El traslado a Cataluña acaba con ocho meses de doble castigo a los presos políticos catalanes (cast/cat)
El sobiranismo reivindica ante las prisiones de Lledoners y Puig de les Basses la libertad de los dirigentes encarcelados mientras el gobiernos catalán y español allanan el terreno para la reunión de lunes en la Moncloa.
Siguen encarcelados, pero son más cerca de casa. El traslado de los dirigentes independentistas procesados por rebelión a prisiones catalanas marca un punto de inflexión en medio de la excepcionalidad política que supone la judicialització del proceso. Cuando la semana que viene culmine el traslado de los tres presos políticos que todavía están en Madrid -Jordi Turull, Josep Rull y Joaquim Forn- se cerrará una primera etapa: la de más de ocho meses de privación de libertad a 700 kilómetros de Cataluña. El acercamiento marcará inevitablemente las coordenadas de la reunión que el presidente del gobierno español, Pedro Sánchez, y el presidente de la Generalitat, Quim Tuesta, mantendrán el próximo lunes a la Moncloa.
El sobiranisme continúa reivindicando que la libertad es la única salida justa para los dirigentes independentistas y que el acercamiento no supone nada más que el cumplimiento de la normativa penitenciaria. «El traslado no es ningún gesto político y no forma parte de ninguna negociación», se han afanado a aclarar tanto Tuesta como el presidente del Parlamento, Roger Torrent, en una declaración conjunta de los independentistas y los comunes para dejar claro que no descansarán hasta que todos los encarcelados queden en libertad.
Los dos máximos representantes institucionales de Cataluña y buena parte de los consellers del Govern de la Generalitat se han sumado a las protestas convocadas por el independentismo civil a las puertas de las prisiones de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), donde están Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez y Jordi Cuixart, y de Puig de les Basses (Figueres), donde están encarceladas Carme Forcadell y Dolors Bassa. La ANC y Òmnium ya han advertido que no dejarán de convocar movilizaciones hasta que los dirigentes queden en libertad como vienen haciendo en los últimos meses. El próximo sábado 14 de junio ya se ha convocado una gran manifestación unitaria en Barcelona.
Un clamor por la libertad
De momento, sin embargo, el mensaje se ha hecho sentir dentro y fuera de las prisiones. En las puertas, miles de personas se han concentrado en un clamor unánime por la libertad sin condiciones. A pesar del fuerte calor y de la rapidez de los acontecimientos, el independentismo ha clamado con potencia que quiere República y que no quiere continuar formando parte de un Estado que ha calificado de «totalitario» y «vengativo». Así lo han afirmado los líderes de la ANC, Òmnium y también las familias, y así se ha mostrado también a los presos, que han podido ver los alrededores de las prisiones teñidos de amarillo.
«La llave que abrirá la cerradura de las prisiones y el regreso de los exiliados será la República catalana», ha avisado la presidenta de la Asamblea, Elisensa Paluzié, en el acto organizado ante la prisión de Lledoners. Y en la misma línea, el vicepresidente de Òmnium, Marcel Mauri, ha sido contundente: «Exigimos al gobierno de Pedro Sánchez que inste a la Fiscalía a retirar todas las acusaciones a los presos y exiliados». En nombre de la ciudadanía, las entidades soberanistas han sido claras: «No os lloramos, os reivindicamos, y la lucha por vuestra libertad será la palanca de cambio de nuestra dignidad; el camino es irreversible».
El mensaje que el independentismo hace llegar a Pedro Sánchez a cinco días de la reunión en la cual se tendría que empezar a tejer el diálogo entre la Generalitat y la Moncloa es que de ninguna de las maneras se considerará el acercamiento de los presos como una concesión para afrontar el diálogo y la negociación. Lo que sí que intenta el gobierno del PSOE es abonar el terreno para evitar un clima hostil en la relación con Cataluña. En las últimas horas, la portavoz del Govern y consellera de la Presidencia, Elsa Artadi, ha mantenido contacto telemático con la ministra Meritxell Batet. El acercamiento de los presos una vez concluida acabada la instrucción, más allá de ajustarse a la ley, no deja de ser un gesto que relaja la dura política penitenciaria aplicada sobre unos dirigentes que no han sido ni juzgados ni condenados.
No es este el único movimiento de Sánchez. Consciente de que los votos de ERC y del PDECat son clave en el Congreso para aprobar, por ejemplo, la renovación de la cúpula de RTVE, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, y la vicepresidenta del gobierno español, Carmen Calvo, se han visto en la tesitura de tener que admitir públicamente que Sánchez escuchará «todo el que quiera decir» Torra en la reunión. Y esto incluye el referéndum por mucho que el ejecutivo español haya avanzado que no lo aceptará.
Llegar a la reunión sin renuncias
El presidente de la Generalitat quiere llegar al encuentro sin ninguna renuncia a su proyecto. Y, de hecho, este jueves el independentismo reiterará en el Parlamento su compromiso con lograr y culminar la independencia de Cataluña, tal como quedaba recogido en la declaración del 9-N suspendida por el Tribunal Constitucional, un objetivo que considera «legitimado» por los resultados del 1-O y de las elecciones del 21-D. La CUP ha marcado el paso para arrastrar a JxCat y ERC a hacer esta reafirmación con la votación de una moción a pesar de que los dos grupos presentaron enmiendas para eludir la referencia a la declaración suspendida. Finalmente, a pesar de las reticencias expresadas públicamente por los republicanos y ante el riesgo de malograr la imagen de unidad porque la CUP no estaba dispuesta a hacer concesiones, se han comprometido a votar a favor.
Ciudadanos y el PP ya hace días que utilizan la votación que se visualizará en la cámara catalana como munición para cargar contra Sánchez y señalar que mientras él «paga una hipoteca» por haber logrado la presidencia de España y pulsaba el independentismo, «no tiene retorno» porque ni siquiera se ha renunciado explícitamente a la unilateralidad.
El trasllat a Catalunya acaba amb vuit mesos de doble càstig als presos
El sobiranisme reivindica a Lledoners i Puig de les Basses la llibertat dels dirigents empresonats mentre els governs català i espanyol aplanen el terreny per a la reunió de dilluns a la Moncloa
Segueixen empresonats, però són més a prop de casa. El trasllat dels dirigents independentistes processats per rebel·lió a presons catalanes marca un punt d’inflexió enmig de l’excepcionalitat política que suposa la judicialització del procés. Quan la setmana que ve culmini el trasllat dels tres presos polítics que encara són a Madrid -Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es tancarà una primera etapa: la de més de vuit mesos de privació de llibertat a 700 kilòmetres de Catalunya. L’apropament marcarà inevitablement les coordenades de la reunió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, mantindran el pròxim dilluns a la Moncloa.
El sobiranisme continua reivindicant que la llibertat és l’única sortida justa per als dirigents independentistes i que l’apropament no suposa res més que el compliment de la normativa penitenciària. «El trasllat no és cap gest polític i no forma part de cap negociació», s’han afanyat a aclarir tant Torra com el president del Parlament, Roger Torrent, en una declaració conjunta dels independentistes i els comuns per deixar clar que no descansaran fins que tots els empresonats quedin en llibertat.
Els dos màxims representants institucionals de Catalunya i bona part dels consellers del Govern s’han sumat a les protestes convocades per l’independentisme civil a les portes de les presons de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), on són ja Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de Puig de les Basses (Figueres), on estan empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa. L’ANC i Òmnium ja han advertit que no deixaran de convocar mobilitzacions fins que els dirigents quedin en llibertat com porten fent en els darrers mesos. El proper dissabte 14 de juny ja s’ha convocat una gran manifestació unitària a Barcelona.
Un clam per la llibertat
De moment, però, el missatge s’ha fet sentir dins i fora de les presons. A les portes, milers de persones s’han aplegat en un clam unànime per la llibertat sense condicions. Malgrat la forta calor i la rapidesa dels esdeveniments, l’independentisme ha cridat fort que vol República i que no vol continuar formant part d’un Estat que ha qualificat de «totalitari» i «venjatiu». D’aquesta manera ho han afirmat els líders de l’ANC, Òmnium i també les famílies, i així s’ha mostrat, també als presos, que han pogut veure els entorns de les presons tenyits de groc.
«La clau que obrirà el pany de les presons i el retorn dels exiliats serà la República catalana», ha avisat la presidenta de l’Assemblea, Elisensa Paluzié, en l’acte organitzat davant la presó de Lledoners. I en la mateixa línia, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha estat contundent: «Exigim al govern de Pedro Sánchez que insti la Fiscalia a retirar totes les acusacions als presos i exiliats». En nom de la ciutadania, les entitats sobiranistes han estat clares: «No us plorem, us reivindiquem, i la lluita per la vostra llibertat serà la palanca de canvi de la nostra dignitat; el camí és irreversible».
Marxa per la llibertat dels presos a Lledoners. Foto: Josep M. Montaner
Abonar el terreny abans de dilluns
El missatge que l’independentisme fa arribar a Pedro Sánchez a cinc dies de la reunió en la qual s’hauria de començar a teixir el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa és que de cap de les maneres es considerarà l’apropament dels presos com a una concessió per afrontar el diàleg i la negociació. El que sí que intenta el govern del PSOE és abonar el terreny per evitar un clima hostil en la relació amb Catalunya. En les últimes hores, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha mantingut contacte telemàtic amb la ministra Meritxell Batet. L’apropament dels presos un cop acabada la instrucció, més enllà d’ajustar-se a la llei, no deixa de ser un gest que relaxa la política penitenciària més dura aplicada sobre uns dirigents que no han estat ni jutjats ni condemnats.
No és aquest l’únic moviment de Sánchez. Conscient que el vots d’ERC i del PDECat són clau al Congrés per aprovar, per exemple, la renovació de la cúpula de RTVE, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, s’han vist en la tessitura d’haver d’admetre públicament que Sánchez escoltarà «tot el que vulgui dir» Torra a la reunió. I això inclou el referèndum per molt que l’executiu espanyol hagi avançat que no l’acceptarà.
Arribar a la reunió sense renúncies
El president de la Generalitat vol arribar a la trobada sense cap renúncia al seu projecte. I, de fet, aquest dijous l’independentisme reiterarà al Parlament el seu compromís amb assolir i culminar la independència de Catalunya, tal com quedava recollit a la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional, un objectiu que considera «legitimat» pels resultats del l’1-O i de les eleccions del 21-D. La CUP ha marcat la pauta per arrossegar Junts per Catalunya i ERC a fer aquesta reafirmació amb la votació d’una moció malgrat que els dos grups van presentar esmenes per eludir la referència a la declaració suspesa. Finalment, malgrat les reticències expressades públicament pels republicans i davant del risc de malmetre la imatge d’unitat perquè la CUP no estava disposada a fer concessions, s’han compromès a votar-hi a favor.
Ciutadans i el PP ja fa dies que utilitzen la votació que es visualitzarà a la cambra catalana com a munició per carregar contra Sánchez i assenyalar que mentre ell «paga una hipoteca» per haver assolit la presidència d’Espanya i premia l’independentisme, «no té retorn» perquè ni tan sols s’ha renunciat explícitament a la unilateralitat.