Entrevista amb Gerard Sala: “Després de 6 mesos l’alcalde no ha accedit a reunir-se amb nosaltres”

[Traducción al castellano]

Com cada 11 de setembre, el 2008 es feien les ofrenes florals al Roser (edifici emblemàtic de la ciutat de Lleida). El Gerard i altres persones feien sentir la seua protesta davant les comitives dels partits polítics responsables de la imminent conversió del Roser en un Parador Nacional explotat per l’Estat com a hotel de luxe.Tot just quan passava la comitiva del PSC -grup que governa a la Paeria-, un mosso va encarar-se al Gerard amb cops, puntades, amenaces i intents d’ofec -adduint que el jove volia agredir la comitiva- i posteriorment el detingué mentre carregaven contra la resta de persones. Ara s’enfronta a una pena d’entre 2 i 6 anys de presó per l’acusació de doble atemptat a l’autoritat.

Per quin motiu vos estàveu manifestant davant el Roser?

El Roser és un símbol pels lleidatans. És el nostre Fossar de les Moreres i representa la pèrdua de les llibertats dels catalans i la resistència de la ciutat davant l’exèrcit de Felip V, ara fa 302 anys. A més, ha estat sempre un espai al servei de la cultura local i obert a tothom. Però, des de fa quatre anys, els polítics han projectat convertir-lo en un Parador Nacional, un hotel de luxe. Molts lleidatans ens hi oposem, més de 2.500 persones ens hem adherit a la iniciativa Salvem el Roser, hi ha hagut manifestacions amb centenars de persones (i una de nacional amb més de 2.000) i cada Diada mostrem el nostre rebuig als responsables del projecte que, hipòcritament, també hi fan les seves ofrenes.

Quina és actualment la situació del procés judicial?
Ara em trobe a l’espera del judici, de moment no sabem la data. Els Mossos segueixen mantenint l’acusació de doble atemptat a l’autoritat cap a mi, argumentant que em van detenir perquè volia trencar el cordó policial i agredir l’alcalde i que vaig donar un cop de puny i una puntada a dos mossos. Per la nostra banda, l’Assemblea de Joves vam interposar una denúncia al mosso que em va agredir per la detenció il·legal, per les lesions i per coaccions, ja que aquest mateix mosso havia amenaçat, mesos abans, a membres de moviments socials i a mi mateix. En aquest mateix judici es resoldran aquests dues acusacions creuades.
Però no n’han tingut prou i ara fa 3 mesos 6 joves més i jo mateix hem estat acusats pels Mossos d’un delicte d’injúries (que pot comportar fins a 14 mesos de presó). Se’ns acusa d’injúries cap al mosso que em va agredir, relacionant-nos amb cartells que denuncien el que va passar a la Diada.

Com valores l’actuació de la Paeria davant la pressió dels Mossos d’Esquadra?
En el marc la campanya de solidaritat que es va activar s’han demanat explicacions i responsabilitats polítiques. Tanmateix, les respostes han estat ambivalents. Per una part, el delegat d’Interior a Ponent -responsable dels Mossos- ha reconegut que l’Assemblea de Joves podem tenir motius per sentir-nos pressionats però no ha deixat de posar-se de la banda del mosso agressor i defensa els seus comandaments, que signen uns atestats i unes acusacions que menteixen i que ens volen dur a la presó. També s’han demanat explicacions a la Paeria i després de 6 mesos l’alcalde no ha accedit a reunir-se i ha callat com un covard. Així i tot, el regidor que presidia la comitiva del PSC quan van passar els fets ha afirmat (i ho ha fet públic al seu bloc) que en cap moment va veure en la meua acció una intenció d’agredir-lo, ni una actitud violenta. Aquesta afirmació desmunta un dels arguments més punyents de l’acusació dels Mossos.

Creus que l’assetjament que has patit tu, com la resta de l’AJLL, és només perquè esteu en contra del projecte del Roser o té un abast més global?
Nosaltres la lectura política que fem de la repressió és clara. En tres anys d’Assemblea de Joves hem vist com la quantitat i el tipus de repressió que hem rebut ha anat augmentant any rere any: el primer foren sancions administratives, el segon any van ser judicis que ens provocaren detencions de 15 dies, i el darrer any ha estat més dur; amb la detenció, acusacions i una criminalització que mai havíem rebut. Han aprofitat clarament els fets de la Diada per augmentar la seua pressió al col·lectiu. Han criminalitzat la campanya de solidaritat i la denúncia d’injúries ha anat acompanyada d’una àmplia investigació a l’Assemblea de Joves, d’on s’han buscat dades internes, els telèfons personals, les nostres vinculacions amb altres entitats legals i amb la CAJEI, un dels joves l’acusen per sortir a la televisió fent declaracions com a portaveu i han fet un recull de desenes de fotografies de cartells de denúncia penjats arreu de la ciutat… Han trobat l’excusa i estan jugant les seues cartes. A més, a banda d’aquest cas, l’Assemblea de Joves ha rebut en 3 anys 8 judicis, una vintena de dies d’arrestos domiciliaris, multes per valor de 2.000 euros, etc. Estem rebent molt, però la canya que ens han donat ens ha refermat en les nostres conviccions i ens sentim més forts que mai.

La resposta solidària fora de Lleida i el Segrià ha estat l’esperada?
Aquest mes la campanya de suport ha activat la recollida de solidaritat i, en primer lloc, s’ha explicat el cas per Ponent, en actes organitzats per col·lectius d’aquí. Ara se n’està preparant també fora i aquesta és la intenció pels propers mesos. Ens ajuda molt poder explicar el que ens passa ja que també és una manera de poder explicar el conflicte del Roser, que és el que motiva aquesta repressió. Properament també es farà públic un manifest solidari d’entitats de Ponent i, en els propers mesos, tindran lloc més iniciatives en es quals esperem comptar amb encara més suports, que ens ajuden a tirar endavant.

En aquest sentit, quin paper creus que té la repressió dins l’estratègia política de l’Estat? Assoleix els seus objectius?
Nosaltres entenem que aquí Lleida s’ha fet efectiva aquella frase que diem tant de: "On hi ha lluita hi ha repressió". En el cas del Roser, han volgut demostrar-nos que el seu projecte és estratègicament important, un projecte estrella per al futur de la ciutat, i que no es volen aturar, peti qui peti. Però la resposta ha estat que els col·lectius socials de la ciutat coincidiren en treballar plegats i activar una lluita política en defensa del Roser que ha rebut molts suports. Després de la Diada del 2008, hem reactivat aquesta lluita amb una manifestació de 500 persones i amb més actes que vindran ara que s’acosta l’inici de les obres.

Què n’opines de la situació que es creà amb el Cesk Freixas a Figueres, en Jaume Soler a Terrassa, l’Alfonso (el xicot del kubotan)…?
Ells, i el Jona, i el Karim, i la Núria, i els 6 encausats de la CAJEI de l’acció al Banc d’Espanya, i els altres casos de repressió, ens demostren, primer, que arreu del país hi ha gent que lluita i també que, si es rasquen i van a per nosaltres, és que els pica. Ens esperen temps de qüestionament dels drets socials i laborals, i també de les nostres llibertats. Alhora, tot plegat ens indica que ara més que mai hem d’estar preparats per rebre i per afrontar políticament aquesta repressió i treballar-la en aquest sentit.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS