La Brigada de Información contra el independentismo (cast/cat)

Publicidad

La brigada de información de la policía nacional es detrás de la operación policial que ha culminado –de momento- con la detención de dieciséis independentistas acusados de desórdenes públicos para cortar las vías del AVE de Girona durante el primer aniversario del 1-O. Entre los detenidos, dos alcaldes de la CUP y un fotoperiodista. No es una anécdota que esta brigada haya impulsado el operativo: la brigada provincial de información de Barcelona es una unidad en el ojo del huracán de muchas polémicas por sus actuaciones, y parece que ahora ha decidido pasar al contraataque después de un tiempo a la sombra.

Qué es y como funciona la brigada de información? Sobre el papel, esta unidad es la responsable de la captación de información de interés policial en cualquier ámbito, y esto incluye, también, tareas de incógnito e infiltración. En el Estado español, cada ‘jefatura’de policía dispone de una unidad de información (en el caso de la de Barcelona, esta se encarga de toda Cataluña). Históricamente la BI se ha especializado en la lucha antiterrorista y en el crimen organizado, pero también en todo tipo de movimientos sociales y políticos —en el argot policial, “grupos radicales”—, desde el movimiento ‘okupa’ hasta el independentismo. En el fondo, la actual brigada de información, en su ADN, es en gran parte la heredera de aquella antigua brigada político-social del franquismo. Forma parte de aquello que podríamos denominar el estado profundo: los gobiernos pasan, los colores políticos cambian, pero ellos siempre están.

La brigada de información ha vuelto a estar de actualidad últimamente. Cómo reveló CRÍTIC, fue esta unidad policial la que coordinó sobre el terreno el operativo para evitar las votaciones en los colegios electorales durante el referéndum del 1 de octubre. Así consta en un informe policial incorporado a la causa judicial que investiga posibles abusos policiales durante el 1-O a Barcelona. Un agente de la brigada de información es también el responsable de la agresión contra el periodista Jordi Borràs, una actuación que no le ha valido ningún tipo de sanción interna (ni siquiera se lo ha apartado de sus funciones). La brigada, pues, está en el ojo del huracán.

La brigada de información es una unidad especialmente hermética y se saben muy pocas cosas sobre su funcionamiento. La de Barcelona fue conocida durante los años noventa con el apelativo de ‘grupo VI’, de aciaga memoria para muchos militantes de los movimientos sociales. Todo ello queda retratado en el libro ‘Crónicas del 6 y otros recortes de la cloaca policial’, publicado 2006 por un periodista de Gràcia entonces desconocido para el gran público llamado David Fernández. Tendremos que repasar de nuevo todo aquello que se explica: casos como los de los tres de Gracia, las detenciones de Torà, las razias constantes contra el movimiento okupa durante los años noventa… La ‘Directa’ ha informado con mucha profundidad.

El alcance de la operación policial de ayer, con periodistas, alcaldes y activistas detenidos, deja constancia del momento en que vivimos: un momento de degradación de derechos y libertades, y de consolidación de una democracia de baja intensidad. Un contexto social en que la policía, en este caso sin ampararse en ninguna orden judicial, se ve legitimada para detener a cargos electos de madrugada, o incluso para montar un operativo a la luz del día del día en que varios agentes con la cara tapada se llevan un fotoperiodista en un coche camuflado.

No podemos normalizar que la policía detenga a alcaldes, a activistas y a periodistas críticos con nocturnidad y sin motivos. Porque como denunciaba el abogado Benet Salellas, que ha asumido la defensa de los encausados, las detenciones son completamente desproporcionadas: incluso en el caso de que los arrestados fueran responsables de los supuestos delitos que se les imputan –cosa que niegan– se trata de personas con domicilio conocido, arraigadas en su entorno social, que en ningún momento han tenido intención de eludir la actuación de la justicia y que simplemente habrían podido ser citadas en el juzgado en un día y una hora concreta para tomarles declaración, como pasa en tantas otras ocasiones. Que los hechos por los cuales se les ha detenido no eran graves lo demuestra que se les ha liberado sin siquiera pasar a declarar ante el juez.

Hay que analizar la operación policial de ayer, pues, en una clave política: estamos ante un escarnio. Y no solo un escarnio al independentismo: en el fondo es un aviso a navegantes para todos aquellos que quieran ejercer el derecho de manifestación. Está claro que la operación de ayer no favorece a los intereses del gobierno del PSOE, que busca rebajar la tensión para propiciar que los partidos independentistas voten los presupuestos y le garanticen la estabilidad. Habría que hacerse la siguiente pregunta: la delegada del gobierno, Teresa Cunillera, ejerce algún tipo de control práctico sobre los agentes de la brigada de información que operan en la ‘jefatura’ de Barcelona? Qué cuentas rinden estos agentes a sus mandos policiales y políticos? La brigada de información es un cuerpo de funcionarios que sobrevive en gobiernos de todos los colores y tipologías, y que es muy difícil de fiscalizar. Ante quién responde? Quién la dirige? Cuál es su agenda?

 


 

La Brigada d’Informació contra l’independentisme

 

La brigada d’informació de la policia nacional és al darrere de l’operació policial que ha culminat –de moment- amb la detenció de setze independentistes acusats de desordres públics per tallar les vies de l’AVE de Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Entre els detinguts, dos alcaldes de la CUP i un fotoperiodista. No és una anècdota que aquesta brigada hagi impulsat l’operatiu: la brigada provincial d’informació de Barcelona és una unitat a l’ull de l’huracà de moltes polèmiques per les seves actuacions, i sembla que ara ha decidit passar al contraatac després d’un temps a l’ombra.

Què és i com funciona la brigada d’informació? Sobre el paper, aquesta unitat és la responsable de la captació d’informació d’interès policial en qualsevol àmbit, i això inclou, també, tasques d’incògnit i infiltració. A l’Estat espanyol, cada ‘jefatura’ de policia disposa d’una unitat d’informació (en el cas de la de Barcelona, aquesta s’encarrega de tot Catalunya). Històricament la BI s’ha especialitzat en la lluita antiterrorista i en el crim organitzat, però també en tota mena de moviments socials i polítics —en l’argot policial, “grups radicals”—, des del moviment ‘okupa’ fins a l’independentisme. En el fons, l’actual brigada d’informació, en el seu ADN, és en gran part l’hereva d’aquella antiga brigada político-social del franquisme. Forma part d’allò que podríem anomenar l’estat profund: els governs passen, els colors polítics canvien, però ells sempre hi són.

La brigada d’informació ha tornat a estar d’actualitat darrerament. Com va revelar CRÍTIC, va ser aquesta unitat policial la que va coordinar sobre el terreny l’operatiu per evitar les votacions als col·legis electorals durant el referèndum de l’1 d’octubre. Així consta en un informe policial incorporat a la causa judicial que investiga possibles abusos policials durant l’1-O a Barcelona. Un agent de la brigada d’informació és també el responsable de l’agressió contra el periodista Jordi Borràs, una actuació que no li ha valgut cap mena de sanció interna (ni tan sols se l’ha apartat de les seves funcions). La brigada, doncs, és a l’ull de l’huracà.

La brigada d’informació és una unitat especialment hermètica i se saben molt poques coses sobre el seu funcionament. La de Barcelona va ser coneguda durant els anys noranta amb l’apel·latiu de ‘grup VI’, d’infausta memòria per a molts militants dels moviments socials. Tot plegat queda retratat en el llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, publicat 2006 per un periodista gracienc llavors desconegut pel gran públic anomenat David Fernández. Haurem de repassar de nou tot allò que s’hi explica: casos com els dels tres de Gràcia, les detencions de Torà, les ràtzies constants contra el moviment okupa durant els anys noranta… La ‘Directa’ n’ha informat amb molta profunditat.

 

L’abast de l’operació policial d’ahir, amb periodistes, alcaldes i activistes detinguts, deixa constància del moment què vivim: un moment de degradació de drets i llibertats, i de consolidació d’una democràcia de baixa intensitat. Un context social en què la policia, en aquest cas sense emparar-se en cap ordre judicial, es veu legitimada per detenir càrrecs electes de matinada, o fins i tot per muntar un operatiu a plena llum del dia en què tot d’agents amb la cara tapada s’emporten un fotoperiodista en un cotxe camuflat.

 

 

No podem normalitzar que la policia detingui alcaldes, activistes i periodistes crítics amb nocturnitat i sense motius. Perquè com denunciava l’advocat Benet Salellas, que ha assumit la defensa dels encausats, les detencions són completament desproporcionades: fins i tot en cas que els arrestats fossin responsables dels suposats delictes que se’ls imputen –cosa que neguen– es tracta de persones amb domicili conegut, arrelades al seu entorn social, que en cap moment han tingut intenció d’eludir l’actuació de la justícia i que simplement haurien pogut ser citades al jutjat un dia i una hora concreta per prendre’ls declaració, com passa en tantes d’altres ocasions. Que els fets pels quals se’ls ha detingut no eren greus ho demostren que se’ls ha alliberat sense ni tan sols passar a declarar davant del jutge.

Cal analitzar l’operació policial d’ahir, doncs, en una clau política: estem davant d’un escarni. I no només un escarni a l’independentisme: en el fons és un avís a navegants per a tots aquells que vulguin exercir el dret a manifestació. Està clar que l’operació d’ahir no afavoreix als interessos del govern del PSOE, que busca rebaixar la tensió per propiciar que els partits independentistes votin els pressupostos i li garanteixin l’estabilitat. Caldria fer-se la següent pregunta: la delegada del govern, Teresa Cunillera, exerceix algun tipus de control pràctic sobre els agents de la brigada d’informació que operen a la ‘jefatura’ de Barcelona? Quins comptes reten aquests agents als seus comandaments policials i polítics? La brigada d’informació és un cos de funcionaris que sobreviu a governs de tots colors i tipologies, i que és molt difícil de fiscalitzar. Davant de qui respon? Qui la comanda? Quina és la seva agenda?

 

Crític

 

 

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More