Experts constaten un preocupant agreujament dels casos de tortura

Experts constaten un preocupant agreujament dels casos de tortura &nbsp &nbsp

L’informe «Privació de llibertat i drets humans», presentat a Barcelona, constata que la tortura a l’Estat espanyol és una pràctica generalitzada en tots els cossos policials, i les dades dels cinc últims anys mostren que han augmentat les denúncies; mentrestant, els torturadors continuen gaudint d’impunitat. L’informe detalla que els Països Catalans és l’indret de l’Estat o­n s’han presentat més denúncies: 227 davant de les 720 totals el 2007.

Aquest empitjorament de la situació s’explica per culpa d’un marc jurídic amb zones fosques que emparen aquestes pràctiques. Així de contundents són les conclusions de l’informe, que ha elaborat un equip d’investigadors format per col·legis d’advocats, centres universitaris i organitzacions de defensa dels drets humans.

L’informe «Privació de llibertat i drets humans» s’ha presentat en el marc de les jornades que la Coordinadora estatal per a la Prevenció de la Tortura (CPT) organitza a Barcelona el 4, 5 i 6 de febrer. Aquesta coordinadora agrupa 40 col·lectius de defensa dels drets humans de l’Estat espanyol. Les dades de l’informe mostren que de les 610 denúncies en el conjunt de l’Estat l’any 2006 s’ha passat a les 720 de 2007. Els Països Catalans lideren el rànquing per territoris amb 227 denúncies.

Iñaki García, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’informe, assegura en declaracions a GARA que la situació és preocupant, sobretot quan hi ha una manca total de voluntat per part del Govern espanyol per implementar els mecanismes de prevenció de la tortura que recomanen les institucions internacionals.

Aquesta actitud governamental és la que impedeix modificar el que l’informe anomena «marc jurídic de la tortura», que no és més que el conjunt de lleis que deixen espais o­n els detinguts o empresonats pateixen situacions d’aïllament que faciliten la pràctica de la tortura. Aquests espais són la incomunicació sota la legislació antiterrorista i els règims policials i penitenciaris d’aïllament, o­n la solitud impedeix que hi hagi testimonis en casos de tortures o maltractaments als detinguts i presos.

Més enllà de l’anàlisi de la jurisdicció estatal, l’informe ha estudiat les denúncies presentades per tortures entre el 1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2006, i ha detectat uns col·lectius especialment vulnerables: els menors en centres d’internament, les persones estrangeres que es troben en centres de reclusió, les dones empresonades (que són especialment víctimes de tortures sexuals), els detinguts sota la Llei Antiterrorista -tant els arrestats pel conflicte basc com els denominats «terroristes islamistes», aquests últims especialment febles perquè no tenen organitzacions de suport- i els arrestats per motiu de dissidència política -inclou independentistes catalans, okupes i membres d’altres col·lectius antisistema, que pateixen els maltractaments sobretot en el moment de l’arrest.

Manca de voluntat política

A la taula d’inauguració de les jornades de Barcelona, els assistents van coincidir que la implementació de les mesures recomanades pels organismes internacionals per acabar amb la tortura depèn de la voluntat del Govern. Tots van lamentar, en aquest sentit, que aquesta voluntat és inexistent en el cas espanyol.

Lluïsa Domingo, presidenta de la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va explicar que hi ha hagut reunions de treball entre els ministeris de Justícia, Interior i Relacions Internacionals espanyols amb Amnistia Internacional, la CPT i el món acadèmic, però que cap ha servit encara per començar a engegar els mecanismes que el Govern espanyol va ratificar l’abril de 2006 per recomanació de la Comissió Europea.

En nom d’Amnistia Internacional, el director de la secció espanyola, Esteban Beltran, va lamentar que hi ha una impunitat efectiva en la pràctica de la tortura perquè existeix un problema d’origen: no es vol reconèixer que aquesta pràctica va més enllà d’uns casos aïllats, i com a conseqüència no es pot resoldre el problema estructural de fons.

La decisió dels governs basc i català d’instal·lar vídeo-càmeres a les comissàries ha suscitat diferents reaccions entre les organitzacions que participen en les jornades. D’una banda, el director d’Amnistia Internacional considera que són una bona eina per a combatre la tortura si s’implementen segons les recomanacions internacionals, encara que reconeix que no acaben amb la problemàtica.

D’altra banda, Jorge del Cura, en nom de la CPT, es mostra molt més escèptic amb l’ús de càmeres en les comissàries. Considera que l’única cosa que aconsegueixen és canviar el lloc o­n es produïxen les agressions, i alerta que l’objectiu de la seva instal·lació és fer creure a la població que el govern vol acabar amb la tortura.

El discurs mediàtic

L’informe posa l’accent en el tracte que dispensen els mitjans a les notícies sobre maltractaments enfront de les informacions sobre comissió de delictes, ja que considera que l’enfocament augmenta la sensació d’alarma social i la població demana més mà dura contra els detinguts.

Però hi ha una excepció, recull l’informe: el periòdic GARA es diferencia de la resta de mitjans perquè, segons apunta Iñaki Rivera, «sempre ha fet especial atenció a les denúncies de tortures».

Un tracte adequat per part dels mitjans de comunicació a les notícies sobre tortures i maltractaments, juntament amb una legislació que la combati, una societat civil organitzada i investigacions independents i immediates de les denúncies han estat els punts de trobada dels participants en les jornades per a combatre una pràctica que els informes mostren que augmenta.

A les jornades també hi ha participat Theo Van Boven, ex relator de l’ONU per a la Tortura, que va resumir la situació apuntant que «les recomanacions de l’ONU a l’Estat espanyol contra la tortura no s’han implementat».

—-

Text del diari basc Gara, traduït i adaptat per la Fàbrica

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS