La falta d’inversió de la Generalitat en matèria social, sobreocupa els centres de menors i precaritza.
La directa 
L’informe extraordinari presentat pel Síndic de Greuges sobre el sistema de protecció d’infants el dia 4 de juny al Parlament, que alertava de la gran saturació que es viu als centres d’acollida, va rebre una resposta ràpida de l’administració la mateixa tarda: l’anunci d’una partida de 157 milions d’euros pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. El comunicat de la Generalitat inclou les declaracions del director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Xavier Soley, que neguen de manera rotunda la sobreocupació dels centres i contradiuen l’informe del defensor del poble. D’altra banda, el Síndic es va pronunciar en relació al destí de la partida pressupostària i va declarar que les inversions pels centres d’acollida d’infants no suposen una garantia per la bona integració dels menors en risc d’exclusió social.
Kaos.d Dets Humans
Obliden el sindic i oblida també el govern que la pràctica totalitat dels centres de menors, a Barcelona concrétament el 98%, estan gestionats per empreses subcontratades per la Generalitat. En el millor dels casos son cooperatives les que s’ocupen d’aquest servei, però en d’altres son empreses de serveis com si poguessim comparar un servei de seguretat privada amb la educació i reinserció social dels menors.
Les condicions de les cooperatives que gestionen aquests espais és desesperada ja que la Generalitat, per pal·liar les greus deficiències, en el que a places disponibles es refereix, obligà a que moltes cresquessin de manera desorbitada en un periòde de temps massa curt. En concret alguns centres de Barcelona capital passaren de 7 residents i un pis de 150 metres quadrats a un total de 15, en un gran edifici i sense tenir en compte l’edat dels nens (coincidien nens de només 3 anys amb altres de 17), cosa que provoca els conseqüents problemes d’horari i convivència.
Les condicions de treball, son deplorables suportant aquestes plantilles una rotació i canvis fora de qualsevol control. Els responsables dels centres no son capaços de mantenir una mínima normalitat ja que no compten amb els vincles que es creen entre nens i educadors i aquests prenen les noves incorporacions més com un inconvenient que com una ajuda. Les treballadores davant aquest desgavell es veuen superades i no son capaços de mantenir uns nivells mínims d’ordre i higiene atmosfèrica dintre dels centres.
D’una altra banda i segons ha pogut saber Kaosenlared, els convenis signats pels sindicats majoritaris (UGT i CCOO), sense l’aprovació ni la representació votada dels treballadors, son irrisoris en la seva majoria, si no es que s’apliquen convenis d’altres sectors amb condicions més de precarietat encara més marcada, de manera descarada (com per exemple aplicar el conveni del lleure a educadors socials diplomats en centres residencials d’acció Educativa (CRAE) o punts d’informació juvenil).
Algunes informacions afirmen també que aquestes empreses continuen cobrant les manutencions de les noies que no estan al centre per fuga o per qualsevol altre motiu, creant-se així uns interessos ocults darrere del comportaments de fuga del centre dels menors ja que el nen no “consumeix” però l’empresa que cobra per mantenir la seva guarda, i a sobre no ho fa , situació d’una gravetat extrema.
És especialment bel·ligerant amb els drets de  les treballadores l’empresa subsidiària de la Generalitat INTRESS, amb seu a Barcelona. Aquesta empresa denega a les seves treballadores el dret a gaudir dels dies  de lliure disposició  i demana a posteriori el dies a que, les treballadores, tenen dret amb motiu de defuncions familiars  etc. entre d’altre vulneracions descarades d’un conveni fet a mida de les empreses de serveis i de la precarietat laboral.
Aquesta precarietat es manifesta a través de contractes d’obra i servei que es mantenen més enllà del període legal, amb l’acomiadament per motius sindicals que s’aplica als treballadors que reclamen les condicions estrictes que reflexa el conveni o amb la imposició d’hores extres que en alguns casos arriben a la meitat de la jornada laboral signada al contracte, situació prohibida explícitament en alguns dels convenis  a més d’un al·lèrgia furibunda a les eleccions sindicals (Cap dels seus  centres te delegada).
La situació dels centres de menors és molt greu i malgrat la professionalitat de la majoria de les plantilles es donen situacions en que les direccions donen de baixa del centre a menors que es troben en situació de fuga del centre amb el conseqüent risc i amb la consequent desmoralització de les treballadores. Una reforma recent en la normativa de centres que va promulgar la DGAIA prohibia aquesta pràctica que era i continua essent una constant sinó oficialment sí de facto.
Agències
El 26% dels Centres Residencials d’Acció Educativa (Crae) de Catalunya estan sobreocupats i el percentatge supera el 61% en el cas dels Centres d’Acollida (CA), segons consta a l’informe ‘La protecció de la infància en situació d’alt risc social a Catalunya’, que ha presentat avui el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, al Parlament.
    L’estudi assenyala que tot i que han augmentat els recursos un 28%, els menors tutelats ho van fer en un 27%, de manera que encara faltes places. A més, 190 menors atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) estan en llista d’espera per entrar en un Crae. Ribó ha assenyalat que la sobreocupació és especialment preocupant en alguns centres, que tenen nivells d’ocupació del 150%.
    El 2008, 7.450 menors estaven sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), dels quals el 33,8% a l’àmbit residencial, amb una estada mitjana de 2,2 anys.
321 MENORS ESPEREN UNA FAMÍLIA
    El Síndic també va alertar de la falta de famílies acollidores, ja que la proporció de menors en aquestes famílies ha baixat del 69,2% el 2002 al 65,7% el 2008 i actualment hi ha 321 menors –un 17% del total– que tenen una proposta d’acollida en família però estan en llista d’espera ja que no hi ha cap nucli familiar per acollir-los.
    Ribó ha lamentat que per cada família acollidora hi ha cinc menors que viuen en centres residencials i ha reclamat més esforç per impulsar aquesta mesura. L’informe també critica que el cost per cada menor que és en un centre és igual al de 10 en família, de manera que el Síndic ha criticat un model "que paga poc a l’acollida" i ha reclamat més ajudes econòmiques.
    Un 5% del total d’atesos en els EAIA estan a l’espera que s’iniciï l’estudi per decidir la seva mesura protectora. D’altra banda, un 12% dels menors amb mesura protectora no disposen del recurs adequat a les seves necessitats.
    El temps mitjà d’espera perquè s’assigni una plaça en un Crae és de 4,3 mesos i per a una família aliena augmenta fins a més d’un any i set mesos. Mentrestant, els nens poden estar al seu nucli familiar, tot i els problemes que hi ha.
    Entre les recomanacions, el Síndic demana que s’inclogui un catàleg específic sobre els drets dels menors a la futura llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència i que s’avanci a l’àmbit normatiu en altres camps.
    Sobre l’informe del Defensor del Poble que alertava sobre els mètodes d’aïllament en alguns centres catalans, l’adjunt al Síndic de la Infància, Xavier Bonal, ha assegurat que no han observat "irregularitats destacables" en el seu treball i ha advertit sobre treure valoracions "precipitades" d’una visita.