La muixeranga de Vinaròs

Publicidad

A Vinaròs van ser moltes les persones que es varen desplaçar Al Principat, majoritàriament ho feren empesos pels estralls que fera la fil·loxera en aquestes terres on la producció de raïm per fer vi o aiguardent  o les feines del camp eren l’ocupació principal dels seus pobladors. Els seguiren els mariners. Els mariners sobretot pescadors que anaven al bou o a la sardina s’establiren majoritàriament a la “Barceloneta”on tenen un carrer que duu el nom de Vinaròs, aquesta immigració, que fou molt forta abocà a pobles com Vinaròs i Albocàsser a formar les seves pròpies colònies per a les festes i celebracions.  

A principis del  segle  passat o a  finals del 19 va ser molta la immigració de gent  que per una causa o altra empenyeren a molts valencians a emigrar . Encara que no hi ha massa dades al respecte, es calcula que el 1920 un 30% dels empadronats al Principat provinents de fóra eren valencians. Als anys 70,  110.000 persones provinents del País Valencià vivien al Principat.

Naturalment els valencians que emigraren al Principat o simplement els que anaren a treballar esporàdicament, portaren també les seues costums , la seva manera de ser,  en  definitiva la seva cultura evolucionada i modelada per molts segles d’incomprensió i d’opressió espanyola, molts eren d’ Algemesí (Ribera Alta) i d’altres llocs del País Valencià, que venien a fer de pagesos o treballar en l’arròs. Entre aquesta manera de ser, lògicament, també portaren el que posteriorment es convertiria en un dels símbols de la Catalunya estricta , el ball de valencians; que potser degut a la competència entre les colles esdevindria mes tard en el fet casteller .

Aquí a Vinaròs, moltes danses i tradicions que s’havien perdut totalment, o inclús s’havia perdut la memòria de la seva execució, s’han pogut recuperar gràcies a l’esforç i a la perseverança de tots aquells que d’una manera o altra han contribuït, moltes vegades a contracorrent, a fer ressorgir fets culturals que tots donàvem per morts definitivament.

Entre aquestes tradicions, vinarossenques o valencianes que tots donàvem per definitivament perdudes la muixeranga , ocupa un lloc primordial . Altre esment li podem fer al ball de cintes o de bastons. La seva  recuperació ens demostra una vegada més que amb la descoberta dels orígens ,la unitat d’una mateixa cultura , si mes  no , no es pot amagar. 

ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More