La industria española de armamento exporta por valor de 648 millones de euros en Oriente Medio (cast/cat)

Los principales destinatarios del sector, aparte de Oriente Medio (con un 16%), son países del continente asiático (10%), donde ha habido un incremento notable de las ventas. El centro Delàs teme que muchas puedan estar siendo usadas en conflictos armados

El Estado español sigue en puestos de cabeza del dudoso ranking mundial como exportador de armamento. Según el último informe Estadísticas españolas de exportación de material de defensa, de otro material y de productos y tecnologías de doble uso  del año 2016, elaborado por la Secretaria de Estado de Comercio, el valor de las exportaciones se eleva a 4.052 millones de euros, lo que supone un nuevo récord histórico en la exportación de armas españolas. Según el informe, que reseñaba hace unos días el Centro Delàs de Estudios por la Paz , de estas exportaciones se derivan tendencias preocupantes, como la consolidación de Oriente Medio como el mercado prioritario del material armamentístico español. En total, estos países han adquirido armas por valor de 647,97 millones de euros, lo que representa un 16% del total de las exportaciones. Los compradores más destacados han sido Egipto (219,29 millones), Omán (208,28 millones), Arabia Saudí (116,19 millones), Irak (52,69 millones), Emiratos Árabes Unidos (26,74 millones) y Bahrein (19,08 millones).

En segundo lugar, el centro Delàs alerta del incremento de las exportaciones españolas de armamento a países asiáticos, que han adquirido el 10% del total de las exportaciones. Países como Malasia, Kazajstán, Tailandia, India, Corea del Sur, Filipinas, Pakistán, Singapur y Vietnam. Especialmente preocupantes, para el centro. son las adquisiciones realizadas por Corea del Sur, país donde se destinan el 27% de las autorizaciones de exportación totales.

Los compradores más destacados han sido Egipto (219,29 millones), Omán (208,28 millones), Arabia Saudí (116,19 millones), Irak (52,69 millones), Emiratos Árabes Unidos (26,74 millones) y Bahrein (19,08 millones)

El Centro Delàs atribuye la expansión de este mercado a la alta conflictividad geopolítica del continente ya factores como el lanzamiento reiterado de misiles por parte de Corea del Norte, que está generando una escalada militar hacia el conflicto entre las dos Coreas y al aumento del gasto militar de China, que está modernizando su arsenal. En este último caso, el centro Delàs alerta que la escalada china provoca una carrera armamentística en países vecinos como India, Japón, Vietnam o Filipinas, que incrementan su presupuesto de defensa.

El oportunismo de negocio del gobierno español

Jordi Calvo, coordinador del Centro Delàs, se muestra muy crítico con el papel de la JIMDUU, el organismo estatal encargado de autorizar estas exportaciones y destaca la opacidad como práctica constante de este órgano, ya que parte de sus resoluciones y actos son secretas. Sin embargo, apunta a que no se conocen las empresas detrás de estas exportaciones, «pero se intuye que se encuentran las principales empresas del oligopolio de industrias militares de España, como Navantia o Airbus».

«La probabilidad de que estas armas exportadas estén siendo utilizadas en los bombardeos a ciudades kurdas, sirias, iraquíes o yemeníes es muy alta», según el centro Delàs

El informe de Delàs también considera que la situación de inestabilidad que se vive en la región -con el apoyo de países como Arabia Saudí o Emiratos Árabes Unidos hacia grupos insurgentes que combaten en el conflicto armado sirio o como parte de la coalición militar que está interviniendo en el Yemen- permite considerar ilegales estas exportaciones. También hace mención a las ventas hacia Irak como instrumento de intervención militar. Con el argumento de favorecer la lucha contra el Estado Islámico ha contribuido al rearme de Irak y las exportaciones de armas hacia ese país llegaron, en 2016, a 52,69 millones de euros (85 , 42 millones en 2015).

Según el análisis del Centro Delàs, «la probabilidad de que estas armas exportadas y las que se compraron en años anteriores estén siendo utilizadas en los bombardeos a ciudades kurdas, sirias, iraquíes o yemeníes es muy alta». Sin embargo, añaden que estas armas «pueden haber contribuido a provocar el desplazamiento masivo de ciudadanos y la actual crisis humanitaria de refugiados».

Legislación existente, pero sin aplicación

La misma legislación española y europea sobre comercio de armas prohíbe explícitamente la exportación hacia países que puedan utilizar las armas para la represión interna, para alimentar conflictos en la región o violar los derechos humanos. Pero, ¿qué se puede hacer ante las reiteradas omisiones de la aplicación de la ley española y europea? Calvo destaca que se trata de una problemática que se da en la mayoría de países exportadores, no exclusivamente de España. Y destaca que una posible medida podría ser sacar del espacio gubernamental la capacidad de decisión y aprobación de estas exportaciones a menudo decisiones políticas- y someterlas a un mayor control y seguimiento parlamentario. De esta manera, el gobierno se vería obligado a ser más transparente y aumentaría la dificultad para operar. En este sentido, el investigador ha querido destacar el boom en el crecimiento de las autorizaciones de ventas de armamento desde el año 2012, momento en que el ex ministro de defensa Pedro Morenés ocupaba el cargo. Morenés tenía una larga experiencia y trayectoria en el sector de empresas armamentísticas y había ocupado cargos directivos en empresas como Instalaza, fabricante de material militar de infantería y de las ilegalizadas bombas de racimo.

Jordi Calvo, del Centro Delàs, destaca el boom en el crecimiento de las autorizaciones de ventas de armamento desde el año 2012, momento en que el ex ministro de defensa Pedro Morenes ocupaba el cargo

Calvo también destaca el papel de la sociedad civil como herramienta de presión, denuncia y fiscalización de las actuaciones del gobierno. «Ya sea por razones electorales, cálculos políticos o de imagen, la presión ejercida los último año desde todos los frentes contra la venta de armas a Arabia Saudi ha tenido un efecto, como se observa en la disminución de exportaciones hacia a este país en el último año «apunta.

Finalmente, como destaca el informe, el control de las exportaciones de armas es un reto político y humanitario. «De ninguna manera es aceptable que las armas españolas sean utilizadas como una herramienta de política exterior y, aún más, si esto supone provocar violencia y daños irreversibles sobre la vida de millones de personas».

_________________

La indústria espanyola d’armament exporta per valor de 648 milions d’euros a l’Orient Mitjà

Els principals destinataris del sector, a part de l’Orient Mitjà (amb un 16%), són països del continent asiàtic (10%), a on hi ha hagut un increment notable de les vendes. El centre Delàs tem que moltes puguin estar sent usades en conflictes armats
El JIMDUU, organisme estatal encarregat d’autoritzar les exportacions, no facilita el nom de les empreses que hi ha al darrere

L’Estat espanyol segueix en llocs capdavanters del dubtós rànquing mundial com a exportador d’armament. Segons el darrer informe Estadístiques espanyoles d’exportació de material de defensa, d’un altre material i de productes i tecnologies de doble ús de l’any 2016, elaborat per la Secretària d’Estat de Comerç, el valor de les exportacions s’eleva a 4.052 milions d’euros, el que suposa un nou rècord històric en l’exportació d’armes espanyoles. Segons l’informe, que ressenyavafa uns dies el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, d’aquestes exportacions se’n deriven tendències preocupants, com la consolidació de l’Orient Mitjà com el mercat prioritari del material armamentístic espanyol. En total, aquests països han adquirit armes per valor de 647,97 milions d’euros, el que representa un 16% del total de les exportacions. Els compradors més destacats han estat Egipte (219,29 milions), Oman (208,28 milions), Aràbia Saudita (116,19 milions), l’Iraq (52,69 milions), Emirats Àrabs Units (26,74 milions) i Bahrain (19,08 milions).

En segon lloc, el centre Delàs alerta de l’increment de les exportacions espanyoles d’armament a països asiàtics, que han adquirit el 10% del total de les exportacions. Països com Malàisia, Kazakhstan, Tailàndia, l’Índia, Corea del Sud, Filipines, Pakistan, Singapur i Vietnam. Especialment preocupants, per al centre. són les adquisicions realitzades per Corea del Sud, país a on es destinen el 27% de les autoritzacions d’exportació totals.

Els compradors més destacats han estat Egipte (219,29 milions), Oman (208,28 milions), l’Aràbia Saudita (116,19 milions), l’Iraq (52,69 milions), Emirats Àrabs Units (26,74 milions) i Bahrain (19,08 milions)

El Centre Delàs atribueix l’expansió d’aquest mercat a l’alta conflictivitat geopolítica del continent i a factors com el llançament reiterat de míssils per part de Corea del Nord, que està generant una escalada militar cap al conflicte entre les dues Corees i a l’augment de la despesa militar de la Xina, que està modernitzant el seu arsenal. En aquest darrer cas, el centre Delàs alerta que l’escalada xinesa provoca una cursa armamentística a països veïns com l’Índia, Japó, Vietnam o Filipines, que incrementen el seu pressupost de defensa.

L’oportunisme de negoci del govern espanyol

Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, es mostra molt crític amb el paper de la JIMDUU, l’organisme estatal encarregat d’autoritzar aquestes exportacions i en destaca l’opacitat com a pràctica constant d’aquest òrgan, ja que part de les seves resolucions i actes són secretes. Tanmateix, apunta al fet que no es coneixen les empreses darrere d’aquestes exportacions, «però s’intueix que hi ha les principals empreses de l’oligopoli d’indústries militars d’Espanya, com Navantia o Airbus».

«La probabilitat que aquestes armes exportades estiguin essent utilitzades en els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites és molt alta», segons el centre Delàs

L’informe de Delàs també considera que la situació d’inestabilitat que es viu a la regió –amb el suport de països com l’Aràbia Saudita o Emirats Àrabs Units cap a grups insurgents que combaten en el conflicte armat sirià o com a part de la coalició militar que està intervenint al Iemen– permet considerar il·legals aquestes exportacions. També fa menció a les vendes cap a l’Iraq com a instrument d’intervenció militar. Amb l’argument d’afavorir la lluita contra l’Estat Islàmic s’ha contribuït al rearmament de l’Iraq i les exportacions d’armes cap a aquest país van arribar, el 2016, als 52,69 milions d’euros (85,42 milions el 2015).

Segons l’anàlisi del Centre Delàs, «la probabilitat que aquestes armes exportades i les que es van comprar en anys anteriors estiguin essent utilitzades en els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites és molt alta». Tanmateix, afegeixen que aquestes armes «poden haver contribuït a provocar el desplaçament massiu de ciutadans i l’actual crisi humanitària de refugiats».

Legislació existent, però sense aplicació

La mateixa legislació espanyola i europea sobre comerç d’armes prohibeix explícitament l’exportació cap a països que puguin utilitzar les armes per a la repressió interna, per alimentar conflictes a la regió o violar els drets humans. Però, què es pot fer davant les reiterades omissions de l’aplicació de la llei espanyola i europea? Calvo destaca que es tracta d’una problemàtica que es dóna a la majoria de països exportadors, no exclusivament d’Espanya. I destaca que una possible mesura podria ser treure de l’espai governamental la capacitat de decisió i aprovació d’aquestes exportacions sovint decisions polítiques- i sotmetre-les a un major control i seguiment parlamentari. D’aquesta manera, el govern es veuria obligat a ser més transparent i augmentaria la dificultat per a operar. En aquest sentit, l’investigador ha volgut destacar el boom en el creixement de les autoritzacions de vendes d’armament des de l’any 2012, moment en què l’exministre de defensa Pedro Morenés ocupava el càrrec. Morenés tenia una llarga experiència i trajectòria en el sector d’empreses armamentístiques i havia ocupat càrrecs directius en empreses com Instalaza, fabricant de material militar d’infanteria i de les il·legalitzades bombes de dispersió.

Jordi Calvo, del Centre Delàs, destaca el boom en el creixement de les autoritzacions de vendes d’armament des de l’any 2012, moment en què l’exministre de defensa Pedro Morenes ocupava el càrrec

Calvo també destaca el paper de la societat civil com a eina de pressió, denuncia i fiscalització de les actuacions del govern. «Ja sigui per raons electorals, càlculs polítics o d’imatge, la pressió exercida els darrer any des de tots els fronts contra la venda d’armes a Aràbia Saudi ha tingut un efecte, com s’observa en la disminució d’exportacions cap a aquest país el darrer any» apunta.

Finalment, com destaca l’informe, el control de les exportacions d’armes és un repte polític i humanitari. «De cap manera és acceptable que les armes espanyoles siguin utilitzades com una eina de política exterior i, encara més, si això suposa provocar violència i danys irreversibles sobre la vida de milions de persones».

https://directa.cat/industria-espanyola-darmament-exporta-valor-de-648-milions-deuros-lorient-mitja

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS