«Fue una actuación reprobable, pero no sabemos quién lo hizo»

Publicidad

Ninguna investigación interna de los Mossos, ninguna diligencia de investigación instada por la Fiscalía. Estas son las causas por las que se ha llegado a juicio sin un informe pericial que demostrara la autoría individual de las graves lesiones sufridas por los tres jóvenes del caso Cuatro Rosas. Fueron golpeados y detenidos la noche del 28 de mayo en la calle de Rosés, después de una de las manifestaciones contra el desalojo de Can Vies. Un vídeo que grabó un vecino con su teléfono móvil es una de las pruebas principales de la causa. En las imágenes se aprecia con nitidez como uno de los antidisturbios arrincona un joven contra una persiana, y cuando éste se agacha y se protege la cabeza con los brazos, le propina tres porrazos directamente en la cabeza. La actuación es contraria a los protocolos de actuación policial,

Este jueves por la mañana se ha celebrado la tercera y última sesión del juicio, donde el fiscal del caso, siguiendo los pasos del ex fiscal en Jefe de Cataluña Ana Maria Magaldi Paternostro, que en el año 2016 ordenó que el ministerio público no presentara acusación en la causa, reconoció que la actuación fue «reprobable», pero que desgraciadamente «no se ha podido acreditar la autoría individual de los hechos, no sabemos quién lo hizo». La hermana del ex fiscal, María José Magaldi Paternostro, que será la encargada de redactar la sentencia, resoplaba y gesticulaba negativamente con la cabeza cuando la abogada de una de las víctimas, Anaïs Franquesa, hacía preguntas a la médico forense. Tampoco ha mostrado apariencia de neutralidad cuando hablaba el abogado Eduardo Cáliz, representante de la acusación de los otros dos jóvenes.

El defensor de los mossos ha excusado con la inexistencia de un protocolo para personas con síndrome de tourette (como uno de los jóvenes agredidos) pero hay un documento que hace referencia a la web de interior desde 2014

La defensa de los policías iba a cargo de Josep Lluís Florensa, ningún penal de los servicios jurídicos del Departamento de Interior de la Generalitat -vale con dinero público-, quien ha excusado con la inexistencia de ningún protocolo de actuación de los Mossos de Esquadra en relación a las personas que sufren el síndrome de Tourette, como es el caso de Joan Pujades, uno de los que sufrió mayores lesiones en aquel incidente, con fractura de la nariz y lesiones secundarias en otros puntos de la cara. La médico forense ha dejado claro que las personas que sufren el síndrome gesticulan efusivamente y se expresan verbalmente con gritos «que pueden parecer ofensivos pero son involuntarios». La inexistencia de protocolo queda en entredicho al propio web de Interior, donde hay colgado un documento con fecha de 2014 y sello de la Dirección General de Policía donde se hace referencia a la existencia de una «Guía para la asistencia a personas con el Síndrome de Tourette».

Durante la parte final de la vista oral, Anaïs Franquesa y Eduardo Cáliz han retirado la acusación contra dos de los antidisturbios, que han acreditado que viajaban en un segundo furgón policial y no participaron de la carga. Para los otros cinco han mantenido la petición de prisión por los presuntos delitos de lesiones y contra la integridad moral. El letrado Florensa ha dirigido al tribunal, indicándoles que deberían redactar «una sentencia de autoría», es decir, que no basta con demostrar que las agresiones se produjeron y qué agentes integraban el operativo, sino que es necesario determinar la autoría individual de cada uno de los golpes de porra. El juicio ha quedado visto para sentencia, que se debería conocer en las próximas semanas.


«Va ser una actuació reprovable, però no sabem qui ho va fer»

Mossos d’Esquadra i Fiscalia fonamenten la petició d’absolució pels antiavalots del cas Quatre Roses –en el marc del desallotjament de Can Vies– en el fet que no es pot demostrar l’autoria individual dels cops de porra al cap als denunciants
Concentració de suport als ara denunciants, quan van ser jutjats, el maig de 2016. Van ser condemnats a penes inferiors als dos anys de presó

Cap investigació interna dels Mossos d’Esquadra, cap diligència d’investigació instada per la Fiscalia. Aquestes són les causes per les quals s’ha arribat a judici sense un informe pericial que demostrés l’autoria individual de les greus lesions patides pels tres joves del cas Quatre Roses. Van ser apallissats i detinguts la nit del 28 de maig al carrer de Rosés, després d’una de les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies. Un vídeo que va gravar un veí amb el seu telèfon mòbil és una de les proves principals de la causa. A les imatges s’aprecia amb nitidesa com un dels antiavalots arracona un jove contra una persiana, i quan aquest s’ajup i es protegeix el cap amb els braços, li propina tres cops de porra directament al cap. L’actuació és contrària als protocols d’actuació policial, que prohibeixen explícitament donar cops a la part superior del cos i en especial al cap.

Aquest dijous al matí s’ha celebrat la tercera i última sessió del judici, on el fiscal del cas, seguint les passes de l’ex fiscal en Cap de Catalunya Ana Maria Magaldi Paternostro, que l’any 2016 va ordenar que el ministeri públic no presentés acusació a la causa, ha reconegut que l’actuació va ser «reprovable», però que malauradament «no s’ha pogut acreditar l’autoria individual dels fets, no sabem qui ho va fer». La germana de l’exfiscal, María José Magaldi Paternostro, que serà l’encarregada de redactar la sentència, esbufegava i gesticulava negativament amb el cap quan l’advocada d’una de les víctimes, Anaïs Franquesa, feia preguntes a la metge forense. Tampoc ha mostrat aparença de neutralitat quan parlava l’advocat Eduardo Cáliz, representant de l’acusació dels altres dos joves.

El defensor dels mossos s’ha excusat amb la inexistència d’un protocol per a persones amb sindrome de tourette (com un dels joves agredits) però hi ha un document que hi fa referència al web d’interior des del 2014

La defensa dels policies anava a càrrec de Josep Lluís Florensa, cap penal dels serveis jurídics del Departament d’Interior de la Generalitat –pagat amb diners públics–, qui s’ha excusat amb la inexistència de cap protocol d’actuació dels Mossos d’Esquadra en relació a les persones que pateixen la síndrome de Tourette, com és el cas de Joan Pujades, un dels que va patir majors lesions en aquell incident, amb fractura del nas i lesions secundàries en altres punts de la cara. La metge forense ha deixat clar que les persones que pateixen la síndrome gesticulen efusivament i s’expressen verbalment amb crits «que poden semblar ofensius però són involuntaris». La inexistència de cap protocol queda en entredit al propi web d’Interior, on hi ha penjat un document amb data de 2014 i segell de la Direcció General de Policia on es fa referència a l’existència d’una «Guia per a l’assistència a persones amb la Síndrome de Tourette».

Durant la part final de la vista oral, Anaïs Franquesa i Eduardo Cáliz han retirat l’acusació contra dos dels antiavalots, que han acreditat que viatjaven en un segon furgó policial i no van participar de la càrrega. Pels altres cinc han mantingut la petició de presó pels presumptes delictes de lesions i contra la integritat moral. El lletrat Florensa s’ha dirigit al tribunal, indicant-los que haurien de redactar «una sentència d’autoria», és a dir, que no n’hi ha prou amb demostrar que les agressions es van produir i quins agents integraven l’operatiu, sinó que és necessari determinar l’autoria individual de cadascun dels cops de porra. El judici ha quedat vist per a sentència, que s’hauria de conèixer durant les properes setmanes.

https://directa.cat/actualitat/va-ser-una-actuacio-reprovable-pero-no-sabem-qui-va-fer

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More