L’ocupació és il·legal. Resistir-hi no és terrorisme

Les persones i els col·lectius sotasignants, representants de diversos àmbits socials, polítics i associatius, no volem restar impassibles davant de l’ocupació de l’Iraq, i per aquest motiu fem públic el present manifest.

 

En l’últim any hem viscut la primera etapa de la guerra global permanent encetada i promoguda pel govern imperialista dels Estats Units (EUA) que ha culminat en l’ocupació de l’Iraq. La invasió ha comptat amb el suport incondicional dels governs britànic i espanyol, que van decidir la guerra a la reunió de les Açores, i que ha deixat palesa la inoperància dels organismes internacionals. Estem presenciant la perversió de conceptes com humanitarisme, democratització o protecció dels drets humans, termes que només serveixen per argumentar i justificar les agressions militars i els interessos econòmics.

 

La immensa majoria de la ciutadania, catalana i espanyola, es va manifestar en contra de la intervenció militar a l’Iraq, i de la complicitat del govern espanyol amb el dels EUA. El president José Maria Aznar ha implicat Espanya en una guerra amb el desacord de totes les forces parlamentàries i, el que sembla més greu encara, coneixent el rebuig patent i manifest d’un enorme sector de la població, protagonista de mobilitzacions multitudinàries sense precedents.

 

L’ocupació de l’Iraq ha comportat la destrucció i l’espoli del país, especialment del seu principal recurs natural, el petroli, però també d’un patrimoni cultural d’incalculable valor, pèrdua irreparable per a tota la humanitat. Som davant d’una invasió en el més pur estil colonial, amb dos objectius molt ben definits, l’econòmic d’una banda, i el geoestratègic de l’altra. No se’ns escapa, doncs, la relació d’aquesta invasió amb un altre conflicte regional, l’ocupació de Palestina: no són conflictes diferents, sinó cara i creu d’una mateixa moneda d’intervenció a l’Orient Mitjà, o­n està clar que la inserció física, militar, comercial i política d’Israel a la zona són objectius prioritaris.

 

L’anul·lació de l’Iraq es perseguia des de l’any 1990 mitjançant el control estratègic, militar i econòmic que suposava l’embargament. L’ocupació no representa més que la culminació d’aquest procés d’anul·lació d’un país amb un enorme potencial a la regió, però que resultava molt incòmode als interessos occidentals. L’Iraq d’abans de les sancions era un país amb un nivell de desenvolupament humà mitjà, però les resolucions dictades per Nacions Unides (ONU) durant tots aquest anys no han aconseguit evitar el desastre i el genocidi de tot un poble, del qual han mort un milió i mig de persones per la manca d’aigua potable, aliments i medicines. Aquesta situació havia estat copsada per la Plataforma Catalana per l’Aixecament de les Sancions a l’Iraq – PASI, que venia denunciant de forma reiterada els efectes de l’embargament en la població civil, i els foscos interessos que mantenien aquesta política de sancions.

 

 

 

La nova situació d’ocupació de l’Iraq i l’increment de la resistència contra l’invasor han portat a la PASI a fer una reconversió que s’ajusti a les noves necessitats del poble iraquià. Per això, les persones i els col·lectius integrants de la PASI hem decidit impulsar la creació de la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, com un fil de continuïtat respecte de l’etapa anterior de suport al poble iraquià. El nostre compromís continua essent polític, tot manifestant la nostra condemna a la invasió d’un país sobirà i el nostre suport a la resistència iraquiana, que no fa més que exercir un dret reconegut internacionalment, com és el de defensar el seu país davant d’una invasió estrangera.

 

Per tot l’exposat fins ara, els col·lectius i les persones que integrem la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq:

 

Denunciem l’ocupació de l’Iraq, la seva destrucció, el desmantellament premeditat de tota l’estructura civil i l’espoli econòmic i cultural de què ha estat víctima.

 

Denunciem l’ús d’armes prohibides per tractats internacionals. A l’Iraq s’han fet servir, un cop més, bombes de fragmentació i armament amb urani empobrit, les conseqüències del qual seran patides per la població civil iraquiana durant centenars d’anys.

 

Denunciem la complicitat del govern espanyol en l’ocupació i reclamem el retorn immediat de les tropes espanyoles desplegades a territori iraquià.

 

Denunciem la situació que pateixen iraquians i iraquianes, agreujada per la inestabilitat i la inseguretat que provoquen els invasors, executors de la repressió pròpia de les forces ocupants que han abocat el país a una imminent guerra civil.

 

Denunciem la detenció indiscriminada de milers de persones iraquianes per part de l’exèrcit invasor, i aprofitem per recordar també la situació irregular dels presoners afganesos retinguts a Guantánamo. En ambdós casos es nega als presoners tant defensa legal com acusació formal, la qual cosa representa tot plegat una vulneració dels més elementals drets humans, i, per descomptat, de la regulació internacional en matèria de presoners de guerra.

 

Denunciem els enormes interessos econòmics amagats darrera de la “reconstrucció” del país per part d’una elit d’empreses transnacionals, en les quals tenen descarats beneficis molts integrants de l’administració Bush.

 

Denunciem la complicitat del Consell de Govern interí iraquià, que no té cap mena de competència real i que està sotmès al dictat i als interessos de l’Autoritat Provisional de Coalició – APC – dirigida pel procònsul Bremer.

 

Esperem i desitgem veure George W. Bush, Tony Blair i José Maria Aznar davant d’un tribunal internacional, acusats per crims de guerra i per genocidi. I mentre això passa, confiem que la ciutadania espanyola expressarà a les urnes l’opinió que li mereix la submissió del Partit Popular espanyol al govern dels EUA.

 

I per concloure, exigim el retorn de la sobirania al poble iraquià, únic legitimat per decidir sobre el seu futur, i reivindiquem el seu dret a defensar-se pels mitjans de què disposi davant de l’exèrcit invasor. Davant d’una ocupació il·legal, resistir-hi no és terrorisme.

 

PER UN IRAQ LLIURE I SOBIRÀ

FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ DE L’IRAQ.

 

PLATAFORMA CATALANA PER L’ALLIBERAMENT

I LA SOBIRANIA DE L’IRAQ (PASI)

plataforma_iraq@hotmail.com

Número de compte:

La Caixa

2100

0478

87

0200205131

indicant l’entitat que ho fa.

 

 

 

 

La Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq com a membre actiu que a estat i es de la Plataforma Aturem la Guerra, s’afegeix a la Convocatòria Internacional feta pel Moviment Antiguerra, i que a Catalunya es impulsada per les Plataformes Aturem la Guerra i convida als catalans i les catalanes a organitzar la jornada de Boicot preventiu del dia 19 de març i a sortir al carrer, el proper 20 de març, amb motiu del 1r aniversari de l’inici de la invasió de l’Iraq. En solidaritat amb l’Iraq i Palestina.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS