Infrapolítica

Publicidad

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Polítics caiguts
seuen amb bàcul de foc
a les càtedres dels estats,
empudegant el món
amb soflames capitalistes…
fetes realitat.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Sota els peus del Lucífer
caigueren, postrats,
en plena foscor,
a les golfes d’un Parlament
on maquinar és secret d’estat,
la connivència esdevé democràcia,
el complot transformat llei,
els crims generen progrés
i la indecència és justícia.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Una polseguera mediàtica global
propaga confusió a l’enteniment,
plaga d’ignomínies que tapen realitats.
Ningú no veu fora d’aquesta
illuminati tenebrosa,
gresol del Satanàs.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Milions d’innocents moren
deixant-los morir, mentre,
els líders del sinistre,
orfes de cor i d’ànima,
anuncien a les tribunes de l’avern
embargaments i bloquejos
a pobles i pobladors
que repudien pactar
amb estos dimonis.
Pactar un món d’explotació i de negoci.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Rates i serps amb trage i corbata
juramenten al temple de les corporacions
els seus compromisos,
avalats per fusells i bombes,
en este imperi del mal.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Cada hora, cada minut, cada instant,
creix la misèria, mor naturalesa.
Milers de milions de pobres
clamen misericòrdia a un cel negre,
infectat, corromput, putrefacte,
que els respon amb verb de miasma:
Haveu sigut oferts en holocaust!

Darrere la veu, els pocs milionaris,
forniquen amb els drets humans…
tot rient.

Els dies s’han aturat,
vivim tenebra perenne.

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More