Esther Vivas: «La crisi ha de ser una oportunitat per trencar amb el capitalisme»

Publicidad

[Traducción al castellano]

La candidatura ve motivada per l’actual context de crisi?

D’alguna manera, sí. Enteníem que era necessari organitzar la resistència a través d’una candidatura a les eleccions europees, les primeres que es convoquen després de l’esclat de la crisi financera. Creiem que, per canviar el món, són tan importants les mobilitzacions i les lluites com tenir un referent polític creïble.

L’esquerra parlamentària ho ha deixat de ser?

L’anomenada esquerra, sigui a Catalunya, a l’Estat o a escala europea, ha esdevingut subalterna del socialliberalisme i no ofereix respostes adequades a les necessitats actuals. És contradictori apostar pels serveis públics i privatitzar Parcs i Jardins, declarar-se «ecologista de debò» i aprovar polítiques agressives al territori, o ordenar càrregues policials contra la dissidència, com està fent Iniciativa per Catalunya Verds. L’esquerra anticapitalista mai no serà un apèndix del socialliberalisme; al contrari: el nostre compromís polític és amb les lluites populars.

Històricament, els moviments socials han estat refractaris a la vida institucional. Com poden respondre davant una candidatura d’aquest tipus?

Volem traslladar-los que els perjudicis de l’actual model fan necessari una oferta electoral que representi les lluites populars. De la mateixa manera que a l’Argentina, arran del corralito, es va demostrar que, sense una resposta política a la crisi, tornarien els qui l’havien provocat.

Però ser en unes institucions de les quals s’ha criticat el seu caràcter antidemocràtic té sentit?

Nosaltres plantegem un canvi de paradigma perquè siguin diferents, ja que Europa s’ha construït sobre la base d’afavorir els interessos de mercat a través de nombrosos decrets i de lleis regressives. És a dir, si decidim participar-hi, no és tant per assolir un representant, sinó perquè es debati la necessitat que les institucions recullin les demandes dels moviments transformadors.

El Fòrum Social Mundial (FSM) va decidir potenciar les xarxes en lloc d’apostar per bastir un contrapoder polític, com és la idea d’Esquerra Anticapitalista. No és anar contra corrent?

Les dues coses són compatibles, i així s’ha demostrat a França, o­n el Nou Partit Anticapitalista (NPA), d’Olivier Besancenot, esdevé una corretja de transmissió directa de les lluites emancipadores en l’àmbit polític. Participa, està integrat i recull tot l’imaginari dels moviments contestataris, des de l’ecologisme, l’antimilitarisme, els drets dels immigrants, fins a les protestes contra la precarietat laboral o contra el tancament d’empreses. D’alguna manera, planteja superar la burocratització actual del sistema de partits per convertir la política en un altaveu de les demandes socials.

A l’Estat francès té pes gràcies a la fortalesa dels sindicats rupturistes. No trobes?

Segurament això explica la manca d’una esquerra anticapitalista forta a l’Estat espanyol. Allà, en canvi, la realitat social i el procés històric han fet que l’esquerra radical i l’NPA hagin arribat a un 17% en intenció de vot. A casa nostra, també hi ha molts sindicalistes compromesos amb la transformació social. El problema són les burocràcies internes i la manca de control de les bases sobre les estructures de poder, que també han traït les demandes dels treballadors. En aquest sentit, l’NPA demostra que un model d’organització democràctic, transparent i amb una altra cultura política és factible. La diferència amb la situació que es viu a l’Estat francès, però, no invalida la nostra candidatura, que té la voluntat d’arribar a amplis sectors de la ciutadania malgrat la manca de mitjans i els entrebancs per fer-ho.&nbsp &nbsp

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.

También podría gustarte

Los comentarios están cerrados.

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More