«En vindran d’orient i d’occident…»

«I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra…» (Mt 8, 11).

L’Esperit no està mai quiet. Sempre conspira en favor del pla de Déu. I es val de qualsevol persona de bona voluntat, encara que no sigui creient. I les seves empentes corresponen als moments de major necessitat.

Durant bona part dels segles XIX i XX, davant el drama de l’explotació social de la classe obrera, l’Esperit va bufar especialment. Primer van ser cristians: els socialistes anomenats «utòpics». Però la massa dels cristians i cristianes no va pas seguir aquest lideratge. Hi hagué excepcions: el papa Lleó XIII o el bisbe Ketteler, especialment. La massa del grup es quedà a casa i en la missa. Diuen que a Barcelona, per exemple, es van fer pregàries perquè el papa (Lleó XIII) es «convertís», ja que creien que s’havia «desviat».

Però per aquella època (finals del segle XIX), ja feia dècades que l’Esperit havia buscat una alternativa. Van ser els anarquistes i els comunistes. Així, tal com sona. I eren ateus, però l’Esperit no tenia manies. Anarquistes i comunistes van donar, durant més d’un segle, el testimoni de solidaritat, de lluita, d’esforç i d’abnegació més gran de la Història. Ningú no havia lluitat mai tant com ells, ningú no havia estimat mai els seus semblants (tots els treballadors del món) tant com ells. Van lluitar des del sindicats, des de les empreses, des del carrer, des de les presons. Molts d’ells van dedicar la vida a un ideal, i molts la van perdre.

L’egoisme, l’interès personal i familiar, és el que correspon a la natura humana. Tot altruisme, sobretot si és sistemàtic, ve de l’Esperit de Déu.

Desgraciadament, no tot va anar bé. Quan alguns van arribar al poder o a situacions de molta influència, en alguns països, van actuar en alguns aspectes de manera molt incorrecta, fins i tot criminal. I l’Esperit els va abandonar… Van acabar fracassant…

Però el testimoni que havien donat i han continuat donant els militants serà reconegut per la Història (encara que avui sembli que no ho sigui). I no sols per la Història. Molts cristians i cristianes, i gent que no ho són, tindran una sorpresa enorme quan arribin a la fase final del Regne de Déu i es trobin compactes rengleres d’anarquistes i comunistes en llocs de preferència.

S’ha complert la profecia de Crist: n’han vingut d’altres procedències i han passat al davant de molts suposadament «elegits», però que no han estat a l’altura de les circumstàncies.

Avui tenim un món en una situació crítica. Si els cristians i cristianes continuen desoint el buf de l’Esperit, continuarem tenint sorpreses.

Antoni Ferret

http://www.moviments.net/aferret

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS