L’accés a polític professional

-Buenas, venia a fer “la prova” per a professional de la política.

-Passe vosté. Com li diuen?

-Sisco.

-I, cap o­n vols tirar: a dreta o esquerra?

-Home, no vull ser pedant, però soc un erudit del pensament “socialisto”, i tinc familiars que m’avalen aquesta “afició”.

-Molt bé, a vore, tu, a què estàs dispossat?

-La meua il.lusió és ser Alcalde de la meua ciutat uns quans anys i després anarme’n d’assessor o de diputat sense que ningú em controle fins jubilar-me.

-Bé, a vore, començen l’anàlisi…, detalla’m el teu trage.

-El trage polític que puc oferir, sempre amb el seu “pin” per a l’ocassió, és el seguent: jaqueta socialdemòcrata estampada amb motius de progrés “decimonònic” marca Bernstein. Camisa socioliberal amb ratlles “igualitàries” i “progressistes” marca Condorcet. Corbata ben al centre, estampada amb “moderats” motius ecologistes, marca Rousseau. Pantalons de talla anglesa, laboristes, amb butxaques econòmiques que recullguen la lliure empresa i l'intervencionisme selectiu de l'estat, marca Marx&Engels. Sabates negres anarcosindicalistes preparades per a córrer eixos camins de justícia davant l'abús de l'empresari explotador, marca Rocker. Per finalitzar, mitjonets blaus estampats a l'europea amb les estrelletes pertinents, marca Gasset.

-Home! Però si t’has deixat el més important: els calçotets!

-Però, si els calçotets no es veuen!

-Justament per aixó és la peça més important! Hi ha que tenir en compte que, per arribar a jubilar-te en política, és necessari, tant en dretes com esquerres, ensenyar de tant en tant els calçotets (i aixó es fa en privat). Si un és perspicaç i aconseguix mantenir-los nets, la “cosa” sempre anirà avant. Però si sel’s embruta…ja t’has cagat!… ja s’ha acabat!

Mira’m a mi, no he volgut continuar de polític perquè des de la meua empresa dirigisc el “ganao” i li trac més “partit”…, soc poderós, soc immune!

-Fotre! encara hi han de més ganduls que jo! Però, collons! Mai no t’han “pillat” amb els calçotets cagats?

-Tot te un preu! I jo tinc molts diners i moltes amistats de pès gràcies a aquesta condició social.

– Caram! a tu et llaven els calçotets tacats de merda també en privat! Quina sort! He vingut al lloc escaient, així doncs, assessora’m quína classe de calçotets tinc que portar…, açò m’agrada!

-Be, evidentment deuen ser blancs com la neu i marca Barrabás!

-Barrabás? Quín “pensador” és eixe?

-No, home! era un lladre consolidat que el poble jutjà innocent, però, ja saps! de tant en tant!…, i ara, continuem, si fores Alacalde, què faries?

-Bò, jo eixiria al carrer tots els dies a tocar l'esqueneta a tots els veïns “torejant” a aquells que venen a reprendre’m, m’acompanyaria d'una “llibreteta” i un “llapiset” o­n anotar totes les seues “particulars” queixes, encara que a la nit les tirara a la paperera. Esmorçaria “porreta” amb els meus companys i així, entre copes i puros, impregnar-me de saviesa en maquinació orgànica a través del “clarivident” fum polític que eixira de boca de tan il.lustres estrategues de la fontaneria política.. També tindria com a precepte la “diná” al restaurant cada vegada que es presente un “personatge empresarial” o “polítics executors de subvencions” i així, entre l'arròs, les gambes i el cava, tancar eixa negociació per a bé de la ciutadania. Així veig jo l’eficacia en la gestió política…, per suposat, sense tenir cap mirament respecte de les despeses de l'àpat, que això ho paguen els ciutadans i la causa està ben justificada.

-M’has deixat bocabadat! Molt be! Tu pot ser un bon polític!

-L’únic problema que tindria és amb el discurs, mel’s han d’escriure tots perquè jo no tinc ni puta idea i, a més a més, no sé en quína de les dues llengues convindria més vehicular la peroració, em pots assessorar?

-Bé, com vaig a recomanar-te, t’aconsellaré sobre l’art de la declamació: el discurs no mai deu ser radical, o siga, no es deu parlar “tot el rato” en valencià ni, per suposat, referir-se en cap moment amb el terme “País Valencià”, aixó no és gens aconsellable, doncs pot llevar vots. El valencià sols pot utilitzar-se exclusivament al començament i acabament de l'al.locució, en el teu cas versaria d'aquesta manera: “Bona vesprada, estimada ciutadania! frente a la política de escaparate que esta promoviendo la derecha”… por eso, ¡vamos a ganar estas elecciones en esta Comunidad! Anem a guanyar estes eleccions!”

Aquesta observació deu tenir-se molt en compte, doncs, si tot es fa íntegrament en valencià, es corre el perill que l'electorat de “centre”, o siga, l'àmple sector “moderat” de la ciutadania que lluita contra els “excéssos” del valencià, vaja i bote la corda que no convé.

-Però, si això és el que fa la dreta!!

-Clar! per aquesta raó heu de disputar-vos aquest sector. Heu d’imitar-los, encara que vaja en contra d’algún que altre vetust “principi”. Avui, en aquesta societat moderna, sempre s’imita a qui té èxit encara que siga un soca… els resultats són els resultats… les estadístiques són les estadístiques, amic… oblideu-se de les ideologies!!… a mí m’interesa que tots vosaltres, uns i altres, actueu en conseqüència, que per això us finançe!

-Vosté és un vertader mestre!

-Nosaltres, amic, sempre tenim el deure de preguntar-nos íntimament: o­n no pujaré? Així, qualsevol escala es bona sempre que ens ajude escalar el cim que pretenem. Jo, en la meua empresa, tinc accés a escales de tot tipus i colors per a tot artista «Xikiliquatre» que vullga servir els meus interessos (necessàri per aconseguir la seua ambició personal): rojes, blaves, verdes, rojes i negres, grogues i rojes amb la plataforma blaveta…, ara que, les millors (i les més costoses), siguen del color que siguen, son les plegables per la seua versatilitat: pots arribar fins el súmmum de la política amb les ventajes que açò comporta, doncs, havent conegut als “homologadors” d’escales, un te la facilitat de, en qualsevol moment delicat, tancar la “paraeta” sense fer espectacle, car, al maletero del qualsevol auto, per llarga que siga, un la pot portar amagada i “escampar la boira” ràpidament cap a llocs o­n es puga estar tranquilament tombat al sol lluïnt els “Barrabás”. Tu eres un bon candidat a aconseguir-ho.

-Genial! però, escolte, sols una pregunta: què passa amb els polítics ìntegres d’honestedat ideològica? doncs, de cada vegada se’n veuen menys pels partits.

-I tant! ja m’encarrege jo de, si desdenyen les meues escales, si no volen combregar amb el consens que jo els oferisca, fer-los la vida impossible… Tinc comprats tots els diaris, periòdics i emissòres de ràdio per foragitar-los! A vore que s’hauràn pensat aquestos! Al carrer!. Si no fos així, em buscarien la ruina!…Ens ha fotut!!

-No s’altere, home!, però…, i el poble?

-Ja ho deia Horaci: les persones son enganyades per l’aparença del bé, el poble, a la fi, dessitja ser enganyat!

-Ara si que em deixa vosté amb la consciència més tranquila, així doncs… Que siga enganyat!!

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS