El Quart Cinturó, o la piràmide de Kheops ambulant

[Traducción al castellano]

El Quart Cinturó, o la piràmide de Kheops ambulant&nbsp

Més costerut i llarg pel Quart Cinturó, més planer i curt per l’AP7

El trajecte del Quart Cinturó entre els peatges de Martorell i la Roca seria de 55,29 quilòmetres de longitud segons les previsions del disseny inclòs en el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per contra, si el recorregut es fa per l’actual AP7 la distància és de 43,80 quilòmetres. Per tant, pel Quart Cinturó la longitud seria un 26% més llarga. Si l’Estat vol fer una via paral·lela a l’AP7 i la considera com l’A7 (sense "P" de peatge) com una alternativa clara de no peatge, cal tenir en compte que castiga els usuaris amb un 26% de major recorregut.

Però, a més, el Quart Cinturó, se situa en llocs amb més pendent i alçada que el pas de l’AP7. De fet, la part en construcció entre Abrera i Terrassa assoleix molts punts amb un pendent que supera el 7% i ha calgut preveure un carril lent per a fer-lo funcional. Entre Terrassa i Martorell hi ha uns 260 metres de diferència d’altitud respecte del mar. És com si tots els camions i vehicles de pas se’ls fes pujar l’alçada de la Torre Eiffel per una rampa de pendent relativament fort.

Des dels romans, per anar de Martorell a la Roca, o sigui des de Ad Fines a Semproniana, la via més directa de pas ha estat sempre per la vall, passant per Sant Cugat (Castrum Octavianum) i no pels pendents de peu de muntanya (Egara, Arrahona, Aquae Calidae, Granularia, és a dir Terrassa, Sabadell, Caldes de Montbui i Granollers).

Kheops ambulant pel Vallès

Calculant el pas d’uns 5000 camions per dia, una dimensió més que prudent, el pas alternatiu per una o altra via significaria que, només en termes d’elevació de càrrega pel camí llarg del Quart Cinturó en un any de 300 dies laborables, aquests 5.000 camions carregats amb només amb 1 m3 desplaçarien 260 metres d’alçada la no menyspreable quantitat de 390 milions de m3 (5.000x300x260).

La gran Piràmide de Kheops, la major de Gizeh, al Caire, amida un volum de 2.593.692 m3 (el total de l’alçada de la piràmide és de 146,58 m i la base un quadrat de 230,40 metres de costat). Per construir-la fou necessari elevar la respectable quantitat de 126’73 milions de m3 un metre d’alçada. Cada metre cúbic de pedra pesa uns 2.600 Kg/m3.

Doncs bé els 5.000 camions dia, 300 dies laborables a l’any i amb solament un metre cúbic de càrrega per a cada un (2.600 Kg) elevarien cada any, passant pel Quart Cinturó en comptes de per l’AP7, l’equivalent de 3 cops la piràmide de Kheops! Però si la càrrega per camió fos de 10 tones, cosa força normal, llavors l’equivalent arribaria a la dimensió d’elevar la massa de més d’11 piràmides de Kheops per any!

Conclusió: l’esforç de passar pel Quart Cinturó seria, com a mínim, equivalent a fer desfilar en un any al llarg del Vallès l’equivalent a una piràmide de Kheops cada mes laborable, cost que ens estalviaríem del tot si passessin per l’AP7.

La Piràmide de Kheops emociona perquè està elevada a pes de braços. En canvi, el moviment de la seva massa al llarg del Quart Cinturó en un any ens deixa estèticament freds, perquè es faria a força de cremar petroli. Com de potent és el petroli i com de barat quan n’hi ha a dojo! Clar que el petroli genera emissions i s’ha de pagar a tercers països. Però sembla que som rics i que no hi ha problema. I no és gens cert.

Quart Cinturó, Kheops, o els senyors d’un altre temps

La pregunta és si ens podem permetre el luxe de ser tant poc eficients amb els consums energètics dels desplaçaments, en un moment no solament de crisi sinó de futura escassetat i encariment del petroli, a part de les emissions que ens hem compromès a reduir. Si ho mirem des del punt de vista de les decisions polítiques i del disseny de la xarxa vial, l’opció de construir el Quart Cinturó en lloc d’aprofitar el corredor de l’AP7 Vallès comportaria una dimensió de cost extra, o ineficient, que no es pot menystenir.

Fins ara, els estudis sobre despesa i estalvis en la previsió de l’execució del Quart Cinturó mai no han parlat de manera rigorosa de consums energètics segons els trajectes. Els estudis s’han fet de manera ideal, com si el país fos pla i com si tota nova via servís simplement per a escurçar distàncies. Com si tant fos anar per una banda com per l’altra, quan no és gens comparable.

La natura i la història han posat els camins als llocs més adients, només que actualment, ebris de petroli i grollers amb el paisatge, ens pensem que tot és construïble i consumible, i afirmem que els ciutadans que es queixen són uns pobres retardats.

Les autopistes són avui un gran espectacle de petroli cremant a raig. Aquest és certament el nostre món, el que hem construït i el que defensem. Però fer també d’aprenents de bruixot i accelerar encara més el desastre, com fan alguns polítics irresponsables que ens prometen el Quart Cinturó tot volent emular Kheops, és ja patètic. El judici dels historiadors els serà molt dur.

En aquest nou segle, el Quart Cinturó és clarament faraònic i els seus promotors senyors d’un altre temps.

Manel Larrosa i Padró

Arquitecte

Membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 20 de gener de 2009

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS