La PDaD del PV davant la cimera de Paris i el canvi climàtic

Publicidad

Ha començat la cimera de Paris per aturar les conseqüències dels canvis climàtic causats per l’activitat humana contaminant, sobretot l’ús de combustibles fòssils que s’haurien d’abandonar ràpidament perquè la vida (tal i com la coneixem) és possible només fruït d’equilibris climàtics que si
s’alteren, com està passant a les darreres dècades, les condicions de vida al planeta Terra es tornaran inhabitables. Les conseqüències del canvi climàtic ha donat pas a fenòmens que amenacen de ple les condicions de vida de les persones i d’altres animals a escola mundial i causen greus danys a la salut i a l’entorn, que limiten l’accés a béns i serveis de primera necessitat.

La denominada industria verda ja ha demostrat els seus límits ja que ha estat emprada sobre tot com a màrqueting pels grans monopolis més contaminants. Les associacions lligades a la defensa dels drets humans i la infància subratllen que «a mesura que el planeta vaja escalfant-se, la població patirà fam, escassetat d’aigua i inundacions en les zones costaneres»; a la Península Ibèrica, el País Valencià, tots els Països Catalans i les costes d’Andalusia són candidates ideals perquè la pujada d’aigua del nivell del mar afecte a zones de la costa mediterrània inundables que desapareixerien. Tot apunta que el delta de l’Ebre i l’Albufera de València s’enfonsarien, cosa que ja està passant amb l’apujada dels nivell del mar i la pèrdua d’aigua dolça i de diversitat biològica i ecològica. Quan les pluges no arriben, les collites es faran malbé i els animals moriran, això esposarà els nens i nenes a la fam i farà minvar les fons d’abastiment d’aigua per al consum i la higiene.

Localment al mediterrani s’espera que un augment de temperatures ens portarà a una tropicalització d’aquest mar, més avant a l’extinció de posidònia, i per tant, una major desertització de les terres del sud del País Valencià, ben desertitzades ja, probablement es formaran borrasques potents que generen temporals durs que erosionen encara més les terres i les muntanyes, algunes cimentades per xalets i urbanitzacions. Per tant tot apunta que els països del sud (ubicats majoritàriament a regions càlides i on la principal font d’ingressos és l’agricultura) seran els més afectats per l’augment de fenòmens climàtics extrems.

També augmentaran les sequeres, i inundacions, a més d’haver-hi canvis en el règim de pluges, al remat afectarà la qualitat i quantitat de subministrament d’aigua i complicarà les conseqüències que generen la mala qualitat i l’escassetat de l’aigua i el sanejament, a més de crear problemes de desnutrició. Aquests països del sud, continuen patint el neocolonialisme en diverses aspecte relacionats amb el canvi climàtic: se’ls condemna quan volen imitar el desenvolupament a imatge dels països del nord, seguin les directrius dels organismes del nord com el Fons Monetari Internacional (FMI) i a més se’ls intenten comprar les seves quotes de contaminació pels països del nord capitalista per a poder seguir com si res passara. En conjunt, uns desastres ‘naturals’, una poca seguretat alimentària i una major manca d’accés a l’aigua potable que, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), causaran la mort d’uns 175 milions de xiquetes només a les regions del sud d’Àsia i Àfrica durant la pròxima dècada.

«Unes zones en què anualment més de 4 milions de persones moren prematurament per malalties atribuïbles a la contaminació de l’aire». El 80% de les morts que s’atribueixen al canvi climàtic són infants. La Cimera de Paris haurien d’impulsar mesures d’obligat compliment per part dels Governs per aturar el canvi climàtic, perquè no pot ser deixar-les al lliure albir dels estats que més contaminen actualment; perquè si apuja la temperatura només un 2% els problemes s’agreujaran molt més i la vida esdevindrà invivible. Perquè les expectatives si no es redueix dràsticament i ràpidament el C02 amb energies renovables i sobre tot no és redueix el consum energètic apostant per un altre model de vida, la situació empitjorarà més encara i els més vulnerables seran els països del sud d’Europa, Àfrica i Àsia i sobretot els col·lectius d’infants, les dones, el jovent, les persones discapacitades i les comunitats locals i més marginades. Com explica Naomi Klein el sistema d’acumulació capitalista du a negar el canvi climàtic i a estar en contra d’aquelles mesures que dificulten els negocis de la industria dels cotxes i dels avions i producció alimentària que fan servir combustibles fòssils.

Calen solucions urgents i tothom hauria d’exigir els estats que les aplique obligatòriament i hauríem d’estar disposats a canvis en les nostres formes de vida consumista i capitalista, planificant i gestionant millor els nostres recursos, aparcant els combustibles fòssils i les centrals nuclears, produint energia amb energies alternatives molt menys contaminants (eòlica, solar, elèctrica …) i augmentant unes relacions sense explotació ni neocolonialisme, sinó de cooperació i ajuda mútua entre els països del nord cap al sud. Perquè fins ara, des de fa segles, han sigut els països del sud i un sistema de mercat i espoliació i d’extracció de matèries primeres del sud cap al nord la que ha augmentat la riquesa dels països del nord perquè contaminant de manera exagerada envien al sud les conseqüències d’una contaminació letal que amenaça en carregar-se la vida de les societats humanes a la Terra.

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More