Jordi Sànchez podría ser lehendakari pero no president de la Generalitat (cast/cat)

Publicidad

La decisión del juez Pablo Llarena de no dejar asistir Jordi Sànchez al pleno de investidura -que se tenía que hacer lunes y que finalmente se ha aplazado- era previsible pero no por eso deja de ser grave. Los abogados que llevan su defensa estudian si presentan una denuncia por prevaricación contra el juez, pero antes presentarán un recurso al Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo para intentar garantizar la investidura. Una vez más, la interlocutoria que fundamenta la decisión del magistrado del Supremo español es un alegato político contra unas ideas, cosa que tendría que escandalizar cualquier demócrata, al margen de sí es independentista o no. Llarena vuelve a confirmar, sin espeluznarse, que Sànchez y, por extensión, el resto de dirigentes políticos encarcelados son presos políticos. Un concepto que algunos todavía continúan negando, pero que Llarena confirma en la interlocutoria. Una de las causas para negar la puesta en libertad de Sànchez es ‘la existencia de un contexto político en el cual hay sectores que todavía defienden explícitamente que se tiene que conseguir la independencia de Cataluña de manera inmediata’.

Esta vez, el acto de Llarena hace una nueva aportación que demuestra como valora la justicia española el conflicto catalán respecto del vasco. La defensa de Sànchez había presentado como antecedente el caso de Juan Carlos Yoldi, que, a pesar de estar encarcelado acusado de ser miembro de ETA y por tenencia de armas, obtuvo permiso penitenciario para asistir al pleno de investidura del parlamento vasco y presentar la candidatura a lehendakari. A pesar de admitir coincidencias entre ambos casos, Llarena dice que el hecho que Yoldi presentara su candidatura ‘no implicaba potenciar o reiterar’ los delitos por los cuales estaba acusado, a pesar del altavoz político que representó para la causa que defendía hacer el discurso en el parlamento vasco. En cambio, la presencia de Jordi Sànchez en la cámara catalana sí que comportaría un riesgo de reiteración del delito del cual lo acusan y, además, añade, trasladarlo no sería seguro por la capacidad del ex-presidente del ANC de ‘desbordar’ la fuerza del estado.

La conclusión de esta argumentación del juez es que la justicia española ignora deliberadamente el carácter pacífico y democrático no únicamente de Jordi Sànchez, sino del conjunto del movimiento independentista catalán. De hecho, Llarena contruye un relato para demostrar lo contrario, insiste en su carácter violento y hace una lista exhaustiva de todos los agentes de la Guardia Civil y de la policía española heridos el 1-O para demostrar que la violencia la protagonizaron los votantes. Y no enumera ninguno de los ciudadanos heridos por la actuación de los cuerpos y fuerzas de seguridad del estado. El objetivo de Llarena continúa siendo demostrar que hubo una violencia que fue inexistente pero sin la cual no podrá acusar a Sànchez, ni a ningún otro de los dirigentes independentistas encarcelados, del delito de rebelión. Por eso ha declarado ‘compleja’ la causa y ha alargado un año más la instrucción, porque para deformar la realidad necesita tiempo.

 


 

Jordi Sànchez pot ser lehendakari però no president

La decisió del jutge Pablo Llarena de no deixar assistir Jordi Sànchez al ple d’investidura -que s’havia de fer dilluns i que finalment s’ha ajornat- era previsible però no per això deixa de ser greu. Els advocats que porten la seva defensa estudien si presenten una denúncia per prevaricació contra el jutge, però abans presentaran un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per mirar de garantir la investidura. Una vegada més, la interlocutòria que fonamenta la decisió del magistrat del Suprem espanyol és un al·legat polític contra unes idees, cosa que hauria d’escandalitzar qualsevol demòcrata, al marge de si és independentista o no. Llarena torna a confirmar, sense esborronar-se, que Sànchez i, per extensió, la resta de dirigents polítics empresonats són presos polítics. Un concepte que alguns encara continuen negant, però que Llarena confirma en la interlocutòria. Una de les causes per a negar la posada llibertat de Sànchez és ‘l’existència d’un context polític en el qual hi ha sectors que encara defensen explícitament que s’ha d’aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata’.

Aquesta vegada, l’acte de Llarena fa una nova aportació que demostra com valora la justícia espanyola el conflicte català respecte del basc. La defensa de Sànchez havia presentat com antecedent el cas de Juan Carlos Yoldi, que, tot i estar empresonat acusat de ser membre d’ETA i per tinença d’armes, va obtenir permís penitenciari per a assistir al ple d’investidura del parlament basc i presentar-hi la candidatura a lehendakari. Tot i admetre coincidències entre ambdós casos, Llarena diu que el fet que Yoldi presentés la seva candidatura ‘no implicava potenciar o reiterar’ els delictes pels quals estava acusat, tot i l’altaveu polític que va representar per a la causa que defensava fer el discurs al parlament basc. En canvi, la presència de Jordi Sànchez a la cambra catalana sí que comportaria un risc de reiteració del delicte del qual l’acusen i, a més, afegeix, traslladar-lo no seria segur per la capacitat de l’ex-president de l’ANC de ‘desbordar’ la força de l’estat.

La conclusió d’aquesta argumentació del jutge és que la justícia espanyola ignora deliberadament el caràcter pacífic i democràtic no únicament de Jordi Sànchez, sinó del conjunt del moviment independentista català. De fet, Llarena fa un relat per a demostrar el contrari, insisteix en el seu caràcter violent i fa una llista exhaustiva de tots els agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola ferits l’1-O per a demostrar que la violència la van protagonitzar els votants. I no enumera cap dels ciutadans ferits per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’estat. L’objectiu de Llarena continua essent mirar de demostrar que hi va haver una violència que va ser inexistent però sense la qual no podrà acusar Sànchez, ni cap altre dels dirigents independentistes empresonats, del delicte de rebel·lió. Per això ha declarat ‘complexa’ la causa i ha allargat un any més la instrucció, perquè per deformar la realitat necessita temps.

 

Enlace con el artículo

 

 

 

 

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More