El pensament únic continental europeu

Publicidad

Por Joan Gil

Hi ha una mena de pensament (bastant) únic continentalment (força generalitzat) europeu en que s’envien aquests missatges: «Trump és molt dolent. El BREXIT no es pot permetre. El govern rus no és de fiar. Hi ha moltes màfies al darrere dels viatges en pastera dels migrants. Merkel és ecologista. Macron és un líder europeu moderat.»

Aquestes frases volen resumir el pensament (bastant) únic (i molt generalitzat entre països molt diversos) continental europeu que s’ha instal·lat en l’opinió pública gràcies als líders d’opinió dels estats de la UE que generen opinió publicada influent. Les idees «progres» estan molt generalitzades, tot i que en el fons de la cultura política i social dels europeus hi apareix un conservadorisme propi de la cultura capitalista (li diuen nacionalpopulista, com si aquest desqualificatiu tingués una definició clara entre els científics socials). Aquest és el marc mental compartit que impera més enllà de la correcció política progressista, que adorna la hipocresia mediàtica.

Comencem per Donald Trump. Mentrestant ens parlen de que és un boig, un hedonista i un porc masclista (i no dic pas que sigui mentida), s’obliden d’explicar-nos alguns dels factors que poden fer que torni a repetir davant de la sorpresa dels qui només llegim diaris europeus. Per exemple, que el proteccionisme econòmic està mantenint molts llocs de treball i aturant un possible augment de l’atur davant la competència deslleial dels productes fabricats en condicions de semiesclavitud pels xinesos. Què volíeu que fes l’administració nord americana davant el despertat del Gegant asiàtic que té les millors condicions pels capitalistes (Estat autoritari, policial i antisindical; i negocis ràpids i fàcils entre govern dictatorial i grans inversors estrangers i nacionals)? Cal que tinguem clar, que, encara que l’esquerra política i social és sobradament antigovern dels EUA; la Xina capitalista i de partit únic representa el pitjor del comunisme soviètic i el pitjor del capitalisme salvatge (sí és que n’hi ha de civilitzat). El director d’Alternativas Económicas, en el seu darrer editorial d’aquest mes, ens fa una pregunta: a qui triarà l’Europa social, a la Xina o als EUA? quin model s’assembla més al nostre? Quin paper jugarà en aquest pols per l’hegemonia geopolítica mundial? Preguntes que no agraden però que s’hauran de fer ja que la neutralitat i l’equidistància en política, no existeixen o no duren massa. Potser ens interessa una guerra comercial entre les dues potències mundials, i volem tenir un posicionament clar i nítid per provocar major conflicte entre Xina i EUA (sempre i quan no acabi, com tota disputa econòmica important, en guerra i violència). Bé, més enllà d’aquesta qüestió, i del fet que tan de bo Ocasio i Sanders tinguin possibilitats d’èxit en el partit capitalista moderat (el Partit Demòcrata, la plataforma progressista i liberal del Partit Unic de la OTAN, El Capital i el Neoimperialisme), cal parlar de Trump amb condicions d’anàlisi rigoroses. Es parla de Trump i el mur davant de Mèxic i el que no es diu és que administracions anteriors, sí, també dels Demòcrates, van construir-ne la part que ja existeix actualment (sí, es diu poc això, oi?), mentrestant tots plegats critiquen al somines de Trump que no ha aconseguit ni posar un maó més, no es posa en dubte, el mur que ja està construit. Marc mental compartit guanyat, amics i amigues. L’agenda pública mediàtica la dissenyen els que no volen que parlem del fons de la qüestió. Aneu-vos doncs entretenint amb el pallasso de Donald Trump … que rebrà molts vots obrers, agraïts pels bons resultats econòmics (l’altre dia al Telenotícies de TVC ho van indicar; ben fet, es tracta d’informar i no de manipular l’opinió de la gent per les fílies i fòbies envers un president de govern dels EUA).

A cada tuit amb un exabrupte, insult o exageració pedant i autoritària; titulars dels mitjans europeus -que no informen sinó que l’intenten desacreditar. Mentrestant això passa, mentrestant el missatge «progre» anti-Trump s’estén; quasi ningú parla de les rebaixes fiscals a les grans fortunes nord americanes que ha dut a terme, també, Donald Trump, que de ben segur, el tornaran a ajudar a finançar la campanya. Recordem que a EUA, el sufragi passiu aplicat és, amb honroses excepcions com l’alcaldessa de Nova York (Ocasio), pels rics.

Els obrers industrials blancs votaran Trump. Les dades laborals i macroeconòmiques l’avalen. El discurs antiestablishment ha penetrat molt bé. I o guanya Sanders, o si guanya les primàries demòcrates gent tant de l’estatus quo com Joe Biden, no cal ni que es presentin a les eleccions presidencials.

Sobre el BREXIT, sembla que no hi hagi ningú al continent europeu que hi estigui a favor. No de que marxin ja, sinó d’aplicar els resultats del referèndum. Vaja, de ser una mica coherent amb el vot de la gent. De ser un demòcrata. De fet, us recordeu allò que deien els entesos en la burocràcia europea? El Regne Unit era un fre per a la federalització de la UE, ens deien. Doncs, de què ens queixem si volen marxar? No eren un fre? Jo recordo debats entre politòlegs en que s’arribava a la conclusió de que el Regne Unit anava tan a la seva, que millor que no molestés l’Europa de les dues velocitats que es volia construir. Però és que més enllà d’això, la pregunta és per què no es vol respectar la voluntat democràtica expressada a les urnes? Ens diuen que és perquè van votar enganyats. Aquestes i aquests que ens exposen això, o els agrada insultar als ciutadans del RU, o acaben de descobrir la majoria de campanyes electorals de la majoria dels partits polítics del Planeta Terra que es basa en mentides (i sinó, seguiu la feina de Maldita Hemeroteca a Espanya o de Verificat a Catalunya, o de periodistes potents la BBC). La majoria de tertulians volen que tornin a votar, perquè han votat malament. Aquesta idea tan poc respectuosa, només dona ales a la idea de que el Regne Unit ha perdut sobirania en les seves pròpies decisions polítiques i per tant, força democràtica. No dic estar en contra d’un procés real de federalització política (i sobretot econòmica i fiscal) de la Unió Europea, però jo, això del vot dels ciutadans, no sé, m’ho prenc seriosament. El que està clar és que Escòcia, que no va votar favorablement al Brexit, és una nació distinta als britànics i té dret a decidir sobre el seu futur, també a nivell internacional, com la seva pròpia relació amb la UE. Una majoria estructural britànica no pot decidir pels escocesos i escoceses; és obvi. Els Bremain no parlen d’esperar una generació en tornar a votar i el pitjor és que no volen aplicar primer el resultat del Brexit, que seria allò just amb la generació que ha votat això. Els independendistes escocesos ja parlen d’un segon referèndum perquè les promeses del govern britànic de “devolutions” (retorn competencial i de sobiranies) s’han incomplert. En tot cas, la generació que va votar quedar-se al RU (evidentment ha estat més senzill) se li va aplicar el resultat del seu vot i han d’esperar una generació per tornar a demanar a la societat escocesa sí vol canviar el seu destí polític.

El fet de centrar el debat sobre el Brexit i Bremain amb correcció política, etiquetes desqualificatives i menyspreu als votants de la marxa del RU de la UE, no ajuda a construir un projecte alternatiu europeista engrescador. Més aviat al contrari. Es diu que els pro-Brexit parlaven a la contra, era un projecte (a part de ple de mentides), molt poc propositiu. En realitat, el concepte a favor de la sobirania nacional i d’una major llibertat civil i empresarial enfront la màquina burocràtica no són termes en negatiu. I a l’altre banda, ni Corbyn ni la resta de favorables a quedar-se, van saber presentar (i és lògic) cap idea de futur d’una Europa més forta, garantista o favorable als interessos del RU. Van parlar de passat, dels valors paneuropeus. Cal doncs, treure conclusions personals, i no deixar-se endur pel missatge general dels mitjans de comunicació de gran abast europeu.

També es diu que el govern rus no és de fiar. No negaré la major. És així. El problema és que expressar frases només fixant-se amb el govern de la Federació russa, neteja la imatge dels altres governs del món, i això pels líders d’opinió no hauria de ser desintencionat o no conscient, perquè sinó no sé a que es dediquen … Està fet expressament. Es continuen construint relats de bons i dolents, simplistes, sobre bots russos que ningú ha demostrat que influeixin significativament en el vot de la gent. Existeixen? I tan. Però no només russos: fem la llista de comptes falsos, bots, notícies falses que es generen des de tots els països del món?

Hi ha moltes màfies al darrere dels viatges en pastera dels migrants. Aquest missatge, sobretot molt impulsat des de les files de les xarxes socials de l’extrema dreta europea ha quallat. Un documental de TVC també ens ho va ensenyar. I és cert. Però si aquest comença a ser el missatge més important i més expressat del fet migratori ens oblidem de molts aspectes. Però també les ONGs dedicades la majoria en salvament marítim i en sensibilització social dels ciutadans dels nostres països “rics” hi ajuden. Només parlant del que passa als mars. No es va gairebé mai a les causes dels problemes: clar, està mal vist ser radical, en l’acció política i en l’anàlisi periodístic. En canvi, cada cop és més necessari. O una visió de classe, que no deixa de ser una perspectiva general i atemporal -que tant ens fa falta. Què està passant amb tots els milions d’ajuda al desenvolupament dels països del Primer Món? Què està succeint amb totes les inversions privades d’empreses multinacionals i el govern xinès (o el noruec, per exemple)? Com pot ser que hi hagi un Monarca marroquí forrat, que cobra d’intentar (diu) impedir la migració dels seus joves (que no el detesten, precisament), mentrestant la misèria i la precarietat laboral que ha vingut per quedar-se comporta major conflictivitat social entre classes populars i treballadores al Nord, per raons d’orígen, o millor dit, d’arribada? Per què no es parla d’aporofòbia i no de racisme i xenofòbia? De fet, els moviments identitaris i d’extrema dreta europeus no tracten molt el concepte de raça, i de fet defensen les diferències culturals (fins i tot quant aquestes, des d’una perspectiva d’esquerres no s’han de respectar) sempre i quan no hi hagi “contaminació”. El que no critiquen (sí en grupuscles identitaris durs) són els immigrants rics, amb estudis superiors i que venen a invertir. No ho sé, per exemple, els magnats àrabs que viuen a les costes espanyoles no són diana de Vox (després de saber que els finançaven iranians no m’estranya). No es tracten els temes de fons, que ja no és ni les conseqüències, que encara duren, del colonialisme, i les neocolonialistes i neoimperialistes; sinó el fet que els països empobrits ho continuïn sent tot i ser un pols d’inversió capitalista brutal. Salvini diu que cal ajudar a l’origen. L’extrema dreta europea no espanyola és molt intel·ligent, diu coses que poden ser debatudes durant una certa estona pel fet de semblar creïbles. Salvini impedeix l’arribada d’immigrants i la gent es mor al mar. Però cal fer el debat amb els que usen aquests discurs, ja que no és tan banal ni absurd. Ells diuen, si es moren alguns (que ja és lleig i inhumà acceptar això), la resta no s’atreveixen a jugar-se la vida. Però la realitat és que canvien de destinació, de ruta, ja que qui decideix jugar-se la vida al mar és que està ja molt desesperat. De fet, la majoria d’immigrants irregulars venen per avió; però la ignorància genera aquestes idees confuses. En tot cas, tornant al mar, l’extrema dreta parla de que així atura les màfies perquè tenen menys negoci, que s’hi ho fes tothom, la majoria dels traficants (que no ho fan per amor a l’art) deixaran de fer-ho. I que per resoldre els problemes de fam, misèria, atur; el que cal és augmentar l’ajuda al desenvolupament, actuar en l’origen amb el treball d’ONGs i governs, etc. Carai! Si s’estimen els voluntaris i professionals de la Cooperació! Però òbviament, les morts continuen per desgràcia, i l’ajuda al desenvolupament no s’incrementa (com si fa el Japó, que no acull quasi cap refugiat però té els pressupostos de Cooperació més alts entre tots els estats del món). Calen dades perquè el discurs de l’extrema dreta està millorant i negar-ho i acabar-ho amb un “són inhumans, són ignorants, són uns feixistes” ni ressol el problema de fons que és el que s’ha de tractar ni es tracta amb intel·ligència al votant que volem que deixi de votar-los.

Es diu, o millor dit, s’insinua, que Merkel és ecologia perquè ha invertit molt en economia verda. O que és proacollida de refugiats polítics. Certament ho ha fet, ha acollit molt i ha invertit molt. Però perquè hi ha un partit (Die Green) que ha estat molt important, tenia uns vots que tothom necessitava per fer coalició de govern i que el conservadorisme liberal germànic havia de neutralitzar amb un capitalisme verd, que cal contraatacar des del mateix moviment ecologista, perquè la majoria de cops no trenca amb la idea economicista que mata la naturalesa, dóna la idea de que no estem en una emergència climàtica i acaba apuntal·lant un sistema que es basa en l’infinit afany de lucre en el finit món dels recursos naturals. Cal doncs, acabar amb la idea de que gràcies a ella, hi hagi tantes plaques fotovoltaiques al país, ja que a més, s’oblida de tot el moviment social ecologista alemany que hi ha al darrere i que pressiona perquè es facin polítiques verdes, polítiques, que com he dit, acaben desnaturalitzan la reivindicació bàsica ecologista. Compte doncs, ja que també es diu que Merkel és proacollida de refugiats quan qui coneix les declaracions del líder de la patronal alemanya de fa anys que va reclamar que el país necessitava 1 milió de mà d’obra barata (i qualificada, que els alemanys tenen un model productiu molt diferent). Doncs, de refugiats en van arribar ni més ni menys que aquest número. No pot ser casualitat. I menys amb el partit que representa els interessos dels capitalistes alemanys.

Ah, i després es transmet des de les grans capçaleres, que Macron és un polític europeu moderat. Si moderat és que al teu país la policia assassini a més d’una dotzena d’activistes socials (Gilles Jeunes) que es manifesten, jo ja no entenc res. Bé, aquí fins i tot els Comuns diuen que l’expulsa-gitanos Valls, és de centre (dreta). Sí de centre extrema dreta.

El gran pensament únic modern és aquell que expressa la pluralitat de visions sense trencar amb el marc mental compartit i les idees força bàsiques que volen generalitzar. I evidentment, com la guerra, tot s’ha dulcificat, tot s’ha despersonalitzat i tot s’ha fet difús. Cada cop hi ha menys control de qui envia certs missatges i qui no, i sobretot no es critica al tertulià típic que no para de mentir. No es fiscalitzen governs perquè no es fiscalitzen aquells que opinen sobre aquests. Els governs, els partits, no parlen ja pels seus portaveus, sinó per tots aquests tertulians (alguns posats per quota de partit). Si us plau, estiguem més atents i alerta, perquè ens la foten per totes bandes. Qui controla el govern? Els mitjans? I els mitjans? Mèdia.cat i pocs periodistes valents més.

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More