El regne del revés

Davant la situació de potencial guerra mundial en què vivim, encoratjada i impulsada pels EUA, Europa i Israel, els nostres «representants» o, millor dit, els representants de la burgesia al nostre país, segueixen aprofundint les seves relacions amb l’imperialisme (1), la qual cosa explica les declaracions de l’ambaixador argentí als EUA a l’entrevistar-se amb Barak Obama, quan va declarar que el govern argentí té «total disposició per continuar impulsant de manera constructiva una agenda àmplia i inclusiva que abasti tant els temes d’interès bilateral, com el tractament de qüestions hemisfèriques i globals «… Com si això fos poc i per seguir alineant-nos amb l’imperialisme, l’ambaixador va declarar la intenció d’Argentina de portar a judici als iranians acusats dels atemptats de l’AMIA i de l’ambaixada d’Israel. Si considerem que l’únic que està a l’agenda global dels EUA és llançar una guerra sense precedents, especialment contra Iran i Síria, no volem imaginar quin serà el paper del govern davant les «qüestions hemisfèriques i globals»
Seguint amb els favors del gran capital, el govern de la burgesia no aplica la llei d’hidrocarburs a les empreses que operen al país aprovada per unanimitat el 2011 (2). Amb aquesta llei, les empreses que treballen en territori argentí no poden col·laborar ni treballar a les Malvines. No obstant això, sí que podrien fer-ho la majoria de les empreses mineres que ja estan operant a l’Argentina, les més beneficiades per les mesures del govern després dels bancs.

Per mantenir la «coherència», també entraria el banc anglès Barclays que va participar del negociat de «desendeutament» argentí el 2010 com ÚNIC banc que col·locava el deute d’Argentina al mercat … Però la retòrica del govern, només la retòrica, està durament enfrontada amb Anglaterra, com a gos que borda però que ni per casualitat mossega. Si hi hagués un enfrontament real per interessos nacionals, el govern argentí hauria de tallar relacions econòmiques amb Gran Bretanya. Lluny està de posar límit al «colonialisme» dels nostres dies per la senzilla raó que el mediàtic tema de les illes és una cortina de fum per distreure’ns dels nostres apressants problemes: la inflació, els augments salarials a deshora i la defensa de la qualitat de vida manifestada al llarg i ample del país en les mobilitzacions contra les mineres contaminants amb cianur.
El rerefons, a part de la contaminació de la nostra aigua, aire i sòl, és el saqueig dels nostres recursos i la mateixa vida humana. Però estan decidits i desesperats i no els importa la nostra qualitat de vida, ni tan sols la nostra vida a seques. Volen passar per sobre nostre, però tots els pobles al llarg de la nostra serralada vénen donant sobrades mostres de no estar disposats a permetre que els passin per sobre (3, 4). No per res un governador com Beder Herrera, que va accedir al seu càrrec malparlant contra la mineria contaminant i que – en sintonia amb la política que va demostrar el govern nacional quan va vetar la llei de protecció de glaceres-, ràpidament es va tornar en favor de les multinacionals de la mineria, ens pren per estúpids i intenta convèncer-nos que la mineria no contamina (5).
Molt més enllà va anar el governador de Sant Joan, José Luis Gioja, al titllar-nos de «nazis» a tots els que ens oposem a aquests projectes del gran capital financer (6). ¡Quina sorpresa! Just ara ens venim a assabentar que els nazis som els que ens organitzem per oposar-nos a l’explotació, la contaminació i el saqueig d’allò més concentrat del capital internacional i no els que ho garanteixen mitjançant les seves polítiques. En la mateixa sintonia, la president insisteix amb intentar desviar la nostra atenció amb el tema de Malvines quan declara: «No vaig escoltar a cap ONG ambientalista criticar el que es fa a les Malvines» (7). És clar que no ho va escoltar, perquè no estava atenta: no és «una ONG» ni són «els ambientalistes» els que es manifesten en contra de la mineria contaminant, com planteja per minimitzar el conflicte. És el poble mateix al llarg i ample del país el que es mobilitza i reclama en contra de la devastació minera.
Però, malgrat tota l’oposició popular, la festa segueix per les mineres. A Mendoza el flamant governador del FPV, Francisco «Paco» Pérez, que va ser advocat de la minera Barrick Gold, va designar com a director de mineria a un ex «col·lega», empresari del sector (8).
En plena coincidència amb els negocis multimilionaris de saqueig al nostre país, un es gira, un altre nomena funcionaris vinculats amb les multinacionals mineres, un altre ens titlla de nazis i la president ens desqualifica amb una chicana (Xicana és un terme molt utilitzat a l’Argentina, sobretot en l’àmbit del debat polític. La definició de la RAE és: «ardit, procediment de mala fe, especialment l’utilitzat en un plet per alguna de les parts».

Més enllà d’aquesta definició, es pot dir que una xicana es refereix gairebé sempre a un comentari o una formulació esquemàtica o distorsionada de la realitat amb la intenció de desqualificar o ridiculitzar a l’oponent), veritables actes de ceguesa política i supèrbia que, més d’hora que tard, li portarà conseqüències a un govern que fa oïdes sordes a la crida del seu poble.
Però ja tenia preparada la resposta per a nosaltres: la llei antiterrorista.

Amb ella a la mà pretenen jutjar com a «terroristes» (9) als assembleistes detinguts a Catamarca.

Així és com els «progressistes» nacionals i ex populars tracten als «nazis» (nosaltres = el poble que s’organitza) al regne del revés …
Tot fa pudor en el sistema capitalista: la seva classe dominant, la realitat a la que ens empeny, el seu estat, les seves lleis, etc.

En aquest marc, el poder judicial no és una excepció. Així és com un jutge a Concordia posa per sobre la vida d’una nena d’11 anys, amb un embaràs producte d’una violació (10), les seves vacances i les dels seus col·legues.

La llei és clara: davant d’un embaràs per violació l’hospital ha de donar l’opció de l’avortament.

Però ja coneixem la història: de manera cruel i deixant en evidència la falta d’ètica, la misogínia i l’esperit sàdic que els caracteritza, els jutges s’encarreguen de dilatar la situació fins que és massa tard per realitzar la intervenció. Les dones hauríem de tenir el dret legal a decidir sobre el nostre propi cos sense restriccions (i més encara quan es tracta d’una nena violada que no pot ni físicament ni psíquicament suportar un embaràs!), Però en aquest cas només exigim que es compleixi una llei que ja existeix
En el pla laboral, tot i que en el discurs oficial es cansen d’assegurar que estan amb els treballadors, la realitat ens mostra una altra veritat, l’única basada en fets i no en discursos: estan amb els interessos de la burgesia, llisa i planerament. El «suggeriment» de la president als sindicats de no reclamar més d’un 18% en paritàries és una burla.

Com tal despropòsit, no va ser ben rebut entre els treballadors, ja que la inflació (propera al 30%) ens ha devorat els nostres sous, la majoria dels sindicats han declarat que demanaran entre el 18% i el 25% (11), coneixedors que també per a ells pot vindre la nit si segueixen traint els nostres interessos. Tant és així que, pels dubtes, la UOM molt silenciosament ja va tancar tracte amb un 25% d’augment (12).
És imperiós que aprofundim l’organització i fem tot el que estigui al nostre abast per resistir totes les polítiques amb que la burgesia pretén salvar-se a costa de les nostres vides.

No podem deixar en mans de l’enemic el nostre futur i el dels nostres fills.

www.prt-argentina.org.ar

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS