França: El ’No’ pot i deu guanyar

Estem a la recta final abans del 29 de maig i la disputa s’anuncia molt apretada. Els sondejos, que només donen indicacions, posen de manifest que les intencions de vot donen un 50% al ’Sí’ i un 50% al ’No’. El ’No’ ha guanyat ja una primera batalla: marcar la campanya per l’esquerra, per la qüestió social. És el resultat de totes les lluites socials que el país ha conegut des de fa uns anys. A les últimes setmanes les mobilitzacions socials, com la del 10 de març o la del 16 de maig, han fet, cada volta, pujar el ’No’. Aquest ’No’ expressa el rebuig de les polítiques neoliberals efectuades des de fa vint anys. Per tant el que està en joc és d’enorme importància, en primer lloc per a les classes dominants.

El ’Sí’ significa un retrocés social per 50 anys

Significa no només la continuïtat de les polítiques dutes fins ara, sinó fins i tot els seu agreujament. En la universalització capitalista actual, els grans grups financers i industrials europeus deuen de ser cada vegada més competitius. Deuen, per a fer front a l’imperialisme nordamericà i a les potències capitalistes xineses i assiàtiques, augmentar llurs beneficis fent trontollar una série de drets i de conquestes socials. Com ha ja mostrat la política aplicada a les cimeres de Barcelona i de Lisboa, amb el suport de Chirac i Jospin, cal desreglamentar més el mercat laboral, privatitzar els sectors públics, atacar la Seguretat Social, debilitar els drets de la gent aturada. Fins i tot volen poder fer-nos treballar més de 65 hores! Si el ’Sí’ guanya, significa donar llum verda a les classes dominants i als Governs per a nous atacs contra el món del treball i el poble. En conseqüència, cal fer tot el possible per a que el ’Sí’ guanye el 29 de maig!!

El ’No’ guanyador és l’esperança del canvi

Se’ns diu que si guanya el ’No’ és el caos, és la crisi. Però la crisi ja està ací, per a millons de persones aturades, assalariades i pobres, víctimes del neoliberalisme. Per contra, si el ’No’ guanya, significarà una enorme victòria moral per al poble, pot ser un estímul per a les lluites, i principalment per a dir ’No’ a Chirac i a la seua política. Si Chirac, gran portaestendard del ’Sí’, perd, caldrà que se’n vaja! Però hi haurà també un gran canvi a Europa. El no del 29 de maig a França serà contagiós, als Països Baixos, a Dinamarca. És la possibilitat per al poble de la UE de fer irrupció sobre l’escena democràtica i social, d’aturar el procés de construcció neoliberal, d’exigir una nova discussió sobre el fons, d’obrir un «procés constituent», per una nova Europa al servei dels pobles i de la gent treballadora. I això amb la participació de milions de ciutadans de tota Europa, no amb un grupet d’experts neoliberals. En aquesta nova situació, el mon del treball, la gent assalariada, els seus sindicats i associacions deuran de posar en marxa un pla de mesures d’urgència socials i democràtiques en ruptura amb el capitalisme neoliberal:

– Que acabe amb els acomiadaments col.lectius i garantesca un treball estable, en particular aprovant una llei d’interdicció dels acomiadaments per aquelles empreses que obtenen beneficis.

– Que organitze una harmonització dels drets socials i democràtics per dalt, prenent el millor de tot el que s’ha conquerit en cada país.

– Que vaja cap a un Smic europeu

– Que desfaça totes les privatitzacions que s’han fet quests darrers vint anys i rellance els serveis públiccs en el marc d’uns grans serveis públics europeus.

– Que repartesca les riqueses atcant la lògica del benefici capitalista per a satisfer les necessitats socials.

Heus ací les primeres propostes per a canviar de veritat!!

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS