguir resistiendo en condiciones difíciles», tal como asegura convencida la portavoz de la plataforma solidaria Cristina Rodríguez . Pero la edición de este año de la marcha en las cárceles, que se hizo el pasado sábado 1 de junio, se ha vivido de manera diferente. Después de años de una lucha intensa tanto de la plataforma Que voltem para a casa!, Como desde el colectivo antirepresivo Ceivar, este año no se han tenido que recorrer cientos de kilómetros a lo largo de España para llevar a cabo la acción solidaria. Atrás quedan lugares tan lejanos de Galicia como Aranjuez, Navalcarnero, Cáceres, Ávila o Villanubla que acogieron otras ediciones de las marchas. Y es que según el último informe enviado por Ceivar a la ONU, sólo en 2018 las personas que visitaron a los presos recorrieron 68.808 kilómetros, el equivalente a cuatro vueltas al mundo.

El fin de la dispersión ha sido posible, como recuerda Cristina Rodríguez, gracias «a presión de numerosos colectivos, abogados, políticos vinculados al nacionalismo gallego, desde el BNG a En Marea, pero también a personas a título individual y al aprovechamiento del momento político de acercamiento de las presas vascas y catalanas «. Sus reivindicaciones, sin embargo, no terminan, aquí como sentencia Andi de Tena, también miembro de la plataforma, «con el fin de la dispersión acabaron muchos peligros en la carretera, un ingente gasto económico y numerosos padecimientos. Pero quieren recordar que la lucha no ha terminado: Teixeiro no es reconocida precisamente por ser una precisamente una prisión amable. Este año ha habido un muerto dentro, además de dos incendios en los módulos de aislamiento. Nuestra lucha no termina, seguimos vigilantes porque cumplen todos sus derechos y por la reducción de su condena. Totalmente injusta «.


Situación actual de los presos

Ahora mismo son cinco presos independentistas gallegos los que continúan confinados, contando Fialhega, Vigo y Agulheiro. Los otros dos, Carlos Calvo y Adriam Mosquera  Senlheiro  no pertenecen al colectivo de presos y se encuentran también cerca de su casa. Ambos fueron condenados a siete años de prisión. Calvo hace años que se encuentra en Asturias y Senlheiro fue trasladado hace pocos meses en A Lama (Ourense), procedente de Mansilla, León.

Teto Fialhega y Edu Vigo, que fueron detenidos juntos, fueron condenados a 13 años y 8 meses de prisión cada uno, y ya han cumplido la mitad de su pena; a su vez, Raul Agulheiro, fue condenado a 7 años de reclusión y le quedan dos para cumplir. Todos ellos menos Edu Vigo que está en situación de primer grado penitenciario, tienen concedido el segundo grado. La dispersión y el régimen FIES fueron las tónicas generales desde la entrada en 2005 de la nueva remesa de las tomas de la izquierda independentista gallega, tras la salida en libertad de las encarceladas por su participación en el Ejército Guerrilheiro a finales de los años 90. la Audiencia Nacional española ha querido vincular todas las operaciones con la organización Resistencia Galega; de esta manera, pudo aplicar a todas las personas juzgadas la pertenencia a organización terrorista y así aunemntar considerablemente los años de prisión. 

Desde entonces, quince presos sufrieron las consecuencias de estos dos elementos. Pero la represión contra el independentismo gallego se extendió a organizaciones juveniles, políticas y centros sociales, con varias operaciones ordenadas por la Audiencia Nacional española. Ahora mismo hay doce personas de la organización política Causa Galiza encausadas por el tribunal español a la espera de juicio.

Galicia no fue ajena nunca a la realidad de la represión. Como recuerda Iria Calvelo, miembro de Ceivar, «tras el franquismo las cárceles españolas no dejaron de tener presas independentistas: las de LAR, las del EGPGC y las actuales». La solidaridad iniciada desde los organismos antirepresivos Ceivar y Que voltem para á casa !, mediante concentraciones mensuales fue clave durante todos estos años para denunciar «los malos tratos dentro de los muros de las prisiones en forma de palizas, presiones psicológicas, aislamiento de semanas» así como los 14 accidentes de tráfico sufridos por amigos y familiares durante los largos desplazamientos debidos a la dispersión.

Las largas distancias ha terminado pero no la solidaridad. La próxima cita será el 24 de julio, coincidiendo con el Día da patria galega. en que se prevé la ya tradicional Cadena Humana que acoge cada año, desde hace doce, la ciudad de Compostela para visibilizar que la celebración de la Fiesta Mayor de la capital gallega faltan las presas.


Els col·lectius antirepressius gallecs celebren la fi de la dispersió dels presos polítics independentistes

Més de 120 persones van participar el dissabte 1 de juny en la tretzena edició de la Marcha às Cadeias, la desfilada a peu fins a les presons organitzada per la plataforma gallega Que voltem para a casa! i l’organització antirepressiva Ceivar. Enguany, per primer cop des que va sorgir aquest moviment solidari amb les preses de l’independentisme gallec, no va fer falta recórrer una llarga distància per dur-lo a terme, ja que dos dels confinats han estat traslladats fa un parell de mesos a la presó corunyesa de Teixeiro, i un tercer compleix condemna, a petició pròpia, al penal asturià de Villabona

Banderes de Galícia i del moviment antirepressiu, la mateixa gent i els mateixos càntics de suport adreçats a les preses de cada any, però aquest cop l’escenari era a casa. Per primera vegada, l’entorn de la presó corunyesa de Teixeiro ha acollit  les persones solidàries que han volgut traslladar el seu escalf als dos presos independentistes gallecs que es troben en aquest complex penitenciari des de fa poc menys d’un mes, Teto R. Fialhega i Edu Vigo (els dos vinculats al col·lectiu de presos independentistes) i traslladats des dels penals de Dueñas i Ocanya (Toledo) respectivament. Raul Agulheiro, l’altre pres del col·lectiu, continua en la presó asturiana de Villabona a petició pròpia, ja que per la seva família aquesta localització suposa menys quilòmetres des del seu municipi, a tocar amb Astúries

Des de l’organització antirepressiva Que voltem para a casa! es recorda la importància que tenen pels presos aquestes marxes, ja que segons els mateixos empresonats “sentir la solidaritat i l’afecte de la gent és clau per seguir resistint en condicions difícils”, tal com assegura convençuda la portaveu de la plataforma solidària Cristina Rodríguez. Però l’edició d’enguany de la marxa a les presons, que es va fer el passat dissabte 1 de juny, s’ha viscut de manera diferent. Després d’anys d’una lluita intensa tant de la plataforma Que voltem para a casa!,com del col·lectiu antirepressiu Ceivar, enguany no s’han hagut de recórrer centenars de quilòmetres al llarg de l’Estat espanyol per dur a terme l’acció solidària. Enrere queden llocs tan llunyans de Galícia com Aranjuez, Navalcarnero, Càceres, Àvila o Villanubla que van acollir altres edicions de les marxes. I és que segons l’últim informe enviat per Ceivar a l’ONU, només l’any 2018 les persones que van visitar als presos van recórrer 68.808 quilòmetres, l’equivalent a quatre voltes al món.

Segons l’últim informe enviat pel col·lectiu antirepressiu Ceivar a l’ONU, només l’any 2018 les persones que van visitar als presos van recórrer 68.808 quilòmetres, l’equivalent a quatre voltes al món

La fi de la dispersió ha estat possible, com recorda Cristina Rodríguez, gràcies “a pressió de nombrosos col·lectius, advocats, polítics vinculats al nacionalisme gallec, des del BNG a En Marea, però també a persones a títol individual i a l’aprofitament del moment polític d’apropament de les preses basques i catalanes”. Les seves reivindicacions, però, no acaben, aquí com sentencia Andi de Tena, també membre de la plataforma, “amb el fi de la dispersió van acabar molts perills a la carretera, una ingent despesa econòmica i nombrosos patiments. Però volen recordar que la lluita no ha acabat: Teixeiro no és reconeguda precisament per ser una precisament una presó amable. Aquest any hi ha hagut un mort a dins, a més de dos incendis als mòduls d’aïllament. La nostra lluita no acaba, seguim vigilants perquè compleixen tots els seus drets i per la reducció de la seva condemna. Totalment injusta”.


Situació actual dels presos

Ara mateix són els cinc presos independentistes gallecs que continuen confinats, comptant Fialhega, Vigo i Agulheiro. Els altres dos, Carlos Calvo i Adriam Mosquera Senlheiro no pertanyen al col·lectiu de presos i es troben també a prop de casa seva. Els dos van ser condemnats a set anys de presó. Calvo fa anys que es troba a Astúries i Senlheiro va ser traslladat fa pocs mesos a A Lama (Ourense), procedent de Mansilla, León.

L’edició tretzena de la Marcha às Cadeias s’aproxima al penal corunyès de Teixeiro.|CHARO LOPES

 

Teto Fialhega i Edu Vigo, que van ser detinguts junts, van ser condemnats a 13 anys i 8 mesos de presó cadascún, i ja han complert la meitat de la seva pena; al seu torn, Raul Agulheiro, va ser condemnat a 7 anys de reclusió i li’n queden dos per complir. Tots ells menys Edu Vigo que està en situació de primer grau penitenciari, tenen concedit el segon grau. La dispersió i el règim FIES van ser les tòniques generals des de l’entrada el 2005 de la nova remesa de les preses de l’esquerra independentista gallega, després de la sortida en llibertat de les empresonades per la seva participació a l’Ejército Guerrilheiro a finals dels anys 90. L’Audiència Nacional espanyola ha volgut vincular totes les operacions amb l’organització Resistencia Galega; d’aquesta manera, va poder aplicar a totes les jutjades la pertinença a organització terrorista i així augmentar considerablement els anys de presó.

Des de llavors, quinze preses van patir les conseqüències d’aquests dos elements. Però la repressió contra l’independentisme gallec es va estendre a organitzacions juvenils, polítiques i centres socials, amb diverses operacions ordenades per l’Audiència Nacional espanyola. Ara mateix hi ha dotze persones de l’organització política Causa Galiza encausades pel tribunal espanyol a l’espera de judici.

La repressió contra l’independentisme gallec es va estendre a organitzacions juvenils, polítiques i centres socials, amb diverses operacions ordenades per l’Audiència Nacional espanyola. Ara mateix hi ha dotze persones de l’organització política Causa Galiza encausades a l’espera de judici

Galícia no va ser aliena mai a la realitat de la repressió. Com recorda Iria Calvelo, membre de Ceivar, “després del franquisme les presons espanyoles no van deixar de tenir preses independentistes: les de LAR, les de l’EGPGC i les actuals”. La solidaritat engegada des dels organismes antirepressius Ceivar i Que voltem á casa!, mitjançant concentracions mensuals va ser clau durant tots aquests anys per denunciar “els maltractaments dins els murs de les presons en forma de pallisses, pressions psicològiques, aïllament de setmanes” així com els 14 accidents de trànsit patits per amics i familiars durant els llargs desplaçaments deguts a la dispersió.

Les llargues distàncies s’ha acabat però no la solidaritat. La propera cita serà el 24 de juliol, coincidint amb el Dia da patria galega. en que es preveu la ja tradicional Cadena Humana que acull cada any, des de fa dotze, la ciutat de Compostel·la per visibilitzar que a la celebració de la Festa Major de la capital gallega hi falten les preses.

Els col·lectius antirepressius gallecs celebren la fi de la dispersió dels presos polítics independentistes

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS