Irrumpe en la gran pantalla ‘Idrissa, crónica de una muerte cualquiera’, el nuevo largometraje de Metromuster

Publicidad

La productora independiente artífice del documental Ciutat Morta  inicia el proceso de presentación de su nuevo trabajo con la publicación en la Directa  del tráiler, degustación de un filme que interpela la conciencia de las espectadoras a partir de la historia de Idrissa Diallo, joven de 21 años muerto en el CIE de Barcelona la Noche de Reyes del año 2012

Una barcaza atravesando un caudaloso río africano. Así es como comienza el tráiler de Idrissa, crónica de una muerte cualquiera y es como podría haber arrancado el proceso migratorio de Idrissa Diallo, un joven guineano que -como tantos otros- decidió emprender un viaje a Europa que nunca más pudo deshacer por su propio pie.

El nuevo largometraje de no ficción de la cooperativa audiovisual Metromuster llega a la gran pantalla de la mano de Xavier Artigas y Xapo Ortega, directores del exitoso documental Ciutat Morta , que sacudió la actualidad política catalana y recogió más de una docena de galardones en festivales internacionales mostrando los claroscuros del llamado caso 4F.

En esta ocasión, la productora ha contado con la experiencia de la compañía Polar Star Films, el apoyo de Cerramos los CIE, el centro para la defensa de los derechos humanos IRIDIA  y la Directa , y la colaboración de Televisió de Catalunya y el Instituto Catalán de Empresas Culturales, entre otros, para hacer realidad un reto que comenzó a andar en 2013.

Durante estos cinco años, el proyecto se ha ido transformando a medida que la investigación periodística sobre las circunstancias de la muerte de Idrissa y el hallazgo de sus restos iba revelando nuevos datos. A pesar de que el poder judicial desestimó el caso y las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado han bloqueado el acceso al expediente policial, el equipo de filmación pudo localizar la familia Diallo y demostrar que las autoridades españolas nunca informaron a la familia de la muerte -contraveniendo sus obligaciones legales- mientras ordenaban el entierro del cuerpo en un nicho anónimo del cementerio de Montjuïc.

Contando con la inestimable colaboración de Yakoubi -hermano de Idrissa- y la complicidad de todo su pueblo natal, finalmente se logró repatriar los restos mortales para darles sepultura en su tierra de origen. Todo ello, con el impulso de la movilización social, que ha acompañado todo este proceso motivado por la necesidad de evidenciar y contribuir a cerrar parte de las heridas causadas por los múltiples mecanismos coercitivos del sistema europeo de control migratorio.

Construir cine de reparación

El documental, que tiene una duración de 94 minutos, se ha construido a partir del guión escrito por Laia Manresa y está inmerso en la tradición del cine político, combinando un estilo de narración directa con los elementos de un road movie y el estructura de un thriller . El sonido juega un papel esencial y es fruto de la tarea llevada a cabo por Juan Segura, que ha contado con la colaboración del dúo Filastine -formado por el compositor Grey Filastine y la vocalista Nueva Ruth- creadores de la banda sonora. La ficha técnica se completa con la participación de Pablo Gil al montaje, Lucía Venero la dirección de fotografía, y Marieke van den Bersselaar y Carlos Brugueras acompañando la pareja de directores en la producción.

El estreno oficial de la obra será el 12 de noviembre en el Festival de Cine Europeo de Sevilla, donde entrará en concurso dentro de la sección oficial, algo anómalo en un certamen de cine de ficción como este. Según Xavier Artigas esto demuestra que las organizadoras han hecho «una apuesta por darle la misma categoría que el resto de producciones». Tres días después, los Cines Aribau acogerán el 15 de noviembre un pase para las personas que participaron en el micromecenazgo para financiar la repatriación del cuerpo de Idrissa, en lo que será el preámbulo de un calendario lleno de citas se harán públicas próximamente .

Artigas concluye asegurando que ésta es «una apuesta cinematográfica que permite pasar del cine de denuncia al que queremos llamar cine de reparación , aquel que toma partido y se quiere responsable». Al fin y al cabo, como ellos mismos aseguran, Idrissa, crónica de una muerte cualquiera es «un ejercicio de memoria. Lo más cerca que hemos podido llegar para hacer justicia ante la enésima víctima del racismo institucional europeo «. Apagadas las luces y las cámaras, ahora sigue la acción.


(català)

Irromp a la gran pantalla ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, el nou llargmetratge de Metromuster

La productora independent artífex del documental Ciutat Morta inicia el procés de presentació del seu nou treball amb la publicació a la Directa del tràiler, tastet d’un film que interpel·la la consciència de les espectadores a partir de la història d’Idrissa Diallo, jove de 21 anys mort al CIE de Barcelona la Nit de Reis de l’any 2012

Una barcassa travessant un cabalós riu africà. Així és com comença el tràiler de Idrissa, crònica d’una mort qualsevol i és com podria haver arrencat el procés migratori d’Idrissa Diallo, un jove guineà que –com tants altres– va decidir emprendre un viatge a Europa que mai més va poder desfer pel seu propi peu.

El nou llargmetratge de no-ficció de la cooperativa audiovisual Metromuster arriba a la gran pantalla de la mà de Xavier Artigas i Xapo Ortega, directors de l’exitós documental Ciutat Morta, que va sacsejar l’actualitat política catalana i va recollir més d’una dotzena de guardons en festivals internacionals mostrant els clarobscurs de l’anomenat cas 4F.

En aquesta ocasió, la productora ha comptat amb l’experiència de la companyia Polar Star Films, el suport de Tanquem els CIE, el centre per la defensa dels drets humans Irídia i la Directa, i la col·laboració de Televisió de Catalunya i l’Institut Català d’Empreses Culturals, entre d’altres, per fer realitat un repte que va començar a caminar el 2013.

Durant aquests cinc anys, el projecte s’ha anat transformant a mesura que la investigació periodística sobre les circumstàncies de la mort d’Idrissa i la troballa de les seves despulles anava revelant noves dades. Malgrat que el poder judicial va desestimar el cas i les forces i cossos de seguretat de l’Estat han bloquejat l’accés a l’expedient policial, l’equip de filmació va poder localitzar la família Diallo i demostrar que les autoritats espanyoles mai van informar la família de la mort –contravenint les seves obligacions legals– mentre ordenaven l’enterrament del cos en un nínxol anònim del cementiri de Montjuïc.

Comptant amb la inestimable col·laboració de Yakouba –germà d’Idrissa– i la complicitat de tot el seu poble natal, finalment es va aconseguir repatriar les restes mortals per donar-los sepultura a la seva terra d’origen. Tot això, amb l’impuls de la mobilització social, que ha acompanyat tot aquest procés motivat per la necessitat d’evidenciar i contribuir a tancar part de les ferides causades pels múltiples mecanismes coercitius del sistema europeu de control migratori.


Construir cinema de reparació

El documental, que té una duració de 94 minuts, s’ha construït a partir del guió escrit per Laia Manresa i està immers en la tradició del cinema polític, combinant un estil de narració directa amb els elements d’un road movie i l’estructura d’un thriller. El so juga un paper essencial i és fruit de la tasca duta a terme per Juan Segura, que ha comptat amb la col·laboració del duet Filastine –format pel compositor Grey Filastine i la vocalista Nova Ruth– creadors de la banda sonora. La fitxa tècnica es completa amb la participació de Pablo Gil al muntatge, Lucía Venero a la direcció de fotografia, i Marieke van den Bersselaar i Carles Brugueras acompanyant la parella de directors en la producció.

L’estrena oficial de l’obra serà el 12 de novembre al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, on entrarà en concurs dintre de la secció oficial, quelcom anòmal en un certamen de cinema de ficció

L’estrena oficial de l’obra serà el 12 de novembre al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, on entrarà en concurs dintre de la secció oficial, quelcom anòmal en un certamen de cinema de ficció com aquest. Segons Xavier Artigas això demostra que les organitzadores han fet “una aposta per donar-li la mateixa categoria que a la resta de produccions”. Tres dies després, els Cinemes Aribau acolliran el 15 de novembre un passi per les persones que van participar en el micromecenatge per finançar la repatriació del cos d’Idrissa, en el que serà el preàmbul d’un calendari ple de cites es faran públiques pròximament.

Artigas conclou assegurant que aquesta és “una aposta cinematogràfica que permet passar del cinema de denúncia al que volem anomenar cinema de reparació, aquell que pren partit i es vol responsable”. Al cap i a la fi, com ells mateixos asseguren, Idrissa, crònica d’una mort qualsevol és “un exercici de memòria. El més a prop que hem pogut arribar per fer justícia davant l’enèsima víctima del racisme institucional europeu”. Apagades les llums i les càmeres, ara continua l’acció.

Irromp a la gran pantalla ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, el nou llargmetratge de Metromuster

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More