La PAHC de Sabadell ocupa un quinto bloque para mujeres y niños

Publicidad

El edificio La Maternidad de Elna se ocupó el sábado pasado y acoge cinco mujeres y siete menores de edad que no han encontrado ninguna respuesta por parte de la administración. Desde que se construyó, el bloque nunca ha sido habitado y la Plataforma de Afectados por la Hipoteca y la Crisis de Sabadell quiere negociar con la propiedad para hacer efectivos alquileres sociales


Mujeres y niños ya viven en el quinto bloque de la Obra Social de Sabadell. El sábado, la PAHC ocupó el edificio en la calle Bonavista número 66 de la ciudad y ya la habitan cinco mujeres y siete menores de edad. La Maternidad de Elna rinde homenaje en el edificio que entre 1939 y 1944 acogió mujeres republicanas embarazadas que habían exiliado en los campos de concentración del sur del Estado francés, para que dieran a luz, y algunas también eran madres judías que huían de la persecución nazi.

La PAHC de Sabadell subraya que el nuevo bloque además de ser una solución habitacional, visibiliza «el problema social que supone tener casas sin gente y gente sin casa». Pero además, en esta ocasión lo hacen en clave de género. Esther, que actualmente vive en el bloque Guillem Agulló, recuerda que la PAH es «un matriarcado». Cada semana, explica, llegan entre ocho y veinte casos nuevos en la asamblea y la mayoría son mujeres con niños, «las más vulnerables». Es por esta razón, que han decidido dedicar la nueva ocupación a darles respuesta.

Como en los otros bloques -Guillem Agulló, Campoamor, Lorca, Gracia-, se trata de un total de 79 familias que no han encontrado respuesta por parte de la administración y no podemos asumir los precios actuales de una vivienda: «ocupar no es un capricho, sino la última opción «, explican. Helen Sánchez es una de las mujeres que ha entrado con sus cuatro criaturas de doce años, diez, dos y tres meses. No tiene la situación administrativa regularizada y por este motivo, no puede acceder a la mesa de emergencia. De momento, desde servicios sociales ofrecieron un alojamiento provisional a una pensión, donde ya pasó algunas semanas. «Había chinches que picaban mis hijos y no podía cocinar», lamenta Sánchez. Hace muchos años que vive en Cataluña, pero a pesar de haber trabajado para varias empresas, nunca le han tramitado los papeles.

Aunque desde el 2015, la Plataforma no recuperaba ningún nuevo bloque vacío, el mes de junio pasado, una cuarentena de familias, lograron regularizar su situación en el edificio de la calle San Fernando del barrio de Gracia, propiedad de la Sareb . El edificio lo habían ocupado el 13 de abril de 2013 y después de una larga lucha lograron un alquiler social, al menos durante cinco años.

Asimismo, el objetivo para La Maternidad de Elna es negociar con la propiedad para poder hacer efectivos alquileres sociales «que permitan a las familias regularizar su domicilio y llegar a soluciones de consenso». La propiedad, explica Esther, es un gran tenedor desde que se terminó de construir en 2012 siempre ha estado vacío. De hecho, las cocinas no están instaladas en ninguno de los pisos y de momento, tampoco tienen agua. Sin embargo, para Helen Sánchez, supone un cambio importante: «me llena de felicidad tener un lugar donde vivir y demostramos que la lucha colectiva lo hace posible».


La PAHC de Sabadell ocupa un cinquè bloc per a dones i criatures

L’edifici La Maternitat d’Elna es va ocupar el dissabte passat i acull cinc dones i set menors d’edat que no han trobat cap resposta per part de l’administració. Des que es va construir, el bloc mai ha estat habitat i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell vol negociar amb la propietat per fer efectius lloguers socials

Dones i criatures ja viuen al cinquè bloc de l’Obra Social de Sabadell. El dissabte, la PAHC va ocupar l’edifici al carrer Bonavista número 66 de la ciutat i ja l’habiten cinc dones i set menors d’edat. La Maternitat d’Elna ret homenatge a l’edifici que entre el 1939 i el 1944 va acollir dones republicanes embarassades que s’havien exiliat als camps de concentració del sud de l’Estat francès, perquè donessin a llum, i algunes també eren mares jueves que fugien de la persecució nazi.

La PAHC de Sabadell subratlla que el nou bloc a més de ser una solució habitacional, visibilitzar “el problema social que suposa tenir cases sense gent i gent sense casa”. Però a més, en aquesta ocasió ho fan en clau de gènere. Esther, que actualment viu al bloc Guillem Agulló, recorda que la PAH és “un matriarcat”. Cada setmana, explica, arriben entre vuit i vint casos nous a l’assemblea i la majoria són dones amb criatures, “les més vulnerables”. És per aquesta raó, que han decidit dedicar la nova ocupació a donar-hi resposta.

Cada setmana arriben entre vuit i vint casos nous a l’assemblea i la majoria són dones amb criatures, “les més vulnerables”. És per aquesta raó, que han decidit dedicar la nova ocupació a donar-hi resposta

Com en els altres blocs -Guillem Agulló, Campoamor, Lorca, Gràcia-, es tracta d’un total de 79 famílies que no han trobat resposta per part de l’administració i no podem assumir els preus actuals d’un habitatge: “ocupar no és un caprici, sinó l’última opció”, expliquen. Helen Sánchez és una de les dones que hi ha entrat amb les seves quatre criatures de dotze anys, deu, dos i tres mesos. No té la situació administrativa regularitzada i per aquest motiu, no pot accedir a la mesa d’emergència. De moment, des de serveis socials van oferir-li un allotjament provisional a una pensió, on ja va passar algunes setmanes. “Hi havia xinxes que picaven els meus fills i no podia cuinar”, lamenta Sánchez. Fa molts anys que viu a Catalunya, però tot i haver treballat per a diverses empreses, mai li han tramitat els papers.

Tot i que des del 2015, la Plataforma no recuperava cap nou bloc buit, el mes de juny passat, una quarantena de famílies, van aconseguir regularitzar la seva situació a l’edifici del carrer Sant Ferran del barri de Gràcia, propietat de la Sareb. L’edifici l’havien ocupat el 13 d’abril del 2013 i després d’una llarga lluita van aconseguir un lloguer social, almenys durant cinc anys.

Així mateix, l’objectiu per a La Maternitat d’Elna és negociar amb la propietat per poder fer efectius lloguers socials “que permetin a les famílies regularitzar el seu domicili i arribar a solucions de consens”. La propietat, explica Esther, és un gran tenidor des que es va acabar de construir el 2012 sempre ha estat buit. De fet, les cuines no estan instal·lades a cap dels pisos i de moment, tampoc tenen aigua. Tot i així, per a Helen Sánchez, suposa un canvi important: “m’omple de felicitat tenir un lloc on viure i demostrem que la lluita col·lectiva ho fa possible”.

La PAHC de Sabadell ocupa un cinquè bloc per a dones i criatures

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More