La misteriosa desaparición del ‘Tsunami Democràtic’ (cast/cat)

Publicidad

El movimiento de desobediencia civil aseguró el 4 de enero que continuaría actuando, pero después ha desaparecido sin dar explicaciones

El ‘Tsunami Democràtic’ tuvo un papel esencial en las protestas contra la sentencia de los dirigentes independentistas en otoño del año pasado. En un anonimato forzoso, para esquivar la represión, preparó una serie de movilizaciones para canalizar el rechazo social a las condenas del Tribunal Supremo español. Las primeras movilizaciones fueron un éxito: la ocupación del aeropuerto y el corte de la AP-7 en la Jonquera. Consiguieron un eco internacional impresionante, que hizo tambalear al estado español. Incluso el ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska, calificó de ‘terrorista’ a una organización que basaba la acción en la desobediencia pacífica y se comprometió a detener a los responsables a la semana siguiente de las elecciones del 10 de noviembre. Y todavía no lo ha hecho, afortunadamente.

La acusación de Grande-Marlaska pretendía criminalizar el carácter pacífico de sus acciones y justificar una auténtica cacería policial contra quienes participaron en aquellas convocatorias. A pesar de que el Tsunami ya no actúa, la represión contra los manifestantes se mantiene. Semanalmente, los investigados por las acciones contra la decisión del Tribunal Supremo español van recibiendo citaciones. Estos últimos días se ha disparado con una oleada de doscientas citaciones. La mayor parte siguen un mismo patrón. Se les imputan cargos de desórdenes públicos, daños y delito contra la seguridad en el tráfico, por haber cortado la AP-7 el 11 y el 12 de noviembre. 138 personas fueron identificadas en la Jonquera y 61 más en Salt, donde la movilización promovida por el ‘Tsunami Democràtic’ se acabó disolviendo. Las citaciones las entregaron la semana pasada personalmente agentes de la Guardia Civil, porque el caso está centralizado en la comandancia de Sant Andreu de la Barca. Algunos se sienten desamparados por el Tsunami, que no ha dado señales de vida, a pesar de que discretamente ha ofrecido apoyo legal a los encausados.

El último comunicado del Tsunami es del 14 de enero y dice que continúa activo, reflexivo y propositivo. Después de valorar que el lema ‘Spain sit and talk’ había sido asumido en la agenda política, anunciaba una ‘segunda oleada’ de protestas que no ha empezado. El porqué de esta desaparición lo tendrá que explicar el Tsunami, pero de entrada, las interpretaciones ‘conspiranoicas’ que se han hecho sobre su desaparición son una falta de respeto para los organizadores, que han arriesgado su libertad para canalizar las protestas de octubre. No es ninguna broma. Los responsables del ‘Tsunami Democrátic’, si son detenidos, pueden ir a prisión, porque a pesar de practicar desobediencia civil pacífica, Grande-Marlaska calificó sus acciones de terrorismo y la justicia española no hará una valoración inferior al ministro, un ministro que ahora ha sido investido, curiosamente, por aquellos que participaban en las protestas del ‘Tsunami’. El independentismo de sofá es muy gratificante, porque permite pontificar sin riesgo de ir a la prisión. Pero si todos quienes pontifican hubieran ido a cortar la Jonquera, quizás el movimiento todavía existiría.

El problema es que el silencio del Tsunami ha suscitado desconfianza. El independentismo puede entender muy bien que la represión los haya obligado a concluir, o que ya no consideren necesario actuar porque han conseguido las reivindicaciones, con el diálogo que tiene que iniciarse entre los gobiernos españoles y catalán. El ‘Tsunami’ no engañó nadie: pedía ‘sit and talk’, no la independencia. La apropiación de su lema por parte de ERC, para justificar la investidura de Pedro Sánchez, hizo daño a su imagen de transversalidad. Pero, más allá del partidismo, mucha gente echa de menos una explicación de esta desaparición silenciosa, después de un comunicado que prometía nuevas acciones. Si realmente han decidido disolverse, tienen todo el derecho, pero el independentismo también tiene el derecho de saberlo. Porque la represión continúa y porque puede haber gente dispuesta a coger el relevo para promover la desobediencia civil y volver a llenar unas calles que un día fueron del independentismo y ahora estan semidesiertas.

 


 

La misteriosa desaparició del Tsunami

El Tsunami Democràtic va tenir un paper essencial en les protestes contra la sentència dels dirigents independentistes la tardor de l’any passat. En un anonimat forçós, per esquivar la repressió, va preparar un seguit de mobilitzacions per a canalitzar el rebuig social a les condemnes del Tribunal Suprem espanyol. Les primeres mobilitzacions van ser un èxit: l’ocupació de l’aeroport i el tall de la AP-7 a la Jonquera. Van aconseguir un ressò internacional impressionant, que va fer trontollar l’estat espanyol. Fins i tot el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va qualificar de ‘terrorista’ una organització que basava l’acció en la desobediència pacífica i es va comprometre a detenir-ne els responsables la setmana després de les eleccions del 10 de novembre. I encara no ho ha fet, afortunadament.

L’acusació de Grande-Marlaska pretenia criminalitzar el caràcter pacífic de les seves accions i justificar una autèntica cacera policíaca contra els qui van participar en aquelles convocatòries. Tot i que el Tsunami ja no actua, la repressió contra els manifestants es manté. Setmanalment, els investigats per les accions contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol van rebent citacions. Aquests darrers dies s’ha disparat amb una onada de dues-centes citacions. La major part segueixen un mateix patró. Els imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. 138 persones van ser identificades a la Jonquera i 61 més a Salt, on la mobilització promoguda pel Tsunami Democràtic es va acabar dissolent. Les citacions les van lliurar la setmana passada personalment agents de la Guàrdia Civil, perquè el cas és centralitzat a la comandància de Sant Andreu de la Barca. Alguns se senten desemparats pel Tsunami, que no ha donat senyals de vida, tot i que discretament ha ofert suport legal als encausats.

L’últim comunicat del Tsunami és del 14 de gener i diu que continua actiu, reflexiu i propositiu. Després de valorar que el lema ‘Spain sit and talk’ havia estat assumit en l’agenda política, anunciava una ‘segona onada’ de protestes que no ha començat. El perquè d’aquesta desaparició l’haurà d’explicar el Tsunami, però d’entrada, les interpretacions ‘conspiranoiques’ que s’han fet sobre la seva desaparició són una manca de respecte pels organitzadors, que han arriscat la seva llibertat per canalitzar les protestes de l’octubre. No és cap broma. Els responsables del Tsunami Democràtic, si són enxampats, poden anar a la presó, perquè tot i fer desobediència civil pacífica, Grande-Marlaska va qualificar les seves accions de terrorisme i la justícia espanyola no en farà pas una valoració inferior al ministre, un ministre que ara ha estat investit, curiosament, per aquells que participaven en les protestes del Tsunami. L’independentisme de sofà és molt gratificant, perquè permet de pontificar sense risc d’anar a la presó. Però si tots els qui pontifiquen haguessin anat a tallar la Jonquera, potser el moviment encara existiria.

El problema és que el silenci del Tsunami ha suscitat desconfiança. L’independentisme pot entendre molt bé que la repressió els hagi obligats a plegar, o que ja no considerin necessari d’actuar perquè han aconseguit les reivindicacions, amb el diàleg que ha de començar entre els governs espanyols i català. El Tsunami no va enganyar ningú: demanava ‘sit and talk’, no pas la independència. L’apropiació del seu lema per part d’ERC, per justificar la investidura de Pedro Sánchez, va fer mal a la seva imatge de transversalitat. Però, més enllà del partidisme, molta gent troba a faltar una explicació d’aquesta desaparició silenciosa, després d’un comunicat que prometia noves accions. Si realment han decidit de dissoldre’s, hi tenen tot el dret, però l’independentisme també té el dret de saber-ho. Perquè la repressió continua i perquè hi pot haver gent disposada a agafar el relleu per promoure la desobediència civil i tornar a omplir uns carrers que un dia van ser de l’independentisme i ara són semideserts.

 

Vilaweb

 

 

 

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More