La ofensiva de Llarena deja cinco presas/os políticos y Rovira en el exilio (cast/cat)

Publicidad

La causa contra el Proceso entra en una nueva fase y se sitúa a las puertas del juicio. En poco más de medio año de investigación, el procesamiento por los delitos de rebelión, malversación y desobediencia ya es una realidad. El Supremo ha encausado un total de 25 personas, 13 de las cuales por rebelión, con Carles Puigdemont y Oriol Junqueras al frente. Dentro del Gobierno sólo se libran de la pena máxima los consejeros Santi Vila, Carles Mundó, Meritxell Serret, Meritxell Borràs y Lluís Puig, pero igualmente se enfrentan a hasta 10 años de prisión por malversación. De los 28 imputados, los únicos que no son procesados ​​son la coordinadora del PDECat Marta Pascal, la ex del AMI Neus Lloveras y el ex presidente de la Generalitat Artur Mas,

Como el 23-F

Ni dejar el escaño, ni renunciar a la política, ni respetar la aplicación del artículo 155 son suficientes para el juez para dar por desactivada la vía unilateral del independentismo. Es más, cree que hay un riesgo «latente» que vuelvan a repetirse hechos como los de la consejería de Economía del 20 de septiembre, que compara implícitamente con la «toma de rehenes con disparos al aire» del 23-F, y en los que basa su afirmación de que hubo la violencia necesaria para el delito de rebelión.

Básicamente, Llarena no se cree los encausados ​​con la pena máxima y, previendo un riesgo aún más alto de reiteración delictiva y de fuga con la instrucción casi cerrada, cree que hay que encarcelar todos los que se enfrentan a una condena por rebelión. Por ello Llarena también reactivó ayer las euroórdenes. El 5 de diciembre, justo después de asumir la causa de la Audiencia Nacional, retiró las órdenes de detención para evitar que se juzgara Puigdemont y los consejeros exiliados por un delito menor. Ahora la intención es que se les detenga y encarcele a España sólo si es para juzgarlos por un delito equivalente a la pena de rebelión, que conlleva entre 15 y 30 años de prisión. Bélgica, por ejemplo, sólo veía posible procesar Puigdemont por malversación antes de que fuera encausado.

Llarena, en cambio, no dictó orden de detención internacional contra el ex portavoz de la CUP Anna Gabriel, exiliada en Ginebra. Sobre ella, al igual que sobre la ex diputada anticapitalista Mireia Boya y toda la anterior mesa del Parlamento menos Forcadell, pesa un presunto delito por desobediencia a la autoridad, penado con inhabilitación.

«Fanatismo violento»

En el auto de procesamiento, de 69 folios, el Supremo reescribe la historia política de Cataluña de los últimos seis años a partir de documentos que han sido siempre públicos y que hasta ahora ninguna instancia judicial había cuestionado. Comienza en 2012 con el pacto entre Artur Mas y Junqueras y basa todos los pasos del Proceso en el Libro blancoelaborado por el Consejo Asesor para la Transición Nacional en 2014. El documento Enfocados , en el que hasta ahora habían descansado todos los informes de la Guardia Civil, se convierte en unas meras notas al pie de página. Llarena evita así aferrarse a las anotaciones encontradas en un powerpoint en casa de Josep Maria Jové, número dos de Junqueras, que no está encausado.

El Libro blanco se convierte en la piedra angular de todo el relato del juez, y los hechos de la conselleria, en el momento álgido. Considera que la aplicación del delito de rebelión es «plenamente exigible» a los líderes independentistas porque incorporaron a la «su actuación criminal» -el camino hacia la independencia- un «ineludible estallido social». Es decir, que convocaron el referéndum del 1-O sabiendo que «el fanatismo violento de muchos de sus seguidores debía desatarse». «Este proceso […] integra una gravedad y persistencia inusitadas y sin precedentes en ninguna democracia de nuestro entorno», concluye Llarena.

Torrent mantiene el pleno

Nada de lo que ha hecho hasta ahora el independentismo ha servido al Supremo para rebajar los delitos que apuntaba el fallecido fiscal general del Estado José Manuel Maza, en la querella por rebelión presentada el 30 de octubre. El último mensaje de Jordi Turull ayer antes de ser enviado a Estremera fue el de resistir y persistir. En boca de su abogado, Jordi Pina, el candidato a la presidencia de la Generalitat pidió que se mantuviera el pleno de investidura previsto para hoy «por dignidad». El presidente del Parlamento, Roger Torrent, recogió el guante y mantenerlo para las 11.30 h. La voluntad de Turull es que los diputados voten igualmente para protestar contra los encarcelamientos. «Me podrán encarcelar a mí, pero no mis ideas. Y no podrán prohibir los resultados del 21-D «, señaló ante el juez.

Pero el encarcelamiento de Turull sitúa el independentismo en un cruce difícil. El reloj ha comenzado a correr de cara a las elecciones, que se situarían en torno al 15 de julio teniendo en cuenta el último pleno de investidura fallido. Y la nueva respuesta represiva del flanco judicial fue contestada con fuerza ayer en la calle. Las movilizaciones han sido constantes desde el encarcelamiento de Jordi Sánchez y Jordi Cuixart el 16 de octubre. Ayer las diferentes decisiones de Llarena no hicieron más que generar aún más indignación. Las calles de las principales ciudades catalanas hirvieron reclamando poner fin a la represión del Estado, acabar con el 155 y recuperar las instituciones mientras Juntos por Cataluña, ERC y la CUP se esfuerzan por llegar a un acuerdo para la investidura. Un plan D para sacudirse el control del gobierno español a la Generalitat.

Turull, Forcadell, Rull, Romeva y Bassa entraban ayer en prisión conscientes de que no saldrán en mucho tiempo, incluso años. Al igual que ya hace semanas que lo tienen asumido Sánchez, Cuixart y Junqueras, y desde el jueves, Horno. Llarena ya no les dejará salir hasta que comience el juicio y sólo les quedan las instancias europeas, que suelen tardar años en responder. En el último turno de palabra ante el juez, denunciaron que se les está criminalizando por sus ideas políticas.


L’ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l’exili

El jutge empresona Turull i emet ordre de detenció contra Puigdemont i els consellers a l’exterior

Cinc presos polítics més en centres penitenciaris de Madrid. Ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Amenaça de penes de presó de fins a 30 anys per a bona part del Govern i els líders socials de l’independentisme per rebel·lió. I un altre ple d’investidura frustrat per la via judicial. El Tribunal Suprem va actuar ahir per tots els fronts en contra del Procés. El jutge Pablo Llarena va tornar a enviar a la presó l’encara candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, així com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Tots ells ja han passat la nit a Estremera o a la presó de dones d’Alcalá-Meco. Poques hores després, Llarena reactivava les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont i la resta de consellers a l’exili, i hi sumava la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ahir al matí no va presentar-se al Suprem i va anunciar que emprenia un “camí dur” per “recuperar la veu política” des de l’estranger.

La causa contra el Procés entra en una nova fase i se situa a les portes del judici. En poc més de mig any d’investigació, el processament pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència ja és una realitat. El Suprem ha encausat un total de 25 persones, 13 de les quals per rebel·lió, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. Dins del Govern només es deslliuren de la pena màxima els consellers Santi Vila, Carles Mundó, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Lluís Puig, però igualment s’enfronten a fins a 10 anys de presó per malversació. Dels 28 imputats, els únics que no són processats són la coordinadora del PDECat Marta Pascal, l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’expresident de la Generalitat Artur Mas, tot i que Llarena el considera l’ideòleg de tot el Procés i qui va posar les bases del full de ruta cap a la independència.

Com el 23-F

Ni deixar l’escó, ni renunciar a la política, ni respectar l’aplicació de l’article 155 són suficients per al jutge per donar per desactivada la via unilateral de l’independentisme. És més, creu que hi ha un risc “latent” que tornin a repetir-se fets com els de la conselleria d’Economia del 20 de setembre, que compara implícitament amb la “presa d’hostatges amb trets a l’aire” del 23-F, i en els quals basa la seva afirmació que hi va haver la violència necessària per al delicte de rebel·lió.

Bàsicament, Llarena no es creu els encausats amb la pena màxima i, preveient un risc encara més alt de reiteració delictiva i de fuga amb la instrucció gairebé tancada, creu que cal empresonar tots els que s’enfronten a una condemna per rebel·lió. Per això Llarena també va reactivar ahir les euroordres. El 5 de desembre, just després d’assumir la causa de l’Audiència Nacional, va retirar les ordres de detenció per evitar que es jutgés Puigdemont i els consellers exiliats per un delicte menor. Ara la intenció és que se’ls detingui i empresoni a Espanya només si és per jutjar-los per un delicte equivalent a la pena de rebel·lió, que comporta entre 15 i 30 anys de presó. Bèlgica, per exemple, només veia possible processar Puigdemont per malversació abans que fos encausat.

Llarena, en canvi, no va dictar ordre de detenció internacional contra l’exportaveu de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Sobre ella, igual que sobre l’exdiputada anticapitalista Mireia Boya i tota l’anterior mesa del Parlament menys Forcadell, pesa un presumpte delicte per desobediència a l’autoritat, penat amb inhabilitació.

“Fanatisme violent”

En la interlocutòria de processament, de 69 folis, el Suprem reescriu la història política de Catalunya dels últims sis anys a partir de documents que han sigut sempre públics i que fins ara cap instància judicial havia qüestionat. Comença el 2012 amb el pacte entre Artur Mas i Junqueras i basa tots els passos del Procés en el Llibre blanc elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional el 2014. El document Enfocats, en el qual fins ara havien descansat tots els informes de la Guàrdia Civil, es converteix en unes meres notes al peu de pàgina. Llarena evita així aferrar-se a les anotacions trobades en un powerpoint a casa de Josep Maria Jové, número dos de Junqueras, que no està encausat.

El Llibre blanc es converteix en la pedra angular de tot el relat del jutge, i els fets de la conselleria, en el moment àlgid. Considera que l’aplicació del delicte de rebel·lió és “plenament exigible” als líders independentistes perquè van incorporar a la “seva actuació criminal” -el camí cap a la independència- un “ineludible esclat social”. És a dir, que van convocar el referèndum de l’1-O sabent que “el fanatisme violent de molts dels seus seguidors havia de desfermar-se”. “Aquest procés […] integra una gravetat i persistència inusitades i sense precedents en cap democràcia del nostre entorn”, conclou Llarena.

Torrent manté el ple

Res del que ha fet fins ara l’independentisme ha servit al Suprem per rebaixar els delictes que apuntava el difunt fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, en la querella per rebel·lió presentada el 30 d’octubre. L’últim missatge de Jordi Turull ahir abans de ser enviat a Estremera va ser el de resistir i persistir. En boca del seu advocat, Jordi Pina, el candidat a la presidència de la Generalitat va demanar que es mantingués el ple d’investidura previst per avui “per dignitat”. El president del Parlament, Roger Torrent, va recollir el guant i va mantenir-lo per a les 11.30 h. La voluntat de Turull és que els diputats votin igualment per protestar contra els empresonaments. “Em podran empresonar a mi, però no les meves idees. I no podran prohibir els resultats del 21-D”, va assenyalar davant del jutge.

Però l’empresonament de Turull situa l’independentisme en una cruïlla difícil. El rellotge ha començat a córrer de cara a les eleccions, que se situarien al voltant del 15 de juliol tenint en compte l’últim ple d’investidura fallit. I la nova resposta repressiva del flanc judicial va ser contestada amb força ahir al carrer. Les mobilitzacions han sigut constants des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d’octubre. Ahir les diferents decisions de Llarena no van fer més que generar encara més indignació. Els carrers de les principals ciutats catalanes van bullir reclamant posar fi a la repressió de l’Estat, acabar amb el 155 i recuperar les institucions mentre Junts per Catalunya, ERC i la CUP malden per arribar a un acord per a la investidura. Un pla D per treure’s de sobre el control del govern espanyol a la Generalitat.

Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa entraven ahir a la presó conscients que no en sortiran en molt de temps, fins i tot anys. Igual que ja fa setmanes que ho tenen coll avall Sànchez, Cuixart i Junqueras, i des de dijous, Forn. Llarena ja no els deixarà sortir fins que comenci el judici i només els queden les instàncies europees, que solen trigar anys a respondre. En l’últim torn de paraula davant del jutge, van denunciar que se’ls està criminalitzant per les seves idees polítiques.

https://www.ara.cat/politica/Lofensiva-Llarena-presos-politics-Rovira_0_1984001760.html

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More