Publicado en: 19 octubre, 2015

LA LLUITA ÉS RESPONSABILITAT I ORGANITZACIÓ

Por Joan

Per a comprendre nítidament el moment polític i històric que viu la nostra nació, és molt important tenir clar que cada pas que donem avui en dia, és un pas cap al combat vital que el nostre poble ha començat a desplegar en la recerca del, tan somiat, alliberament social i nacional.

Per a comprendre nítidament el moment polític i històric que viu la nostra nació, és molt important tenir clar que cada pas que donem avui en dia, és un pas cap al combat vital que el nostre poble ha començat a desplegar en la recerca del, tan somiat, alliberament social i nacional.

Aquests “nous” xocs, segueixen el fil roig d’uns enfrontaments que s’han desenvolupat al llarg de la nostra història i que, gràcies a l’esforç organitzatiu de les generacions precedents, avui estem en disposició d’encarar. Res neix del no-res, i malgrat en molts casos haver estat fora del relat dominant, la feina militant, sorda i en molts casos contra corrent (fins i tot de la nostra gent), possibilita la disposició estratègica a la lluita revolucionària de les classes populars.

El tarannà polític de la lluita d’alliberament social i nacional és fonamental per a dinamitzar les estratègies que prioritzen les dinàmiques de les forces populars, més encara quan, com avui, aquestes forces comencen a redirigir-se de forma seriosa i radicalment transformadora, com elements clau de la transformació rupturista en una part del nostre territori (Principat) i com a una força emergent a la resta (PV i Illes).

En tot moment i moviment, n’hi ha dubtes i moments de transició. Dubtes que cristal·litzen en entrebancs involuntaris al procés engegat pel nostre poble. Aquests moments, on el poble sobrepassa i, en certa mesura, desborda a les organitzacions creades en i per la lluita, són moments de grandesa i humilitat on aquells i aquelles que es creien els revolucionaris més durs són superats alegrement pel poble ras i treballador.

Aquests dubtes provenen d’una forta estructuració resistent, on tota la lluita té com a finalitat aguantar l’embat i les agressions de l’estat intentant mantenir-se sense perdudes significatives. I sobretot s’aguditza, en organitzacions juvenilistes, ideologitzades i sense una estratègia definida i lligada al desenvolupament de les forces reals i populars.

Això genera que els moviments reactius que lluiten contra aquesta guetificació són sempre aturats i obstaculitzats per aquells que, en molts casos, mantenen el folklore revolucionari. I que, en lluita inconscient amb els sectors transformadors, són superats pels fets inqüestionables duts endavant pes les classes populars. Exemples n’hi ha a grapats i la CUP i la lluita institucional (la presència o no al parlament del Principat i apostar decididament per l’agitació de la proposta CUP al PV, sense paranys i sense pors) són un exemple. Com també el relat del fet que el procés del Principat era dut endavant per la burgesia o que una lluita d’alliberament al Principat era la fi del PV. Dubtes i pors derivades de la concepció de la lluita com quelcom secundari i que cal superar demostrant la capacitat estratègica d’un moviment i de les seues organitzacions de lluita.

La indoblegable lluita del poble català en tots els seus territoris assoleix aquests nous temps amb un real canvi de paradigma: els moments de resistència donen pas als moments de lluita seriosa i vital, d’ofensiva que malgrat no fer-se visible de forma espectacular en tot el territori, esta ací, al carrer, en les fàbriques, escoles i organitzacions de base, demostrant que estem al començament d’un procés nacional que hem de construir des de la lluita i des de la integritat de la nostra nació, apostant per la consolidació de les nostres organitzacions de classe on des d’ara mateix, hem de participar en la creació del nostre poder i en la planificació estratègica de la lluita.

Contra el capitalisme i l’Estat espanyol però sobretot, pel socialisme, la independència i el feminisme.

El nostre poble, per tot arreu (de Salses a Guardamar i de la franja a Maó) comença a mobilitzar-se amb decisió i determinació. La situació del Principat va lligada a l’apoderament valencià i de les Illes, on sectors, més o menys amplis, de les classes populars comencen a viure la lluita social com un moment d’alliberament nacional i l’alliberament nacional com el camí cap al socialisme.

Per tant, cal estar present, al carrer i en les lluites quotidianes, però cal no oblidar mai, que en les lluites històriques i polítiques les organitzacions estratègiques són aquelles, que més enllà de les forces objectives i subjectives que se li oposen, sempre camina amb determinació cap a l’objectiu de la llibertat de les classes populars. Amb responsabilitat obsessiva, amb sacrificis personals i amb una màxima disposició per al combat.

Jordi Belver, Poble Lliure

-->
COLABORA CON KAOS