El día después al 1-O (cast/cat)
Han sido cerca de un millar los heridos por la actuación policial durante el 1 de octubre. Una jornada electoral sin detenciones, donde no hubo resistencia ciudadana a las cargas y la brutalidad policial fue desproporcionada. El Síndic de Greuges catalán, Rafael Ribó, ha iniciado diversas investigaciones para conocer quien fue el responsable último de las agresiones y cuales fueron las «ordenes concretas».
Pero esto no ha sucedido de la noche a la mañana, se inició en el contexto de las negociaciones sobre el pacto fiscal para Catalunya en 2012, un acuerdo similar al que tiene el País Vasco pero rechazado por Rajoy por ser «contrario a la Constitución» y generar «división e inestabilidad institucional». Tras la decepcionante negativa del presidente español al pacto fiscal Artur Mas adelantó una hoja de ruta hacia una coalición soberanista y la convocatoria de un referéndum por la independencia, propuesta compartida por la Asamblea Nacional de Catalunya, referente del sentimiento identitario en la sociedad civil.
El diálogo entre gobiernos central y autonómico tendría que haber enfrentado la cuestión nacional como sucedió durante la campaña del plebiscito escocés en 2014 donde el primer ministro británico, David Cameron, reconoció al parlamento de Escocia su derecho a celebrar una consulta popular, asumió el reto democrático y supo salir victorioso. El apoyo del actual Gobierno conservador británico al proceso soberanista parece más demagogia destinada a intereses particulares antieuropeistas del bloque anglosajón que cualquier afinidad ideológica del Brexit con el independentismo catalán.
El recuento de votos en la jornada electoral del 1-O fue de 2.200.000 y 400 colegios electorales cerrados por la Policía y la Guardia Civil donde no se pudo realizar el derecho a sufragio, el resultado fue de amplia mayoría a favor del sí a la República Catalana.
Las agresiones y la retirada de urnas han sido una demostración de la vulneración de los derechos y libertades que las instituciones internacionales han valorado públicamente. El alto comisionado por los Derechos Humanos de la ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, instaba al gobierno español a aceptar las peticiones de visita de expertos en derechos humanos de Naciones Unidas. Por su parte el portavoz de la Comisión Europea hizo referencia a la violencia desproporcionada y llamaba al diálogo como única solución. Pero el día después al 1-O es el peor escenario posible para recuperar el diálogo y el consenso entre las fuerzas políticas.
Fuente:
http://www.naiz.eus/es/iritzia/articulos/el-dia-despues-al-1-o
EL DIA DESPRÉS A L´1-O
Han estat prop d’un miler els ferits per l’actuació policial durant l’1 d’octubre. Una jornada electoral sense detencions, on no hi va haver resistència ciutadana a les càrregues i la brutalitat policial va ser desproporcionada. El Síndic de Greuges català, Rafael Ribó, ha iniciat diverses investigacions per conèixer qui va ser el responsable últim de les agressions i quines van ser les «ordres concretes».
Però això no ha passat de la nit al dia, es va iniciar en el context de les negociacions sobre el pacte fiscal per a Catalunya el 2012, un acord similar al que té el País Basc però rebutjat per Rajoy per ser «contrari a la Constitució» i generar «divisió i inestabilitat institucional». Després de la decebedora negativa del president espanyol al pacte fiscal Artur Mas va avançar un full de ruta cap a una coalició sobiranista i la convocatòria d’un referèndum per la independència, proposta compartida per l’Assemblea Nacional de Catalunya, referent del sentiment identitari en la societat civil.
El diàleg entre governs central i autonòmic hauria d’haver enfrontat la qüestió nacional com va succeir durant la campanya del plebiscit escocès en 2014 on el primer ministre britànic, David Cameron, va reconèixer al parlament d’Escòcia el seu dret a celebrar una consulta popular, va assumir el repte democràtic i va saber sortir victoriós. El suport de l’actual Govern conservador britànic al procés sobiranista sembla més demagògia destinada a interessos particulars antieuropeistes del bloc anglosaxó que qualsevol afinitat ideològica del Brexit amb l’independentisme català.
El recompte de vots en la jornada electoral de l’1-O va ser de 2.200.000 i 400 col·legis electorals tancats per la Policia i la Guàrdia Civil on no es va poder realitzar el dret a sufragi, el resultat va ser d’àmplia majoria a favor del sí a la República Catalana.
Les agressions i la retirada d’urnes han estat una demostració de la vulneració dels drets i llibertats que les institucions internacionals han valorat públicament. L’alt comissionat pels Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, instava el govern espanyol a acceptar les peticions de visita d’experts en drets humans de Nacions Unides. Per la seva banda el portaveu de la Comissió Europea va fer referència a la violència desproporcionada i cridava al diàleg com a única solució. Però el dia després a l’1-O és el pitjor escenari possible per recuperar el diàleg i el consens entre les forces polítiques.