El sindicalisme combatiu proposa unitat d’acció i avançar cap a una vaga general

Davant les retallades anunciades per Zapatero, L’ACCENT ens hem adreçat a diversos representants del sindicalisme alternatiu dels Països Catalans per conèixer com valoren les mesures. La majoria coincideixen que cal anar cap a una vaga general, però que amb això no n’hi ha prou. Creuen que és imprescindible la unitat d’acció entre el sindicalisme combatiu per aturar les retallades i revertir la situació. També repassem les mesures que ha proposat el Govern espanyol i un membre del seminari d’economia crítica Taifa analitza el sentit de les retallades per L’ACCENT.

>> Zapatero aplica la retallada social més important dels darrers 30 anys
>> El Govern espanyol prepara noves retallades socials i laborals pels propers mesos
>> Els sindicats catalans davant les retallades de ZP
>> “El pla d’ajust és una política de classe, avantsala de la reforma laboral que ve”


Els sindicats catalans davant les retallades de ZP


&nbsp

L’ACCENT hem preguntat a diversos sindicats dels Països Catalans que valorin la retallada anunciada per Zapatero de les pensions i els salaris del funcionariat i que plantegin com s’ha d’articular la resposta.

1-Quina valoració feu de la retallada de salaris i pensions que ha anunciat el president espanyol aquesta setmana?
2-Com s’ha d’articular la resposta dels que s’oposen a les retallades?

Gonçal Bravo, secretari general de la COS
1-Tot plegat és una absoluta i solemne barbaritat. Amb aquestes mesures no solucionaran la crisi, sinó que no faran més que agreujar-la, ja que la situació econòmica de la immensa majoria de la població no farà més que empitjorar. Mentrestant, no toquen les grans fortunes, no fan res per controlar el frau fiscal (superior al 24% del PIB a l’Estat espanyol), es mantenen unes xifres esbojarrades de sangoneres a tot arreu (començant per la família reial espanyola), etc.

2-Cal començar a fer propostes de base i realment unitàries, a tots els barris, localitats i comarques dels Països Catalans on hi haja una mínima força. Cal construir i reforçar les estructures solidàries existents, reforçar estructures de supervivència econòmica i social, i al mateix temps augmentar exponencialment la feina agitativa i la mobilitzadora… Cal fer-ho ja no només en vistes a una futura vaga general (que ja comença a ser absolutament immediata, fins i tot per les direccions de CCOO i UGT), sinó al què farem després d’eixa vaga general…

Vicent Maurí, de la Intersindical Valenciana
1-Per a Intersindical Valenciana, aquestes mesures són injustes perquè criminalitza les empleades i empleats públics, de nou, fent-los pagar una crisi econòmica i pressupostària de la qual no són responsables. Per contra, no es contemplen mesures de reforma fiscal que afecten les grans fortunes, els beneficis de la Banca, la devolució de les ajudes al sistema financer (origen del dèficit de l’Estat), etc. I a més, s’enceben amb els més febles: persones jubilades, dependents, futures mares, sanitat i ajuda al desenvolupament. Seran els serveis públics i les persones que hi treballen els que paguen la crisi. Cal recordar que en els darrers anys el personal del sector públic ha perdut més de quinze punts de poder adquisitiu.
2-Davant de les retallades, Intersindical Valenciana va organitzar una protesta el mateix dia de conéixer les mesures i continua proposant mobilitzacions massives del personal afectat, inclosa la vaga general en el sector públic per al 2 de juny.

Josep Bel, de COBAS
1-Les ajudes a la Banca les paguem ara amb retallades socials per garantir els seus beneficis. És un pal més contra jubilats i funcionaris (molts són mileuristes). Seria factible afrontar la situació de moltes altres maneres, com per exemple amb impostos als rics, encara que tots els mitjans insisteixen a ocultar-ho.

2-El que ha de fer el sindicalisme alternatiu és agrupar-se de la manera més flexible possible, però amb una unitat d’acció sostinguda. Convocar consultes populars a tots els llocs on sigui possible per guanyar-nos la població. No n’hi haurà prou amb un dia de vaga general. És imprescindible començar a concretar tots els sindicats uns mínims d’acció unitària.

Isabel Pallarès, secretària general Intersindical-CSC
1-Rebutgem plenament el paquet de mesures anunciades pel Govern espanyol per tal de fer front al dèficit públic. Unes mesures que carreguen de nou el pes de les reformes sobre l’estat del benestar, que suposen una nova victòria de les tesis neoliberals i els interessos dels poders econòmics i financers i que no esdevindran cap tipus d’estímul per a la creació de llocs de treball. Són enormement injustes i ataquen drets de la classe treballadora i dels sectors més desafavorits, com el dels pensionistes o les persones dependents. La menor inversió pública frenarà la demanda i la productivitat. Ara no és el moment de reduir la despesa i els drets socials, sinó tot el contrari. L’executiu espanyol ha regalat 50.000 milions d’euros a la banca, diners que mai tornaran a les arques públiques i agreugen el dèficit social que patim.

2-No podem permetre agressions d’aquest tipus a la classe treballadora. El govern del PSOE no pot amagar que és un titella en mans del poder econòmic. Cal mobilització i confrontació social, cal sense embuts una vaga general, per tal de defensar un model socioeconòmic més just i equitatiu i frenar l’ofensiva neoliberal

Ermengol Gassiot, secretari d’acció social de la CGT de Catalunya
1-Suposen una passa més cap a la transferència de rentes i drets del treball cap al capital promoguda pel govern Zapatero amb l’excusa de la crisi. Comporten traslladar als i les treballadores el cost de finançar bancs (les transferències de milers de milions de 2008 i 2009) i empreses (retallades en les cotitzacions a la Seguretat Social) mentre l’Estat inverteix cada cop menys en polítiques socials, com les ajudes per dependència. A més, ja que la majoria de convenis prenen les condicions laborals de l’administració pública com a referència, les retallades de salaris anunciades obren la porta a una reducció salarial també a les empreses privades.

2-Cal promoure una mobilització massiva de les classes populars del nostre país i del conjunt de l’Estat. La vaga del 2 de juny és una primera etapa d’un camí que ens ha de permetre avançar a una vaga general convocada pels sindicats i la resta d’organitzacions de l’esquerra combativa. Aquesta vaga general ha de combinar la lluita dins de les empreses i la lluita social al carrer, donant també veu a aturats/des, immigrants i precaris/es en general. La fi d’aquest camí ha de ser posar sota control dels i les treballadores els bancs i el teixit productiu.

Josep A. Jiménez, de la Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
1-
A més de les valoracions estereotipades de que s’ha trencat el diàleg i la conxorxa entre el Sr. Rodríguez i el sindicats institucionals, així com que són els “mercats” els que manen i obliguen a prendre aquestes decisions, o les que valoren que és necessari un sacrifici i, malauradament, s’ha fet pel lloc més senzill perquè no hi ha havia més remei, que també, el que cal és valorar és: saber, comprendre i treure les conclusions adients de que cap conquesta social està mai garantida dins del sistema capitalista; saber, comprendre i treure les conclusions adients de que els governs, tots, no són més que el consell d’administració del capital, cosa que ja va dir Marx fa més de 150 anys; i analitzar fins a on s’està disposat a permetre aquest camí del capital vers a la destrucció del sistema polític “socialdemòcrata”.

2-És clar que en aquests moments la mobilització general és la resposta tant per demostrar el rebuig de la ciutadania a aquestes mesures antisocials, com per avançar en l’acumulació de forces de forma unitària que faci possible que la resposta no sigui simplement obligar a tirar enrere a aquestes mesures al govern sinó pujar un graó en la consciència social per aconseguir uns objectius que anomenem “revolució” front a la “involució” en que el sistema està immers.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS