La salida de la crisis de COVID-19: ¿Trabajará la UE por la paz o se preparará para la guerra?

El Alto Representante de la UE, el Sr. Borrell, declaró el 24 de abril que el mundo tendrá un aspecto muy diferente después de la crisis de la COVID-19 y eso dependerá de las decisiones que se tomen hoy. La UE tiene una gran responsabilidad en cómo se verá este futuro, y tiene una elección clave que hacer: trabajar por una paz sostenible enfrentando seriamente las causas fundamentales de los conflictos o continuar el camino hacia el militarismo y la preparación para la guerra.

Bruselas-Barcelona, 8 de mayo de 2020. La pandemia actual era previsible: tanto los documentos estratégicos nacionales (de los Estados Unidos al Reino Unido) como la Estrategia Global Europea de 2016 alertaron durante años sobre la necesidad de prepararse para pandemias graves. Según el Informe de Riesgos Globales 2019 del Foro Económico Mundial, los tres principales riesgos en términos de probabilidad son todos ambientales (fenómenos meteorológicos extremos, cambio climático, desastres naturales). Y el Índice de Normandía, elaborado por la UE, identifica la inseguridad energética como la mayor amenaza para la autonomía estratégica de la UE.

Sin embargo, el gasto militar mundial experimentó en 2019 su mayor aumento en una década, un crecimiento al que Europa contribuyó en gran parte. Los Días de Acción Global sobre el Gasto Militar (GDAMS)2020 -que finalizan mañana- alertaron sobre los enormes costes de oportunidad de los niveles actuales de gasto militar: 1,91 billones de dólares en 2019, casi 5.000 millones de dólares por día, 239 dólares por persona.

En conjunto, los 28 Estados miembros de la Unión Europea (el Reino Unido fue miembro hasta el 31 de diciembre de 2019) ocupan el segundo lugar con un total de 268.200 millones de dólares, por encima de China y cuatro veces más que Rusia, como viene ocurriendo desde la última década. Esto supone un aumento del 15% en cinco años.

«Pero las armas nos proporcionan poca protección contra estos riesgos. Fortalecer aún más nuestro arsenal militar no contribuirá a la tan necesaria cooperación, confianza y diplomacia internacionales, sino que alimentará el miedo y la desconfianza, en otras palabras, nos encaminará a potenciales guerras causadas por desafíos no solucionados”, apunta Jordi Calvo, Coordinador de la campaña sobre el gasto militar del International Peace Bureau (IPB) y Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Además de los gastos nacionales, el presupuesto de la UE también se desvía a fines militares: de 2017 a 2020 se han asignado 500 millones de euros para apoyar a la Investigación y Desarrollo de armamentos y equipos punteros, con un foco especial en sistemas no tripulados y autónomos, vigilancia y tecnologías disruptivas que cambiarán radicalmente las maneras de hacer la guerra.

FondoEuropeoDefensa ESP 1Este Fondo de Defensa de la UE debería beneficiarse de un aumento exponencial en el próximo presupuesto a largo plazo de la UE (MFF 2021-2027), posiblemente hasta los 13.000 millones de euros.

La crisis de la COVID-19 exige una revisión drástica de la propuesta inicial del próximo presupuesto multianual europeo, y cabría esperar un reenfoque hacia los desafíos ambientales y de salud, y hacia las comunidades más afectadas por ellos. Pero el complejo militar-industrial y sus partidarios se están uniendo y haciendo un llamamiento alto y claro para mantener o incluso aumentar la financiación de la UE para la industria armamentista.

«Cada euro del presupuesto de la Unión Europea destinado a los militares es un euro perdido para hacer frente a los retos interrelacionados del medio ambiente, el clima y la salud que representan hoy en día las amenazas más tangibles para la seguridad humana en todo el mundo y las causas fundamentales de muchos conflictos» alerta Quique Sánchez, técnico de la campaña GCOMS.

Además, es previsible que esas subvenciones a la industria militar exacerben la carrera armamentista mundial al impulsar las exportaciones europeas de armas a zonas en conflicto o en tensión; armas que a su vez alimentarán conflictos.

La Unión Europea debería, en cambio, revisar el enfoque tradicional de seguridad militar en pos de un enfoque de seguridad humana que englobe todos los aspectos de una vida digna (asistencia sanitaria, educación, seguridad alimentaria, entorno saludable…) y dejar de financiar la investigación y el desarrollo de nuevas armas en su presupuesto para los próximos años. La reorientación de los presupuestos de defensa de la UE ayudaría a financiar una muy necesaria transición hacia sociedades y economías más pacíficas, justas y sostenibles en todo el mundo, abordando así las causas estructurales de muchos conflictos.

«No hay tiempo para medias tintas y la UE no puede tener ambas cosas; en los próximos meses tendrá que decidir si sirve a la paz y a los intereses de los ciudadanos, o si complace a la industria armamentística y a la preparación para la guerra» concluye Laëtitia Sédou, Responsable de Proyectos de ENAAT (Red Europea Contra el Comercio de Armas).


  • En el Dia d’Europa, la campanya per la reducció de la despesa militar (GCOMS) i l’European Network Against Arms Trade (ENAAT) fan una crida a la Unió Europea perquè doti de fons a la construcció de pau, no als comerciants de armes.

L’Alt Representant de la UE, el Sr. Borrell, va declarar el 24 d’abril que el món tindrà un aspecte molt diferent després de la crisi de la COVID-19 i això dependrà de les decisions que es prenguin avui. La UE té una gran responsabilitat en com es veurà aquest futur, i té una elecció clau a fer: treballar per una pau sostenible enfrontant seriosament les causes fonamentals dels conflictes o continuar el camí cap al militarisme i la preparació per a la guerra.

Brussel·les – Barcelona, ​​8 de maig de 2020. La pandèmia actual era previsible: tant els documents estratègics nacionals (dels Estats Units al Regne Unit) com l’Estratègia Global Europea de 2016 van alertar durant anys sobre la necessitat de preparar-se per a pandèmies greus. Segons l’Informe de Riscos Globals 2019 del Fòrum Econòmic Mundial, els tres principals riscos en termes de probabilitat són tots ambientals (fenòmens meteorològics extrems, canvi climàtic, desastres naturals). I l’Índex de Normandia, elaborat per la UE, identifica la inseguretat energètica com la major amenaça per a l’autonomia estratègica de la UE.

No obstant això, la despesa militar mundial va experimentar el 2019 el seu major augment en una dècada, un creixement al què Europa va contribuir en gran part. Els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS) 2020 -que finalitzen demà- van alertar sobre els enormes costos d’oportunitat dels nivells actuals de despesa militar: 1,91 bilions de dòlars el 2019, gairebé 5.000 milions de dòlars per dia, 239 dòlars per persona.

En conjunt, els 28 Estats membres de la Unió Europea (el Regne Unit va ser membre fins al 31 de desembre de al 2019) ocupen el segon lloc amb un total de 268.200 milions de dòlars, per sobre de la Xina i quatre vegades més que Rússia, com passa des de l’última dècada. Això suposa un augment del 15% en cinc anys.

«Però les armes ens proporcionen poca protecció contra aquests riscos. Enfortir encara més el nostre arsenal militar no contribuirà a la tan necessària cooperació, confiança i diplomàcia internacionals, sinó que alimentarà la por i la desconfiança, en altres paraules, ens encaminarà cap a potencials guerres causades per desafiaments no resolts», apunta Jordi Calvo, coordinador de la campanya sobre la despesa militar de l’International Peace Bureau (IPB) i Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

A més de les despeses nacionals, el pressupost de la UE també es desvia a fins militars: de 2017 a 2020 s’han assignat 500 milions d’euros per donar suport a la Recerca i Desenvolupament d’armaments i equips punters, posant el focus especialment en sistemes no tripulats i autònoms, vigilància i tecnologies disruptives que canviaran radicalment les maneres de fer la guerra.

FondoEuropeoDefensa ESP 1Aquest Fons de Defensa de la UE s’hauria de beneficiar d’un augment exponencial en el pròxim pressupost a llarg termini de la UE (MFF 2021-2027), possiblement fins als 13.000 milions d’euros.

La crisi de la COVID-19 exigeix ​​una revisió dràstica de la proposta inicial del pròxim pressupost multianual europeu, i es podria esperar un reenfocament cap als desafiaments ambientals i de salut, i cap a les comunitats més afectades per ells. Però el complex militar-industrial i els seus partidaris s’estan unint i fent una crida forta i clara a mantenir o fins i tot augmentar el finançament de la UE per a la indústria armamentística.

«Cada euro del pressupost de la Unió Europea destinat als militars és un euro perdut per fer front als reptes interrelacionats del medi ambient, el clima i la salut que representen avui dia les amenaces més tangibles per a la seguretat humana a tot el món i les causes fonamentals de molts conflictes», alerta Quique Sánchez, tècnic de la campanya GCOMS.

A més, és previsible que aquestes subvencions a la indústria militar exacerbin la cursa armamentística mundial en impulsar les exportacions europees d’armes a zones en conflicte o en tensió; armes que al seu torn alimentaran conflictes.

La Unió Europea hauria, en canvi, de revisar l’enfocament tradicional de seguretat militar darrere d’un enfocament de seguretat humana que englobi tots els aspectes d’una vida digna (assistència sanitària, educació, seguretat alimentària, entorn saludable …) i deixar de finançar la investigació i el desenvolupament de noves armes en el seu pressupost per als propers anys. La reorientació dels pressupostos de defensa de la UE ajudaria a finançar una molt necessària transició cap a societats i economies més pacífiques, justes i sostenibles arreu del món, abordant així les causes estructurals de molts conflictes.

«No hi ha temps per a mitges tintes i la UE no pot tenir totes dues coses, en els propers mesos haurà de decidir si serveix a la pau i als interessos dels ciutadans, o si complau a la indústria armamentística i a la preparació per a la guerra» conclou Laëtitia Sedou, responsable de projectes de l’ENAAT (Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes).

Els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS) són una iniciativa de l’International Peace Bureau (IPB) coordinada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que va començar el 2011. L’edició del 2020 va començar el 10 d’abril i acaba el 9 de maig.
GCOMS / GDAMS web: www.demilitarize.org

La Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT) es va fundar el 1984 i involucra a grups i individus que veuen el comerç d’armes com una amenaça per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. Es compon de 17 campanyes i investigacions nacionals, grups de 13 països europeus i 3 organitzacions europees o internacionals.
ENAAT web: www.enaat.org

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS